Societat 23/01/2021

Què se sap de les noves variants del coronavirus?

La variant britànica és més contagiosa i la sud-africana podria ser més difícil de neutralitzar amb anticossos de pacients recuperats

4 min
Personal d'infermeria de l'Hospital de Sant Pau vacunant-se.

BarcelonaEl coronavirus, com la resta de virus, muta constantment, però no ho fa a tanta velocitat com els virus de la sida o de la grip, per exemple. Si estan sorgint noves variants és perquè el virus circula molt, es replica molt i, per tant, té moltes oportunitats de mutar. "De variants en surten cada dia –explica Joaquim Segalés, professor de la UAB i investigador del Centre de Recerca en Salut Animal de l'IRTA–, però ens comencen a preocupar quan n'hi ha alguna que es troba amb més freqüència de la normal". Això és el que està passant amb les noves variants descobertes a Anglaterra, Sud-àfrica i el Brasil.

En termes del ritme a què avança la recerca científica, aquestes variants són molt recents i, per tant, encara hi ha poques dades sobre les seves característiques. De moment, la que s'ha estudiat més és l'anomenada variant britànica. Els estudis epidemiològics que s'han fet al Regne Unit indiquen que el nombre positius entre els contactes dels infectats per aquesta variant és un 40% superior al de les variants anteriors. A més, les dades del mateix Regne Unit i de Dinamarca mostren un augment del percentatge de casos infectats per aquesta variant. I això permet deduir que és prop d'un 40% més transmissible que les anteriors.

"Es tracta de dades sòlides obtingudes per equips de recerca diferents i que indiquen el mateix", apunta Julià Blanco, cap de virologia i immunologia cel·lular de l'Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa). Pel que fa a la letalitat, el primer ministre britànic Boris Johnson va anunciar divendres que aquesta variant estaria provocant un 30% més de morts que les anteriors. Amb tot, l'assessor científic del govern britànic, Patrick Vallance, va matisar les declaracions del conservador i va explicar que les dades sobre mortalitat encara eren incertes. En aquesta mateixa línia es va pronunciar l'OMS, que atribueix l'excés de mortalitat observat a la saturació del sistema sanitari britànic.

Resistència a les vacunes

A més d'estudiar-se des del punt de vista epidemiològic, la variant britànica també s'ha sotmès a experiments de neutralització per esbrinar si la immunitat que confereixen els fets d'haver passat la malaltia o de rebre la vacuna és prou eficaç. D'acord amb els resultats d'aquests experiments, sembla que en tots dos casos, malaltia i vacuna (s'ha comprovat amb la de Pfizer/BioNTech i la d'Oxford/AstraZeneca), la resposta immunitària que genera el cos és capaç de neutralitzar la variant amb una eficàcia gairebé equivalent a com ho faria amb les anteriors.

Això no vol dir que no sigui preocupant: una variant més contagiosa pot provocar més morts que una variant més letal, perquè pot fer que augmentin els casos molt més ràpidament. De tota manera, experiències com la de Dinamarca, on el percentatge de positius infectats per la variant britànica està augmentant però el nombre de casos global està disminuint, indiquen que aquesta variant es pot contenir sense una vacuna. En aquest sentit, "no només s'han de mantenir sinó reforçar aquestes mesures", considera Blanco.

Respecte a les variants detectades a Sud-àfrica i el Brasil, encara hi ha poques dades. Tot i que siguin poques, són més preocupants. Per començar, aquestes variants comparteixen moltes mutacions amb la variant britànica, per la qual cosa "és possible que comparteixin una més alta transmissibilitat, tot i que sobre això encara no hi ha dades sòlides", explica Blanco. Tampoc hi ha gaires dades sobre la resistència d'aquestes variants a la immunitat generada per la malaltia o per les vacunes.

L'únic estudi que s'ha fet indica que els anticossos presents en la sang de persones que han superat la malaltia no serien capaços de neutralitzar amb la mateixa eficàcia la variant sud-africana que la britànica o les anteriors (de la variant brasilera encara no hi ha dades). De tota manera, tal com indica Blanco, "traslladar aquests resultats a la resposta generada per les vacunes és difícil".

Segons Maria Bernabeu, cap d'un grup de recerca al Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) a Barcelona, "és possible que com que la immunitat produïda per les vacunes és millor, puguin prevenir la infecció per aquesta variant, però això encara no se sap". Més enllà d'aquestes consideracions, és interessant tenir en compte que els anticossos que bloquegen els virus no són l'única defensa a què donen lloc les vacunes. També es creen les anomenades cèl·lules T, capaces de detectar i destruir les cèl·lules infectades i aturar així la replicació viral.

"Potser aquesta immunitat cel·lular és capaç de neutralitzar aquesta variant", apunta Segalés, però deixa ben clar que aquesta possibilitat encara s'ha de confirmar experimentalment. En el cas que es comprovés que les vacunes actuals perden eficàcia davant d'aquestes variants, caldria modificar-les. Per sort, les vacunes com la de Pfizer/BioNTech i Moderna, basades en ARN, es poden adaptar en qüestió de poques setmanes. En qualsevol cas, "encara falten dades per saber si cal redefinir l'estratègia de vacunació", explica Blanco.

Més seqüenciació

Sobre la variant britànica, l'EMBL ha emès aquesta setmana un comunicat adreçat als funcionaris de salut pública i als governs europeus en el qual alerta que les restriccions que poden funcionar per reduir la incidència de variants menys contagioses podrien no ser útils per aturar la propagació d'aquesta nova variant. En aquest sentit, Bernabeu troba "essencial que s'incrementin els esforços de seqüenciació per conèixer quines variants circulen i aplicar les mesures adequades". "Des de l'EMBL ja ens hem ofert per assessorar els governs i ajudar-los a implementar estratègies de seqüenciació globals", explica.

Més enllà de l'activitat frenètica en l'àmbit de la recerca, els experts remarquen la importància de mantenir les mesures de seguretat. "A mesura que es controli la pandèmia, es reduirà el ritme d'aparició de noves variants", conclou Segalés.

stats