El covid-19 'saqueja' les farmàcies dels hospitals

Els professionals canvien els protocols per no quedar-se curts de medicaments i tractar els malalts greus

L'augment de pacients a les unitats de cures intensives (UCI), el fet que no hi hagi un tractament específic per al covid-19 i que s'estiguin utilitzant una combinació de fàrmacs –alguns dels quals amb baixa producció– per controlar els símptomes que causa el virus són els tres factors d'un còctel que està minant les farmàcies dels hospitals catalans. No és que els centres s'hagin quedat sense medicaments, però els serveis de farmàcia cada vegada els han d'optimitzar més i han de canviar els protocols dels que més es necessiten o dels que s'havien triat fins ara com a tractaments preferents. "No es pot dir que els hospitals ens estiguem quedant amb les farmàcies buides perquè els laboratoris van responent a la demanda, però és cert que calen ajustaments i que ja no existeix la seguretat de disposar d'estoc durant dues setmanes. Com a molt, en tenim per a dos o tres dies", explica la vicepresidenta de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica i farmacèutica a l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, Edurne Fernández de Gamarra.

Als pacients crítics no se'ls poden rebaixar les dosis que necessiten. La situació excepcional repercuteix directament en l'estoc dels serveis de farmàcia, i els hospitals noten sobretot el canvi en l'administració dels medicaments que es fan servir habitualment a les UCI, com els sedants. L'ús del Midazolam i del Propofol s'ha intensificat amb l'allau de malalts de covid-19, ja que són necessaris abans d'intubar-los i connectar-los a cap dispositiu d'assistència respiratòria. 

"No tenim les farmàcies buides però com a molt disposem d'estoc per dos o tres dies"

Edurne Fernández de Gamarra Farmacèutica a l'Hospital Sant Pau 

També tenen un paper molt important els relaxants musculars com el cisatracuri, que afavoreixen que el pacient intubat no lluiti contra el dispositiu de ventilació mecànica i respiri al ritme que marca la màquina, i les drogues vasoactives com la noradrenalina, que mantenen la tensió arterial dels pacients als nivells adequats. "El consum d'aquests fàrmacs s'ha disparat i des dels hospitals hem hagut de reaccionar per augmentar l'estoc i garantir-ne el subministrament cada dia, perquè les necessitats canvien cada 24 hores", explica Fernández de Gamarra.

Des que es van començar a omplir les UCI de malalts de la pandèmia i l'Estat s'ha fet càrrec de distribuir els productes disponibles, en molts hospitals s'ha hagut de modificar la presentació dels fàrmacs. Tant farmacèutics com metges i infermers han hagut d'ajustar el protocol d'administració, és a dir, la concentració que es posa als pacients per dosi, perquè si bé el Midazolam i el Propofol poden ser intercanviables, tenen algunes diferències que cal tenir molt en compte. 

Excepcionalitat també en fàrmacs

Els antimalaris com la hidroxicloroquina, el nom genèric d'un dels fàrmacs que normalment s'utilitzen en el tractament del lupus i que ara s'està fent servir, en combinació amb d'altres, per tractar els malalts de covid-19, també s'utilitzen ara més que mai. De fet, diverses farmàcies comunitàries ja han constat a l'ARA la baixa disponibilitat d'aquest medicament, que sovint es ven amb el nom comercial de Dolquine, des que el ministeri de Sanitat controla la distribució als hospitals i només se subministren les dosis necessàries per a un mes als pacients que tenen recepta. 

Hidroxicloroquina, el medicament que el coronavirus ha popularitzat

Els professionals sanitaris també destaquen l'augment exponencial d'ús del tocilizumab, que s'ha començat a utilitzar en malalts molt greus perquè inhibiria la interleucina i contrarestaria la inflamació que provoca la infecció en els pulmons. L'objectiu últim és evitar el col·lapse pulmonar i la fallida dels òrgans. També en aquest cas s'ha anat ajustant l'administració per pacient. Alguns diuen que per falta d'abastiment i d'altres per recomanació de les autoritats sanitàries. "Hem passat de donar sis dosis a donar-ne tres i ara només una", explica a l'ARA un metge de la UCI d'un dels grans hospitals de Barcelona que prefereix mantenir l'anonimat. 

El departament de Salut ja preveu que els hospitals es quedaran curts en el protocol de tractament del covid-19 i recomana "ser conservadors" amb l'ús. "És probable que amb l'increment del seu ús s'arribi a situacions de manca de proveïment", admeten. Com la hidroxicloroquina i el tocilizumab, hi ha diversos productes que s'estan fent servir amb un ús diferent a l'indicat en benefici dels pacients i atenent l'excepcionalitat de la situació. En tot cas, sempre s'administren sota la supervisió d'un metge i en compliment de les lleis d'ús de fàrmacs fora d'indicació, entre les quals hi ha el deure del consentiment informat del pacient.

Centralització del subministrament

L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) refusa parlar de falta d'abastiment però admet "tensions" en el subministrament d'alguns fàrmacs als centres hospitalaris. L'organisme assegura que els laboratoris ja han augmentat la producció dels medicaments que més s'estan utilitzant a les UCI per l'emergència del coronavirus i que permetrà de manera excepcional "la comercialització en altres idiomes i de medicaments estrangers" per reforçar-ne la distribució en funció de la necessitat de cada territori i dels seus centres hospitalaris, també en coordinació amb les autonomies.

El consum de sedants s'ha disparat pel covid-19 i els serveis de farmàcia revisen diversos cops al dia l'estoc disponible

Entre hospitals, hi ha una mena de pacte tàcit: les comandes es fan a partir del nombre de llits ocupats i de previsió de creixement en els següents dos o tres dies per tal que el repartiment es faci de la manera més justa possible. Des del Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya expliquen que els serveis de farmàcia hospitalària revisen cada dia, o fins i tot diversos cops al dia, l'estoc disponible, així com les comandes que els han d'arribar. Amb aquest quadrant es fa una previsió del que farà falta els pròxims dies.

Alhora, els equips mèdics i d'infermeria treballen conjuntament per optimitzar al màxim la utilització dels fàrmacs que escassegen i revisant les alternatives d'altres medicaments amb efectes similars. Sovint es busca opcions que s'havien deixat d'utilitzar perquè havien aparegut fàrmacs més moderns però que continuen sent igual d'eficaces, diuen. En el cas dels sedants, l'AEMPS recomana "buscar solucions terapèutiques alternatives equivalents en eficàcia" en pacients en fase terminal, com ara els oncològics. Funcionarien la metadona o la morfina. En el cas del Midazolam, s'aconsella continuar-lo utilitzant, però evitant fer-ne "un ús innecessari". A més, s'intentarà aturar els tractament en aquells pacients que ho deixin de necessitar per la seva evolució favorable. En cas que no es disposi d'aquest fàrmac, es proposen quatre alternatives de combinació d'opiacis amb altres fàrmacs, que es podran administrar sempre en funció del pacient i del seu pronòstic.