David Noguera, president de Metges Sense Fronteres: “S’han de medicalitzar hotels per aïllar els casos positius o sospitosos”

L'ONG demana a l'Estat que porti professionals xinesos i sud-coreans

Fa setmanes que Metges Sense Fronteres, la principal organització mèdica internacional que treballa en països empobrits o en conflicte, s'ha posat a disposició de les autoritats catalanes i espanyoles per fer front a la pandèmia de la Covid-19. El seu president a Espanya, David Noguera, està treballant estretament amb les institucions a Catalunya per aportar la seva experiència sobre el terreny en situacions de catàstrofe. L'organització està col·laborant en la logística del muntatge d'hospitals de campanya per reforçar els centres mèdics a Catalunya i a Madrid, i també ofereix el seu suport als professionals de les residències d'avis. A més posaran en marxa una web amb consells i recursos per al personal assistencial i els gestors de la crisi. 

L'OMS adverteix que el confinament no acabarà amb la pandèmia

Quin operatiu tenen previst a Catalunya?

Tot el personal sanitari que teníem disponible entre missions a Espanya l’hem injectat a la sanitat pública. No tenia cap sentit muntar un hospital amb la nostra bandera. A més, el que estem fent és posar-nos a disposició i estar en comunicació permanent amb el CatSalut i els ajuntaments per oferir la nostra experiència en aquest tipus d’escenaris. Aquesta situació és nova per a tothom, però al final la resposta a epidèmies té uns patrons comuns. Ahir mateix vaig fer una videoconferència amb tots els alcaldes de les ciutats més grans de l’àrea metropolitana per oferir-los assessorament de coordinació per veure com es pot respondre a una emergència, perquè ja no estem a la fase de preparació, sinó a la de resposta.

A Barcelona estan assessorant en l’habilitació de poliesportius per ampliar els hospitals de la Vall d’Hebron, el Clínic, el Sant Pau i el Mar.

El nostre equip logístic ho està assessorant, perquè el nostre material ja el vam entregar fa dies. Amb l’experiència que tenim muntant hospitals de campanya arreu del món, hem fet un model escalable de 100 llits pensat per a malalts de Covid-19 i l'hem posat a disposició. Aquest model l'estan aplicant aquests quatres hospitals de Barcelona i també estem ajudant l’Hospital de Can Ruti de Badalona. Els pròxims dies seran duríssims i s'ha d'ampliar la capacitat hospitalària al màxim: també hem posat sobre la taula que caldrà un model més gran, tipus el de la fira d’Ifema que s’ha fet a Madrid.

Hem de dissenyar una resposta d'emergència d’acord amb els models, que ens indiquen que tot això serà necessari. El disseny de l'expansió del nombre de llits dependrà de les característiques de cada hospital, però en el cas dels malalts de Covid-19 necessitem llits d’UCI –això ja s’ha fet dins els hospitals- i que els pacients ingressats puguin tenir tractament amb oxigen. Estem parlant d’entre 800 i 1.200 llits més a tot Catalunya. No podrem improvisar UCIs, però als pavellons hi haurà d’haver alguns llits preparats per intubar, perquè el que sabem és que hi ha malalts que empitjoren molt ràpid.

També estan ajudant les residències d’avis.

La situació a les residències és extremadament complicada i té una mala perspectiva. Perquè és un col·lectiu molt vulnerable i hi ha un problema de material i el personal mèdic no té experiència en els casos més complicats. En els pròxims dies s’hauran de prendre decisions molt complicades de triatge. S’ha de fer un pla de xoc per ara i per a les pròximes quatre setmanes per protegir les residències el màxim possible. Estem visitant residències per veure'n la problemàtica i estem dissenyant materials i eines per ajudar aquest col·lectiu tan vulnerable. Podem ajudar-los amb els circuits d’aïllament: com passar el menjar o treure les deixalles. No tindrem la solució, perquè la solució seria que quan hi hagi un cas es pugui aïllar i tractar, però podem ajudar a fer coses que evitin més contagis.

Falten equips de protecció per al personal assistencial i també per als equips sanitaris. MSF està acostumat a treballar en països empobrits o en conflicte on no sempre hi ha el material òptim. Hi ha alternatives?

Estem preparant una web per difondre material, documents i consells i fer seminaris i conferències per a treballadors sanitaris i coordinadors d’emergències per compartir la nostra experiència. Hem fet unes fitxes de materials alternatius, però aclarint que no donen prou garanties. La manca de material de protecció s’ha de resoldre immediatament. I quan tot això acabi haurem de preguntar què ha anat malament. Falta material a les residències d’avis, i hi ha més de cinc mil professionals sanitaris contagiats. Oferirem recursos alternatius i mecanismes nous mentre no hi hagi material disponible.

I més enllà de quedar-se a casa, què pot fer la gent?

En primer lloc maximitzar el confinament: no cal sortir a comprar cada dia. Si algú té febre o tos i el sistema de salut no el pot atendre, s’ha d’aïllar a casa. Això és complicat, però s’ha de fer bé per aturar el contagi domiciliari: si hi ha un veí o algú a casa que té febre, descarregueu-vos les fitxes del CatSalut i seguiu les instruccions amb cura. La gent s’ha de preparar per a situacions extremadament difícils. Els professionals sanitaris estaran al límit de les seves capacitats en les pròximes setmanes i és important que tothom sigui extremadament comprensiu amb un col·lectiu que està donant una lliçó de compromís que recordarem durant molts anys. La gent s’ha de preparar, perquè a MSF sabem per experiència que les epidèmies qui les acaba és la gent, per molt que la sanitat sigui un actor clau. La gent ha de fer els deures: protegir la gent gran i cuidar els altres.

Què haurien de fer les autoritats?

Estem davant d’un virus nou, però totes les epidèmies tenen un marc de referència similar. El primer és reduir la mortalitat ampliant la capacitat hospitalària: els llits d’UCI, que no podran arribar a atendre tots els casos. I per això s’ha de portar professionals de fora, perquè els professionals també s’infectaran, tindran familiars i companys malalts. També s’hauran d’inventar ventiladors, però els professionals altament especialitzats s’han de portar de fora, de la Xina o de Corea del Sud. Perquè ells tenen l’experiència i un malalt intubat no parla idiomes.

També s’ha de separar en dos el sistema de salut: un circuit net i un circuit brut que estiguin totalment separats. Amb el confinament hauríem d’aconseguir reduir la transmissió comunitària, però hem vist casos on continua la domiciliària. Perquè no és el mateix una família que viu en un xalet de 500 metres que la gent d’un pis pastera. S’haurien de medicalitzar hotels per aïllar els casos positius o sospitosos i oferir-los càtering. Si no, continuarà la transmissió domiciliària, que és més lenta que la comunitària però també important. I finalment s’haurien d’habilitar habitacions d’hotel per al personal sanitari, perquè se’ls demanaran jornades laborals llarguíssimes i quan estàs esgotat és fàcil que cometis un error i et contagïis. I aquesta gent té por d’anar a casa i contagiar la seva família. Per això han de tenir un hotel a prop de l’hospital on puguin anar a descansar sense haver de preocupar-se pel menjar ni per la seva família.

S’està fent prou?

Només si totes les institucions es posen a treballar d’una maleïda vegada assegurant que tots els recursos estan a disposició de la resposta a l’epidèmia, i ajuntaments, empresaris, Generalitat i govern central remen tots en la mateixa direcció, podrem donar un gir contundent a la trajectòria de l’epidèmia. Hi ha d’haver comitès de crisi a totes les ciutats, amb una persona amb capacitat executiva. El model de governança que està pensat per al dia a dia no pot funcionar amb una crisi sistèmica: la gestió ha de canviar. Si un gerent d'un hospital necessita llits, algú els ha d'aconseguir, sigui del sector privat o del públic, però ha de passar. Però que tothom tingui clar que venen setmanes molt dures. El sistema d’UCIs a Barcelona està arribant al 100% de la seva capacitat i encara ens queden dies de creixement de la corba. I arribarà un moment que no podrem absorbir tots els casos que necessitin cures intensives.

Quin consell donaria al personal sanitari català?

A MSF hem passat per situacions similars, i possiblement la diferència és com encares la teva praxi clínica. Nosaltres estem acostumats a celebrar cada victòria, cada pacient que tirem endavant. Ja sigui de l'Ebola o de desnutrició. La gent que treballa a les UCIs de Catalunya lamenta molt cada mort, perquè treballen en un sistema que és un referent al món. I ara se'ls morirà en tres setmanes la gent que haurien vist morir en un any. En una emergència has de canviar de prisma: celebrar cada vida que salves. I també és important que s'equipin i que s'ajudin molt entre ells. Tenen tota la nostra admiració.

Quins col·lectius us preocupen més?

La gent gran, la gent sense sostre, els psiquiàtrics, les presons i el personal sanitari. Les decisions que prenguem diran molt de la nostra societat. Això ens està posant a prova. És un esforç col·lectiu en què tothom està cridat a exercir la seva responsabilitat. I en aquestes situacions surt el millor i el pitjor de les societats. I estic segur que a Catalunya el millor serà clarament superior a la mesquinesa.

Estem en guerra?

No. A Síria i al Iemen hi ha guerra, que complica les coses encara més. Aquí el que tenim és una crisi, però amb els recursos que tenim l'hem de poder superar. Però hem de fer més i millor.

Però ens en sortirem?

N’estic convençut, no en tinc cap dubte. Aquí tenim els recursos, només es tracta de posar-los tot al servei d'aturar l'epidèmia. El que és difícil és fer això al Congo, on aquests recursos no hi són. Aquest país juga a la Champions i és un privilegi poder ajudar la gent aquí i posar el nostre granet de sorra al costat del personal sanitari que vetlla per nosaltres. Però com a president de MSF em preocupen també els estralls que causarà el virus a Lagos, a Nairobi o a Kinshasa. Aquesta epidèmia s'ha d'erradicar a nivell mundial, i per això hem de demanar ajuda a fora, i això no és cap humiliació: ens han de venir a ajudar metges xinesos i sud-coreans, i quan nosaltres també siguem experts en gestionar aquesta epidèmia podrem anar a ajudar altres països. Hem de fer una cadena de solidaritat per acabar amb aquest maleït virus.