Societat 30/05/2021

Creix l'optimisme a l'UCI: "Comencem a veure que el covid té un final"

Can Ruti atén una vintena de malalts crítics, la meitat que fa un mes, però apel·la a la prudència social

5 min
La planta zero del modul de l'Hospital Germans Trias i Pujol, de Badalona, totalment buida.

BadalonaÉs una unitat de cures intensives (UCI) fantasma. Les lliteres, els monitors i els aparells de suport vital apagats descansen rere llençols semitransparents i el silenci regna a tota l'estança. Ja no se sent el soroll de les màquines que reprodueixen la respiració ni el ritme cardíac dels pacients, i tampoc hi ha infermeres movent-se amunt i avall, posant de bocaterrosa els malalts o ajudant-los a reaprendre a agafar una cullera després de setmanes en coma. Res fa pensar que fins fa uns dies desenes de malalts de covid passaven per l'UCI de la planta 0 del mòdul polivalent de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Ni tan sols que s'hagi estrenat. "No hi ha vida i pot semblar fantasmagòric però per a nosaltres és una imatge fantàstica", afirma l'adjunta d’infermeria de malalts crítics de l'hospital, Silvia Chopite.

La bona evolució epidemiològica i la reducció dels ingressos ha permès que un dels centres sanitaris més grans del país i amb més població assignada (1,4 milions de persones) vagi tancant àrees de crítics. Com aquesta sala, que va entrar en funcionament al febrer, en plena tercera onada, i que consta de 39 llits i un box addicional reservat per als acomiadaments familiars dels pacients amb un final de vida immediat. Aquest box, amb la llitera número 40 a l'interior, ara està tancat i s'ha reconvertit en un magatzem de caixes de guants i material esterilitzat. L’UCI d’aquesta planta seguirà preparada “pel que pugui passar”, però, de moment, està completament inoperativa. “I que duri”, desitja Chopite, que aspira a no haver de tornar-la a obrir. Almenys no a causa del covid.

Les prediccions matemàtiques auguraven que a 30 de maig s'aconseguiria reduir l'ocupació a les UCI catalanes per sota dels 300 malalts de coronavirus, però la realitat permet ser una mica més optimista: aquest dijous, 27 de maig, ja hi havia un total de 272 pacients, quasi la meitat que fa un mes. "Ara comencem a veure que el covid té un final. O almenys que podrem controlar el nombre de pacients amb pneumònies i integrar-les com fem amb la resta de patologies", explica la cap del servei de medicina intensiva del centre badaloní, Pilar Ricart. L'especialista sosté que segurament no desapareixeran aquests malalts, però confia que no arribin allaus com les de fa uns mesos, eminentment gràcies a la vacunació.

Només a la regió de la metropolitana nord, a la qual pertany l'Hospital Germans Trias, els ingressos per coronavirus s'han reduït gairebé a la meitat en tres setmanes: si el 6 de maig hi havia 108 pacients malalts crítics, ara n'hi ha un total de 63. I Ricart, de fet, creu que a priori res fa presagiar un repunt immediat, almenys no en forma d’entrades a l’hospital. "Això ens dona encara més optimisme. Amb molta prudència i molta moderació i sense perdre-li el respecte al virus, però optimisme al cap i a la fi", resumeix Silvia Chopite.

Cansats però motivats

La plantilla de Can Ruti traspua positivitat, i no precisament pels contagis de covid, ja que tots els treballadors estan vacunats i no hi ha baixes a causa del virus. El motiu és que cada vegada es redueix més la xifra d'atencions, també a l'UCI, i avui dia hi ha menys d'una vintena de malalts de covid crítics. És una xifra a anys llum de les registrades en el pic de la primera onada (107) o els últims mesos, quan no s'aconseguia baixar de la setantena de pacients greus.

Aquesta treva ha permès tancar la planta zero del mòdul polivalent –té un total de tres plantes amb una vuitantena de llits, tot i que una no es va arribar a obrir– i ara ja només en resta una en actiu. Els malalts de covid es distribueixen entre l'UCI convencional (on van els més crítics) i la primera planta d'aquest espai modular, una àrea de crítics monotemàtica que podria transformar-se en una de semicrítics a mitjà termini.

Infermers de l'UCI covid a la primera planta del mòdul polivalent del Germans Trias i Pujol atenent una pacient sedada.

Segons Ricart, la situació actual és prou acceptable respecte al que es temia que pogués passar en la tercera i la quarta onada –es van solapar en el temps – i d'acord amb l'experiència dels últims catorze mesos. La baixada de la pressió hospitalària, que es tradueix en una recuperació de l'activitat convencional com les intervencions quirúrgiques, dona optimisme a uns professionals cansats i esgotats però que tornen a somriure sota la mascareta. "Al principi teníem por del contagi, però amb el pas del temps l'hem anat perdent. Tenim més expertesa i estem preparats per fer front al que calgui", explica Chopite. El que no era sostenible, diu, era el gran volum d'ingressos que havien d’assumir.

Efecte limitat de la desescalada

Cada passa en la desescalada i en la flexibilització de les restriccions s'ha viscut a les UCI com una batzacada. Les professionals relaten que la sensació era similar a la de viure sempre al caire de l'abisme, perquè cada cop que es permetien més activitats, quinze dies després patien una nova allau de malalts. La desesperació era una tònica entre el personal. "El pacient que arriba a l’UCI i està intubat s’hi està com a mínim tres setmanes, però alguns s’hi estan un mes i mig o més. Aleshores pensaves: «No obriu encara! Deixeu-nos respirar i poder donar d’alta els pacients o no ens en sortirem!»", reconeix Ricart.

No obstant això, ara aquest daltabaix no s'està produint tot i el guany de vida social de la població des del 9 de maig, amb la fi de l'estat d'alarma . I bona part d'aquesta millora s'atribueix a la vacunació. La mitjana d’edat dels atesos a l'UCI per pneumònies covid solen tenir entre 40 i 70 anys i el fet que un 72% dels majors de 70 anys ja hagi rebut les dues dosis de la vacuna ha fet que disminueixi l'edat mitjana dels ingressats. "Això no significa que ens estiguem trobant sobretot persones de 40 anys, però el fet de vacunar els extrems més vulnerables sí que ens està reduint la pressió", afirma Ricart.

L'adjunta d’infermeria de malalts crítics, Silvia Chopite, i la cap del servei de medicina intensiva, Pilar Ricart.

A hores d'ara, la majoria dels casos greus que s'atenen a Can Ruti corresponen a persones d’entre 58 i 62 anys, però bona part d'aquesta població ja ha iniciat la seva vacunació, cosa que esperona encara més els sanitaris. "La percepció d’ara és molt diferent a la que hi havia fa tres setmanes, quan no sabíem com impactaria la desescalada", reconeix la intensivista. Encara que s’està observant un alentiment en el descens de la corba de nous contagis , sobretot entre els menors de 50 anys que no estan vacunats, els indicadors assistencials continuen baixant a bon ritme. 

La tendència es reprodueix a la resta d'hospitals del país, que de forma majoritària comencen a respirar: les altes són superiors a les entrades i es poden recuperar cada vegada més les activitats ordinàries, de manera que també es descarrega els centres grans. Per exemple, l'Hospital Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet recuperarà l'atenció als parts el 15 de juny. Fins ara el departament de Salut havia decidit concentrar-los a Can Ruti per minimitzar riscos a les dones embarassades i els seus nadons.

stats