La transmissió del VIH per via sexual es pot prevenir gairebé al 100%
Un estudi en 800 parelles homosexuals prova l’alta eficàcia del tractament antiretroviral
BarcelonaHi ha moltes coses que s’intueixen o bé se saben “gairebé del tot” respecte al VIH, el virus de la immunodeficiència humana que causa la sida. Una és que en les relacions de parelles homosexuals masculines el risc de transmetre la infecció s’acosta a zero si es prenen les mesures adequades. La intuïció s’ha convertit ara en certesa “pràcticament total”. Ho explica la revista mèdica The Lancet, una de les grans referents del sector, en un estudi que publica avui liderat pel University College de Londres i la Universitat de Copenhaguen, a més de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i una setantena més de centres de 14 països europeus.
L’estudi s’explica de manera força senzilla. Després del seguiment durant dos anys de 782 parelles de gais discordants -un dels membres infectat pel VIH i l’altre lliure del virus- s’ha determinat que el risc de transmissió de la infecció per via sexual és pràcticament nul. Per aconseguir-ho, n’hi hauria prou amb prendre el tractament antiretroviral prescrit pel centre sanitari des d’on es controla la infecció vírica. En essència, una pastilla diària si la relació de parella és estable i tenen una vida sexual activa, o una pastilla a demanda si les relacions sexuals són esporàdiques, segons consta a les conclusions del treball, en el qual també han participat la Fundació Lluita contra la Sida i el BCN Checkpoint. L’afegit del preservatiu redueix encara més, si és possible, el risc de contagi.
“Tots sabem que el risc zero no existeix”, explica Pep Coll, metge i investigador d’IrsiCaixa i membre de les dues entitats esmentades, “però ens hi podem acostar molt”, tal com s’ha vist a l’estudi internacional. De les 782 parelles seguides, només s’han pogut confirmar 15 noves infeccions. Totes, puntualitza Coll, fora de la relació de parella.
Per assolir el “risc zero”, la condició seria seguir les pautes que es descriuen a l’estudi, batejat com a Partner 2. Són normes senzilles. En primer lloc, mantenir una rutina d’anàlisis periòdiques per a la detecció del VIH, aproximadament cada tres mesos si es té una vida sexual activa. En cas que l’analítica surti positiva, seguir de manera estricta el tractament amb antiretrovirals prescrit per l’especialista. Aquest és justament el cas d’un dels membres de cada una de les parelles integrades a l’estudi. El tractament, “amb escassos efectes secundaris”, diu Coll, normalment aconsegueix reduir la càrrega viral fins a fer-la indetectable. “Quan el VIH és indetectable hem verificat que no hi ha risc de contagi per via sexual”. Els participants a l’estudi s’havien de comprometre a tenir sexe sense preservatiu per no alterar els resultats.
Pressió sobre el ministeri
L’actual arsenal terapèutic per combatre el VIH ultrapassa la trentena de fàrmacs aprovats per les autoritats sanitàries fruit de la combinació de 23 principis actius. Tot i això, no tots aquests fàrmacs estan inclosos en el catàleg del ministeri de Sanitat. Un d’ells, actualment en tràmit i l’aprovació del qual es preveia per al 2019, és la combinació d’emtricitabina i tenofovir en una única píndola sota el nom comercial de Truvada. El fàrmac es dispensa únicament en hospitals, i s’administra principalment a seropositius inclosos en algun estudi.
La taxa d’èxit d’aquest fàrmac, que aconsegueix fer indetectable la càrrega viral del VIH, “és alta”, assegura Coll. A més, té un cost reduït -uns 30 euros al mes- i ja hi ha genèrics al mercat. Tots aquests factors fan que sigui el fàrmac d’elecció en l’anomenada profilaxi preexposició (PrEP), recomanada internacionalment com a mètode preventiu quan un dels membres de la parella és seropositiu i l’altre és seronegatiu tant en relacions estables com en esporàdiques. La falta d’autorització ministerial fa que molts malalts infectats pel VIH de tot l’Estat recorrin a internet per aconseguir el fàrmac.
El treball publicat avui a The Lancet té un antecedent en l’estudi Partner 1, de característiques similars i que mostrava resultats molt similars, tot i que no amb l’actual nivell de certesa. La principal diferència és que en el primer projecte hi participaven tant parelles homosexuals com parelles heterosexuals. En tots dos casos es va veure que el risc de contagi era mínim si els fàrmacs antiretrovirals aconseguien reduir la càrrega viral fins a fer-la indetectable. Indetectable és equivalent a no transmissible per via sexual.
