Dos casos de violència infantil cada dia a Catalunya

BarcelonaS'acostuma a dir que l'assetjament escolar és una plaga social a l'ombra, però les dades posen llum al drama que viuen centenars d'infants cada dia al nostre país: en només un any el departament d'Educació ha atès 843 casos de violència infantil en entorns escolars, és a dir, una mitjana de dos casos al dia. Les denúncies se centralitzen des de l'abril de l'any passat a través de la Unitat de Suport a l'Alumnat en Situació de Violència (USAV), que coordina la gestió de tots els casos, en col·laboració amb la línia d'atenció a la infància, la DGAIA, i altres institucions com els Mossos. De l'abril al desembre la USAV va rebre 550 casos i en els primers quatre mesos del 2022 s'ha fet càrrec de 293 més.

"La xifra dels 843 casos impacta i crida molt l'atenció, però evidenciar aquestes violències ha de servir per combatre-les. És una xifra elevada, però no és res més que la realitat", explica Rut Ribas, directora general d'Alumnat. Ribas diu que les violències infantils "sempre han existit", i que la diferència és que ara s'hi posa xifres: "Durant molts anys la gestió era silenciar-les, però la reflexió que fem és que els centres educatius no han de tenir por a afrontar la violència de cara i demanar assessorament i ajuda, perquè només així es poden reparar els danys causats a la víctima i treballar amb els agressors perquè no ho tornin a fer".

La majoria de denúncies que han arribat a la USAV han tingut lloc dins l'entorn escolar (59%) i destaquen majoritàriament els casos de bullying: s'han abordat 305 casos d'assetjament escolar, que representen més d'un terç de les denúncies en total. De fet, anteriors estudis han calculat que un de cada quatre alumnes de primària ha patit bullying, segons un informe de la Fundació Barça, i que un 28% han exercit assetjament físic i psicològic contra algun company de classe, segons un estudi d’Amalgama 7 i Fundació Portal. Els altres tipus de violència que també destaquen són el maltractament infantil i adolescent (225 casos, el 27% del total) i la violència masclista (200 casos, el 24%), i en menys quantitat la violència exercida cap a un mateix o cap als altres a causa d'un trastorn mental (70 casos, el 8%) o la violència derivada, per exemple, de robatoris (5%). Les dades recollides demostren que hi ha un cert biaix de gènere: el 62% de les víctimes són nenes i el 32% són nens.

El departament va engegar la USAV després de la pandèmia, i quan només feia un mes que la unitat funcionava ja s'havien rebut 70 casos, segons va publicar l'ARA. "Ens van entrar molts casos de cop, molts dels quals de centres on ja s'havien fet projectes en contra de l'assetjament que estaven esperant que es creés aquesta unitat", explica Ribas. De fet, això no significa que el confinament hagi condicionat la detecció d'aquests casos: "Així com la covid ha afectat de manera molt evident el benestar emocional dels alumnes, no podem detectar si ha afectat l'assetjament escolar i les violències infantils", diu Ribas.

Mossos i DGAIA, a la meitat dels casos

En funció del cas, s'activen els protocols elaborats pel departament per erradicar l'assetjament, el ciberassetjament, les conductes d'odi i discriminació o l'assetjament a persones LGTBI, entre altres, per millorar la convivència als centres. Els 843 casos atesos durant aquest any han obligat a activar el protocol d'assetjament en 191 ocasions (23%) i el de maltractament en 205 (25%) i, en xifres menors, el de violència masclista 93 vegades (11%), el d'autolesions 28 cops (3%) i el de conflicte greu, 20 (2%).

Activar aquests protocols també ha posat en alerta altres organismes: el 20,5% dels casos s'han portat als Mossos d'Esquadra i/o a la Fiscalia, i un 24% també s'han comunicat a la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Segons el departament, el 44% dels casos s'han resolt, el 55% estan en seguiment i l'1% estan tot just a l'inici del cas. "Diem que el cas està resolt quan els tècnics en igualtat o els psicòlegs de la USAV han pogut assessorar i acompanyar les víctimes i el seu entorn escolar i familiar i també treballar amb els assetjadors", afirma Ribas, que explica que aquest procés s'allarga durant setmanes o mesos, en funció de la gravetat del cas.

Els primers casos es van rebre tots a través dels centres educatius, i a la conselleria esperaven que n'afloressin molts més quan es posés en marxa la web i l'aplicació mòbil gratuïta (UsApps), perquè això permetria a les víctimes denunciar directament els casos. Però, segons les dades difoses pel departament, dels casos rebuts a través de l'apli un 92% són comunicats per la família o l'entorn i només en el 8% ho comunica la mateixa víctima.