Salut

La contaminació de l'aire a Europa roba 125.000 anys de vida saludable als infants

Viure a la ciutat augmenta el risc de patir malalties respiratòries en criatures de 5 a 14 anys

Que la mala qualitat de l'aire que es respira en el 80% dels països d'Europa -entre els quals Espanya- s'acarnissa amb la salut de la població és inqüestionable: la contaminació a les ciutats causa morts prematures, problemes respiratoris i malalties cròniques. Però un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) revela que els infants són el grup més vulnerable a la inhalació de partícules contaminants. Els més joves perden en conjunt fins a 125.000 anys de vida saludable -viure sense complicacions de salut- només a causa de la pol·lució.

Els europeus de fins a 18 anys presenten malalties i discapacitats molt prematurament i, fins i tot, també moren en edats molt primerenques. Aquestes afeccions pediàtriques són conseqüència de les dinàmiques de les grans urbs europees -trànsit i indústria, principalment- i, per tant, de les molècules que contaminen l'aire.

Per exemple, una de les relacions causals més evidents, apunten a l'ISGlobal, és la inhalació de partícules en suspensió amb el diagnòstic de l'asma infantil: les PM10 i PM2,5 -que poden ser de pols, cendra, sutge, partícules metàl·liques o ciment, entre d'altres- i el tabaquisme passiu s'associen a un augment dels casos d'aquesta complicació respiratòria en la població juvenil. 

L'informe, publicat aquest dimecres, analitza per primera vegada quin és l'impacte de set del total de molècules físiques i químiques contaminants de l'aire en la salut dels infants: les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), l’ozó, el fum del tabac, la humitat, el plom i el formaldehid -un derivat del metà que emana dels tubs d'escapament dels vehicles- són els compostos que més inhalen els ciutadans dels països europeus. 

Les set partícules són responsables d'una reducció anual de prop de 211.000 anys de vida saludable en la població jove de menys de 18 anys. La contaminació de l'aire representa el 60% dels casos, uns 125.000 anys menys de vida atribuïbles a l'exposició a les partícules PM10 i PM2,5. El tabaquisme passiu redueix la vida saludable dels joves en aproximadament 42.000 anys, mentre que l'ozó la retalla en 12.000 anys. 

L'exposició dels menors d'un any a les partícules en suspensió incrementen el risc de morir d'aquestes criatures i, alhora, causen més casos d'asma en la població compresa entre els 5 i els 18 anys. L'ozó s'associa a problemes de respiració -com la tos crònica- en nens d'entre 5 i 14 anys, i el tabaquisme passiu és al darrere de moltes de les infeccions respiratòries en menors de 5 anys. 

"Cal una base de dades europea"

Dels 28 països que formen la Unió Europea, 22 presenten nivells de PM10 de 100 mg/m3, molt superiors als recomanats per l'OMS, que posen el límit anual en una mitjana inferior a 20 mg/m3. Només Luxemburg, Irlanda, Suècia, Estònia, Finlàndia i Dinamarca compleixen les recomanacions internacionals.

L'autor de l'estudi ha destacat que "d'entre tots els riscos estudiats, les partícules en suspensió són les que produeixen la principal càrrega de malaltia, perquè es relacionen amb malalties respiratòries, cardiovasculars i neurològiques, entre d'altres, i estan associades amb una més gran mortalitat infantil". Amb tot, l'investigador de l'ISGlobal i autor de l'estudi David Rojas ha advertit que l'impacte real de les PM10 i de les PM2,5 pot sobrepassar les estimacions publicades aquest dimecres.

En aquest sentit,  Mark Nieuwenhuijsen, coordinador de l'estudi i de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal, assenyala que "aquest estudi mostra la gran necessitat d'implementar polítiques efectives per reduir l'exposició infantil als factors de risc ambientals a tot Europa, amb especial atenció a la contaminació de l'aire i el tabac passiu".

L'investigador també apunta que "cal una base de dades europea comuna, per recopilar i harmonitzar les dades d'exposició per als factors de risc ambientals, especialment per a la infància, així com realitzar estudis epidemiològics sobre múltiples factors de risc ambientals".