SANITAT

La crisi incrementa els problemes de salut mental

Ho alerta un estudi del Parc Taulí fet entre professionals sanitaris

"Ja no puc més, estic desbordat". "És l'última porta a la qual truco, ja m'han tractat malament en altres llocs". "Em trauran la pensió, no sé què faré en un futur". Frases com aquestes són les que se senten a la consulta de metges de família, infermeres, psicòlegs, psiquiatres i treballadors socials. Queixes directament relacionades amb la crisi econòmica i que ara recull un estudi de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell en què han participat més d'una vuitantena de professionals.

L'estudi ha constatat que la crisi econòmica, que es concreta, sobretot, en la pèrdua de llocs de treball, té efectes adversos sobre la salut mental dels afectats i pot generar trastorns afectius i d'ansietat. En els últims dos anys, els professionals de la salut han notat un increment de les demandes de visites provocades per la crisi econòmica. "Hem detectat més problemes de salut mental no greus (depressió, angoixa) en gent que no tenia antecedents i no havia estat mai atesa així com un agreujament dels símptomes de les persones que ja eren ateses", confirma Josep Moya, coordinador de l'Observatori de Salut Mental i Comunitària i psiquiatre de l'Hospital Parc Taulí, de Sabadell.

L'objectiu de l'estudi era copsar la realitat de les persones que acudeixen als centres de salut mental i als serveis socials i, segons relaten els professionals, els símptomes més comuns entre els pacients són la pèrdua de control sobre la pròpia vida i l'aparició de tendències suïcides. "La gent sent que no són ells els que controlen la seva vida, que no són amos de les seves decisions, que ho són els mercats financers i que ells no hi poden fer res", explica Josep Moya. Els metges també es troben amb pacients que presenten un deteriorament important dels vincles familiars i de parella. Aquest psiquiatre demana un canvi de model per potenciar l'atenció comunitària. "La situació generada per la crisi no es pot resoldre amb antidepressius", diu. Molts pacients van a la consulta buscant orientació per resoldre problemes econòmics.

Tercer suïcidi en un mes

La crisi agreuja els símptomes depressius i amb ells apareix la ideació del suïcidi. "No vol dir que la persona s'acabi suïcidant però en parla i comença a plantejar-se el suïcidi com a única sortida possible. I la vida d'aquestes persones pot quedar marcada per aquesta ideació", indica Moya.

El nombre de suïcidis ha anat en augment i tot i que els experts es mostren cauts a l'hora de vincular-ho a la crisi, els estudis demostren que a Grècia han augmentat un 40%. Ahir es va produir el tercer suïcidi en un mes d'un home que estava a punt de ser desnonat. L'home de 50 anys es va tirar daltabaix d'una finestra del seu pis a Còrdova. El desnonament, però, no estava provocat per un deute, sinó per un litigi familiar. En l'últim mes han mort una dona a Barakaldo i un home a Granada quan estaven a punt de ser desnonats.

Més continguts de