“Els alumnes no fan ni l'esforç de dir-me que volen aprendre català”

BarcelonaFa més de vint anys que Mireia Estapé acompanya persones en la lectura. Ho fa seguint un mètode concret: el de la lectura fàcil, que es dirigeix a persones amb dificultats per poder seguir un text estàndard, com poden ser persones amb discapacitat, gent gran o nouvinguts, la seva especialitat. Estapé explica que és una feina que s’ha de fer "amb el cor". Cal paciència, creativitat i empatia. "Has de saber transmetre que estudiar una llengua no és com estudiar història. És una altra cosa: és viure-la", diu.

Però, ben bé què és un text de lectura fàcil? No, no és tan sols un llibre amb la lletra grossa, són textos que permetin una millor comprensió. Per fer-ho, s'utilitzen diversos recursos formals: "Han de tenir una estructura molt concreta: paràgrafs curts, amb un màxim de 70 a 75 espais per línia, una lletra clara, el text ha d'estar justificat a l’esquerra, i el vocabulari està molt seleccionat”. A banda, també es modifica la lectura per tal de fer-la menys complexa: per exemple, s'eliminen els salts temporals o les descripcions exhaustives de personatges. Malgrat això, Estapé assegura que els llibres estan fets de tal manera que, un cop l'acabes de llegir, et deixa la "mateixa sensació" que la versió normal.

L'experta, membre de l'Associació Lectura Fàcil, ha dinamitzat clubs de lectura fàcil en diferents espais, ja sigui en biblioteques, residències d'avis o associacions per a persones amb discapacitat. Tal com explica, aquests espais no només serveixen per llegir, també són per compartir, parlar i créixer. "La lectura s’ha d’acompanyar. No es tracta només de llegir un llibre i comentar-lo quinze dies després. Cal dinamitzar-lo i dividir-lo per sessions", diu. Per això, Estapé creu interessant fer sessions més personals: "He organitzat des de xocolatades fins a sessions musicals". També relata la importància de fer lectures en veu alta. "Quan aprens una nova llengua, has de despertar un nou jo. Si no la parles, és impossible connectar aquest nou jo", assegura.

Aprendre català

A banda de dinamitzar cursos de lectura fàcil, Estapé també és professora de català per a adults. Preocupada, assenyala que pocs alumnes volen realment aprendre la llengua: "Quan els pregunto per què són a classe ja ni s'amaguen: abans encara em deien que volien aprendre el català; ara no fan ni l'esforç, directament m'expliquen que venen pel certificat d'arrelament". Així, explica que gran part dels seus alumnes tan sols busquen assolir el nivell A2 per aconseguir els papers, i no pas perquè darrere hi hagi una voluntat real d'aprendre el català. "Si tens un alumne que ve cada dia a escalfar la cadira, també li has de donar el certificat?", es qüestiona, i afegeix: "No pot ser que quan surtin per la porta la seva vida torni a ser tota en castellà".

Tot i que, segons Estapé, això és el més "comú", també explica algun cas d'èxit, com el d'una alumna de Suècia que, després d'un any i mig estudiant, ja tenia el C2, el nivell màxim reconegut. Tot i que qui acostuma a tenir més facilitat per aprendre la llengua són tots aquells que prèviament ja dominen una llengua romànica, el cert és que els que tenen un objectiu clar són els que acaben sortint-se. És el cas dels taxistes: "N'he tingut molts a classe i, esclar, com que estan obligats a saber un mínim de català, acostumen a posar-s'hi. Els hi va la feina".