Societat 23/07/2021

Educació crearà més places de FP davant del creixement "no previst" de la demanda

L'increment anual de les inscripcions ha sigut del 20%, quan normalment era d'entre un 1,5% i un 2% més

2 min
Un institut de Barcelona en una imatge d'arxiu.

BarcelonaL'altíssima demanda a la formació professional ha desbordat les previsions del departament d'Educació. Com que fins ara el creixement anual de les inscripcions era d'entre un 1,5% i un 2%, la conselleria ja tenia previst obrir 141 nous grups de FP per al curs que ve, però aquest any l'augment ha sigut del 20%, cosa que ha deixat milers d'aspirants sense plaça, sobretot als graus mitjans. Ara la conselleria assegura que arran del creixement "no previst" de la demanda, amb zones especialment complicades com Terrassa o Barcelona, es treballarà "centre a centre i en tots els territoris per incrementar l'oferta". Els sindicats han xifrat en 10.000 els alumnes que s'haurien quedat sense la plaça desitjada de FP, però la conselleria no ha concretat cap xifra d'alumnes afectats. 

Les dades evidencien el sobtat creixement de les inscripcions: prop de 94.000 persones volen una plaça de formació professional el curs que ve, 14.000 més que el curs anterior. Segons la conselleria, aquest increment "no es podia planificar perquè s'escapa de la previsió demogràfica prevista". En efecte, el curs que ve han de començar batxillerat o FP els alumnes nascuts el 2005, que a Catalunya van ser uns 79.500, que si bé són 3.000 més que l'any anterior no expliquen la gran pujada registrada. El departament atribueix el boom d'inscripcions al fet que moltes persones "s'han incorporat de fora del sistema educatiu", probablement perquè en èpoques de crisi econòmica hi ha menys feina i més consciència per formar-se.

Hi ha més factors que poden explicar aquest creixement imprevist. Per exemple, la formació professional ofereix un gran ventall de possibilitats –hi ha 174 graus–, mentre que el batxillerat té només quatre modalitats i és una opció més rígida. De fet, aquests últims mesos diverses veus de la comunitat educativa han pressionat per un nou batxillerat més flexible i menys angoixant, i tant el ministeri com la conselleria preparen canvis per fer una modalitat general que barregi matèries i no només prepari per a la selectivitat.

També hi intervé el temps: mentre que el batxillerat obre la porta a la universitat (aproximadament el 70% d'estudiants de batxillerat després van a la facultat) o bé als cicles de grau superior, els estudiants de FP de grau mitjà poden estar treballant dos anys després. En aquest sentit, també pot haver sigut decisiva la vinculació dels estudis de FP amb el món laboral i el canvi de mirada social que es té cap a la FP, que ha passat de ser injustament considerada una opció de segona a una sortida formativa de primer nivell.

En qualsevol cas, l'etapa dels graus mitjans és especialment sensible, perquè és una oportunitat perquè molts joves segueixin estudiant i no es despengin del sistema educatiu i alhora és on es registren les taxes més altes d'abandonament, d'entre un 20% i un 25%.

stats