El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, s'ha salvat de la reprovació al Parlament gràcies a les abstencions del PSC i els comuns, precisament els partits amb qui el Govern ha acordat canviar la llei sobre el català a les escoles. Una moció de la CUP proposava cessar Cambray perquè "no ha estat capaç de dialogar i arribar a acords" amb la comunitat educativa per desencallar el conflicte, que ha provocat cinc dies de vaga. Malgrat que tots els partits han criticat amb duresa l'actitud del conseller, ERC, Junts i el PP hi han votat en contra; el PSC i els comuns s'han abstingut, i Vox i la CUP s'han quedat sols votant-hi a favor. La diputada del PSC Esther Niubó ha dit que "la ciutadania" ja ha reprovat Cambray, mentre que la diputada de la CUP Nogay Ndiaye ha acusat els socialistes de formar "un tripartit encobert" amb el Govern per salvar el conseller.
Som Escola demana el "màxim consens" per canviar la llei del català i "protecció" a directors i professors
La plataforma reclama "instruccions clares i comunes" sobre els projectes lingüístics de centre
BarcelonaDues setmanes després que s'anunciés al Parlament l'acord a quatre bandes entre ERC, Junts, el PSC i els comuns per modificar la llei de política lingüística per fer front a la sentència del 25% de castellà a les aules, s'hi ha posicionat una de les plataformes que més tenen a dir en aquest tema: Som Escola ha fet públic un comunicat en què fa dues reclamacions clau. D'una banda, demana al Govern i al Parlament que busquin el "màxim consens" per blindar el català com a llengua vehicular i, de l'altra, exigeix al departament d'Educació que doni "instruccions clares i comunes" a tots els centres i "protecció" als directors i professors per aconseguir-ho.
El posicionament de Som Escola, que aquesta tarda ha traslladat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha intentat trobar l'equilibri entre el poti-poti d'associacions que integren la plataforma, on hi ha associacions de mestres, famílies i alumnes, sindicats, l'IEC, entitats com Òmnium, la Fundació Bofill i la Plataforma per la Llengua i les patronals de les concertades. El text recull el malestar que ha mostrat bona part de la comunitat educativa per l'acord, que es va elaborar amb discreció als despatxos i que manté el català com a llengua vehicular però garanteix, sense marcar cap percentatge, que el castellà també és una llengua d'aprenentatge en funció de l'entorn sociolingüístic dels centres.
Segons el text de Som Escola, el contingut d'aquesta proposta "genera grans preocupacions i incerteses" entre la comunitat educativa pel que fa a la seva eficàcia per garantir el "blindatge" del català i la protecció dels centres. Els defensors del canvi legislatiu asseguren que regulant per primera vegada els aprenentatges de les llengües a Catalunya s'evitarà que sigui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) qui acabi decretant automàticament el 25% en castellà. En canvi, des de sectors com la CUP i sindicats com la USTEC han avisat que la modificació de la llei només servirà perquè es faci més castellà a l'escola. A Som Escola aquestes visions contraposades també s'han posat sobre la taula i s'ha acordat un comunicat de mínims (i no del tot unànime, perquè no ha passat pel plenari i no hi han participat totes les entitats) en què es demana als polítics que obrin un "diàleg honest", perquè qualsevol acord que afecta "substancialment" l'escola ha de comptar "necessàriament" amb un consens "ampli" a nivell polític però també social.
El text arriba després de la manifestació del cap de setmana a Barcelona en contra de l'acord (que va tenir un seguiment escàs i que no va ser convocada per Som Escola) i després d'un manifest signat per diferents personalitats (algunes de les quals, d'entitats vinculades a Som Escola) en què es reclamava als partits que no aprovessin l'acord perquè "amenaçava" el català si "s'incorpora explícitament" que el castellà és llengua a l'escola. El plantejament de Som Escola, en canvi, no es mulla sobre el paper que ha de tenir el castellà a l'escola.
Així, la plataforma vol aprofitar l'aturada de la tramitació d'urgència de la proposició de llei (després que Junts decidís congelar l'acord per la polèmica suscitada a les xarxes socials) per consensuar els canvis i trobar la manera de donar seguretat jurídica als centres. Al text, Som Escola exigeix a Educació que doni garanties i "seguretat i protecció jurídica" als centres per elaborar els seus projectes lingüístics, sobretot en cas que vulguin reforçar el català. Aquest posicionament esmena, en part, el que havia plantejat d'entrada la conselleria de deixar en mans de cada centre la decisió de com repartir les hores d'aprenentatge: malgrat que els directors consultats per l'ARA van avalar que se'ls doni autonomia per decidir en funció de la seva realitat social, també van reclamar protecció perquè el pes de la justícia no caigui sobre ells si no fan un 25% de classes en castellà com estableix la sentència del TSJC. Ara s'estudia com es pot donar més cobertura legal als directors a l'hora d'aprovar els plans lingüístics.
Marín vol més català a l'Hospitalet
Precisament aquest dijous, l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, ha defensat l'acord anunciat sobre el català i la necessitat de "flexibilitzar" els plans lingüístics. En una simptomàtica declaració, ha afegit que ella és partidària d'impartir el màxim d'hores possibles en català als centres de la seva ciutat, la segona més gran de Catalunya, per garantir la igualtat d'oportunitats dels alumnes del municipi, majoritàriament castellanoparlants. Marín ha lamentat "l'error garrafal" que s'hagi "polititzat la llengua".
Una politització que el comunicat de Som Escola també critica, ja que reclama als tribunals que "aturin la intromissió" en qüestions escolars i lingüístiques. La plataforma va néixer el 2011, quan una quarantena d'entitats es van unir per defensar el model d'escola catalana davant les sentències del Tribunal Suprem que qüestionaven l'ús del català com a llengua vehicular a les escoles. Més de deu anys després, ja està formada per una seixantena d'entitats i ha tornat a sortir al pas de les sentències judicials amb un comunicat que ha generat tensions internes.
