Feminismes
Societat 28/09/2021

Les dones de Lleida podran avortar quirúrgicament a partir de dilluns

Igualtat reforçarà els programes de salut sexual a les escoles i Salut facilitarà DIUs a dones que ja hagin interromput l'embaràs un cop

4 min
Una manifestació a favor del dret a l'avortament lliure i gratuït, en una imatge d'arxiu

MartorellA partir del dilluns, 4 d'octubre, les dones de Lleida tenen el dret garantit d'un avortament instrumental gratuït sense haver de sortir de la demarcació. La intervenció es podrà fer a la clínica MiNova Aliança, un centre concertat que ha rebut l'acreditació per fer les interrupcions entre les setmanes nou i catorze de gestació. Fins ara les 800 lleidatanes que avorten cada any només tenien a l'abast el mètode de la pastilla abortiva, però per a la cirurgia s'havien de desplaçar a Barcelona o Tarragona, perquè a la zona de Lleida tots els metges s'han declarat objectors de consciència i han deixat les dones sense poder accedir a una prestació pública i universal. Salut ha anunciat també que aviat es podran fer interrupcions quirúrgiques a les Terres de l'Ebre.

Malgrat que l'avortament és un dret reconegut en la cartera pública de prestacions sanitàries des del 2010, la realitat és que al llarg d'aquesta dècada s'han mantingut els desequilibris territorials que obliguen les dones a recórrer de vegades centenars de quilòmetres. A banda de Lleida i l'Ebre, no hi ha oferta d'avortaments quirúrgics a l'Alt Pirineu ni a la Catalunya Central, i els hospitals gestionats per ordes religiosos rebutgen fer-los i deriven les pacients a altres centres. Evidentment, on només s'ofereix una sola opció no es pot triar, malgrat que el sistema hauria de garantir la possibilitat d'escollir el mètode, denuncia Sílvia Aldavert, coordinadora de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius.

Per a Aldavert, que a Lleida es facin avortaments és una "bona notícia" però també qüestiona que s'hagi triat un centre "sense experiència" en els tractaments i assenyala que això no soluciona el problema estructural dels metges objectors de consciència que rebutgen participar en aquesta mena d'intervencions en centres de la xarxa pública. Segons una investigació d'El Crític, a Catalunya un 42% dels ginecòlegs d'hospitals s'han inscrit al nou registre d'objectors. Però d'aquests, tal com informa Efe citant el departament de Salut, la meitat accepten fer-ne si hi ha una prescripció mèdica. En aquest sentit, Aldavert afegeix que a aquesta xifra s'hi han d'afegir els professionals de dins el circuit que "implícitament" fan tot el possible perquè les dones que volen avortar dins els terminis permesos no ho facin i per això "fan pressió, no donen informació o fan un acompanyament moral" a les dones.

Per evitar aquests obstacles, l'associació afirma que els circuits de l'avortament s'han de simplificar i fer que "les dones siguin el centre" d'un sistema que ara per ara prioritza els posicionaments dels centres mèdics i els professionals. "Cal prestigiar la xarxa pública de l'avortament perquè els metges encara són els més marginats de la classe mèdica", sentencia l'activista, que sosté que de la mateixa manera que a Catalunya està garantit a tot el territori el part, també s'hauria de garantit l'avortament.

Precisament, coincidint amb el Dia d'Acció Global per a l'Accés a l'Avortament Legal i Segur, el ministeri d'Igualtat espanyol ha obert la consulta pública per reformar la llei del 2010, que persegueix, entre altres coses, limitar l'exercici de l'objecció de consciència per eliminar el principal obstacle per garantir el dret a la lliure interrupció de l'embaràs. La ministra Irene Montero, que confia tenir l'esborrany a finals de l'any, també s'ha mostrat partidària d'eliminar el requisit de l'autorització dels progenitors per a les menors de 16 i 17 anys, que va introduir el 2015 el govern del popular Mariano Rajoy, així com castigar els que es concentren davant les clíniques que fan avortaments per assetjar les dones que hi volen entrar.

La conselleria de Feminismes i Igualtat, Tània Verge, també ha avançat avui que treballa en una "estratègia nacional" perquè la informació sobre l'avortament sigui "accessible, veraç i contrastada", en paraules de la consellera, que ha anunciat que es reforçaran els programes d’educació sexual a les escoles. Aldavert critica que no hi ha campanyes institucionals sobre l'avortament, com sí que n'hi ha dels beneficis de l'ús del preservatiu, i que les webs oficials amaguen o dificulten la cerca d'informació perquè s'hi parla d'interrupcions de l'embaràs i no d'avortaments.

Una altra de les propostes plantejades és lluitar contra la violència obstètrica i institucional, que per a l'ONG d'Aldavert s'agreuja en la gestació de més de 22 setmanes en el cas que el fetus pateixi malformacions greus. En aquests casos, la dona ha de sotmetre's al criteri d'un dels comitès clínics catalans –un a l'Hospital Clínic i l'altre al de la Vall d'Hebron–, que són els que determinen si es practica o no l'avortament. Cada any l'entitat acompanya una desena de dones a qui se'ls denega la interrupció més enllà de les 22 setmanes i per a qui només els queda viatjar a l'estranger.

A més, en aquesta mateixa línia de prevenció el departament de Salut facilitarà a dones vulnerables i menors de 29 anys que hagin avortat mètodes anticonceptius de llarga durada, com l'implant subdèrmic o el DIU de coure, per evitar nous embarassos. Amb dades del 2019, una quarta part de les dones fèrtils tenen un segon avortament.

Pel que fa a les dades, durant el 2020 les interrupcions voluntàries de l'embaràs van disminuir un 13,6% a Catalunya. En els 42 centres autoritzats es van fer el primer any de pandèmia 18.961 intervencions respecte a les 21.926 del 2019, segons les dades facilitades avui pel ministeri de Sanitat. Tres quartes parts de les dones tenien entre 20 i 34 anys, però també s'han registrat quaranta menors de 15 anys. Segons l'associació, una de cada tres catalanes avortarà al llarg de la seva vida i, d'aquestes, dos terços optaran per centres privats.

stats