Societat 26/02/2021

El síndic de greuges demana pactes nacionals per enfortir la sanitat i l'accés a l'habitatge

Ribó rep una xifra rècord de queixes durant la pandèmia per deficiències en la salut, l'escola i les residències

4 min
El treballador d'un CAP fa el cribatge de pacients a la porta d'entrada del centre

MartorellEl 2020 ha sigut l'any de les queixes per covid-19 al Síndic de Greuges. L'oficina de Rafael Ribó va rebre més d'11.300 queixes i va obrir 303 actuacions d'ofici, unes xifres rècord que no es veien des dels pitjors anys de la crisi financera de fa una dècada. I, d'aquestes, el 40% feien referència a les dificultats d'accés o la qualitat dels serveis socials, essencials en la pandèmia i que havien quedat molt tocats per les retallades de la crisi financera. La ciutadania ha protestat pels dèficits en sanitat, l'educació, els geriàtrics, les ajudes i prestacions a la pobresa i els treballadors afectats pels tancaments, però també perquè en les mesures restrictives de mobilitat s'han vist vulnerats els seus drets i llibertats de mobilitat o reunió.

Per sectors, el de la salut és el que més queixes ha aixecat entre la ciutadania. Des del primer moment el sistema es va centrar gairebé en exclusiva als pacients covid, deixant descoberta l'atenció a la resta de patologies. Ambulatoris tancats, ajornament de visites , cancel·lacions de proves diagnòstiques i operacions quirúrgiques i l'atenció telefònica en lloc de la presencial van ser la tònica general de la primera onada del coronavirus. Però ja en la segona i tercera es va notar el desconcert que causava la informació poc clara i confusa de les PCR i de quin era el procés a seguir en cas de ser un contacte estret o positiu, per exemple. Tot plegat ha sigut una "evidència que faltaven recursos i mitjans" , ha assenyalat Ribó, en una compareixença després de lliurar el seu informe anual al president del Parlament, Roger Torrent.

Més enllà de fer un repàs de greuges, Ribó ha posat com a deures per a la pròxima legislatura la necessitat d'un gran acord per la sanitat i ha xifrat en 5.000 milions d'euros la inversió mínima per acostar-se als estàndards dels països de l'Europa del nord i perquè el sistema es refaci de l'esforç que ha hagut de fer durant l'any de pandèmia i que ja venia d'unes "mancances preexistents" a causa d'anys de retallades. Per al síndic, la sanitat catalana necessita recursos personals, materials i infraestructures, però també saber motivar els treballadors, reconnectar-se amb els centres de recerca que hi ha al país i construir una xarxa eficient de vigilància epidemiològica i salut pública que ajudi a preveure altres emergències sanitàries.

Reconeixement a entitats

La Sindicatura ha constatat que els ajustos pressupostaris de la dècada passada han acabat passant una factura en el personal i els recursos dels serveis bàsics, que en plena crisi del coronavirus no han donat a l'abast per atendre una allau de necessitats de ciutadans que es van quedar sense ingressos d'un dia per l'altre. Enmig d'aquesta estirada d'orelles a l'administració pública, Ribó ha posat en valor les vuit entitats (Dincat, Càritas, Creu Roja, Taula del Tercer Sector, Amics de la Gent Gran, Banc dels Aliments, Comunitat de Sant’Egidi i Fundesplai) que, coneixent i veient la feblesa del sistema públic, van engegar l'anomenada Taula d'Emergència Social per agilitzar els canals de detecció i atenció dels casos més urgents de pobresa. "Han estat la trinxera, hi han estat sempre fins i tot quan l'administració havia tancat", ha afirmat el síndic, per a qui se'ls ha de tornar la feina amb un reconeixement jurídic i pressupostari.

No ha sigut possible posar fi a la "vergonya" de no poder donar accés a l'habitatge i ha demanat també un "gran pacte nacional" per donar resposta a un problema que en aquesta pandèmia s'ha intensificat, malgrat les iniciatives per frenar els desnonaments. En aquest sentit, Ribó ha lamentat que l'única resposta possible que és capaç d'oferir l'administració pública és "l'habitatge d'emergència", una expressió que, ha subratllat, contradiu els drets més elementals i no dona solucions a mitjà o llarg termini perquè els afectats puguin refer la vida.

Noves polítiques de gent gran

Com ja va fer Amnistia Internacional fa uns mesos, el síndic ha denunciat el maltractament a la gent gran, tant els que viuen en geriàtrics com els que ho fan als domicilis personals. Ribó ha assenyalat que una de les lliçons que ha de deixar la crisi del coronavirus és que l'actual model de geriàtrics i les polítiques específiques han deixat en la més extrema "vulnerabilitat" el col·lectiu. Així, i també en la llista de deures, ha demanat una revisió exhaustiva per capgirar el model, que ha de passar per reconsiderar la mida de les residències , l'augment de les ràtios de professionals, els protocols, la medicalització dels centres i també augmentar la participació de les famílies . A més, s'ha mostrat partidari d'ampliar els pisos tutelats o l'atenció a casa per a la gent gran.

El tancament de les escoles des de just abans de l'estat d'alarma de la primavera passada i les restriccions en extraescolars i altres activitats han sigut factors clau per a la "reproducció i l’amplificació de les desigualtats" a les escoles. Per això ha demanat "mimar" l'educació i minimitzar l'alt grau de segregació que es dona en molts centres, i ha valorat que en aquest curs s'hagin salvat tots els obstacles i reticències i s'hagi treballat per fer possible la "necessària presencialitat", que beneficia sobretot els centres d'alta complexitat i amb alumnes més vulnerables.

Ajudes insuficients

Tampoc hi ha hagut diligència en la tramitació d'ajudes relacionades amb la pèrdua del lloc de treball i, per contra, els afectats han topat amb molts problemes a l'hora de sol·licitar-les o de rebre informació per uns departaments públics que s'han vist sobrepassats i infrapreparats per donar-hi resposta. Al seu informe, el síndic destaca l'impacte entre les persones acollides al règim d’autònoms, a qui no se'ls ha permès acollir-se als ERTO o a la renda de l'íngrés mínim vital.

stats