Societat  /  Educació 27/08/2022

Més incertesa després de la pandèmia: les incògnites del nou curs

L'any escolar que arrenca el 5 de setembre ve marcat pels nous currículums i el xoc sindical amb Educació

7 min
Un grup de nens juga a l'entrada d'una escola de Barcelona, en una imatge d'arxiu.
Dossier Les incerteses del nou curs Desplega
1
Més incertesa després de la pandèmia: les incògnites del nou curs
2
“Fora el covid i benvinguda la nova era de l’educació!”
3
La inflació desbocada encareix la tornada a l'escola
4
Euskadi ultima un nou pacte educatiu que s'ha fet esperar 25 anys
5
Les Balears comencen curs estrenant llei educativa
Entrevista
“Els mestres necessiten estabilitat i reconeixement a la seva feina”

BarcelonaFa dos anys l’ARA deia que començava el curs més incert, després de sis mesos sense escola i enmig d’un estricte protocol covid. Tot i que ja no queden mesures pandèmiques a les aules, el curs vinent tampoc serà tranquil. Començarà amb vagues i mobilitzacions sindicals i amb la incertesa de l’organització de les tardes de setembre i seguirà amb l’aplicació d’uns nous currículums aprovats a correcuita. Sempre amb l’etern repte pendent de desplegar el decret de l’escola inclusiva. 

1.
L'impacte del nou calendari

L'avançament de l'inici de curs ha generat molta polèmica

El president Aragonès i el conseller González Cambray, durant la roda de premsa

L’anunci del president de la Generalitat d’avançar una setmana l’inici de curs va obrir la caixa dels trons i va ser el detonant de les vagues del març , que després van afegir altres reivindicacions. Però tot i el rebuig de la comunitat educativa a la manera d'anunciar-ho –la decisió no es va consensuar–, el Govern ha mantingut el pla perquè considera que és una bona mesura pedagògica en clau d’equitat i que afavoreix la conciliació familiar. 

Començar les classes una setmana abans té diverses implicacions: els docents van haver d’anar als centres els primers dies de juliol per preparar el curs, al setembre tindran només dos dies per enllestir els últims detalls i, el que és més important, hi haurà classe de 9 a 13 h durant el setembre, tot i que s’oferirà una hora d’activitats gratuïtes a la tarda perquè, a la pràctica, l’horari de recollida continuï sent les 16.30 h.

La mesura va alarmar els centres i les empreses de lleure, que no trobaven prou monitors per fer-se càrrec de tants alumnes. Finalment, Educació va "facilitar" la feina als directors i els va enviar contractes estàndard. "Em van obligar a signar-lo tot i que jo no ho veia clar, perquè sobrepassem el límit econòmic que obliga a fer concursos públics i perquè no vaig poder buscar altres proveïdors", afirma a l’ARA el director d’un centre públic de l’àrea metropolitana, que prefereix mantenir l’anonimat. Segons el departament, tots els centres tenien l'opció de canviar d'empresa proveïdora si ho volien. A principis d’agost, el 98% dels centres públics tenien signats els contractes per a l’hora d’educació en el lleure les tardes de setembre. En total, es tracta de 1.702 contractes, la majoria dels quals són una ampliació de les hores dels monitors que ja s’encarreguen del menjador.

Des dels moviments per una escola inclusiva es queixen que no s’han tingut en compte els alumnes amb més dificultats: "Ningú ha pensat que un nen autista necessita una rutina i que a la tarda no hi haurà suports educatius", lamenta Rat Basterretxea, de Suma Castellar.

2.
Aplicar els nous currículums

Tres anys de marge per fer complir la llei

¿I si un alumne  no està d’acord amb el tema consensuat  del projecte?    Quan el treball per projectes és l’excusa  per estudiar   ‘Aventures d’aprenentatge. Construir escola amb el treball per projectes’ (Ed. Eumo, 2019)

La nova llei d’educació, la Lomloe, obliga a modificar el currículum dels cursos imparells a partir del proper curs perquè l’aprenentatge sigui més competencial. Això portarà canvis sobretot a batxillerat (el 2024 entrarà en vigor una nova selectivitat ) i també a l’ESO, on s’impulsarà el treball per àmbits. En canvi, es notarà menys a primària, on ja fa temps que es treballa per competències. Els centres tindran tres anys per adaptar-s’hi.

L’aplicació dels nous currículums ha generat tota mena de reaccions: hi ha qui els celebra perquè posen al dia el que fa temps que fan molts centres a Catalunya, i també hi ha qui els critica, perquè considera que emmascararan el fracàs escolar i s’han fet de manera improvisada.

"Crec que no tocava canviar això ara. Tant si ets molt innovador com si vols mantenir-te en paràmetres d’instrucció directa, més tradicionals, la Loe era prou flexible. Fer una llei que ningú ha demanat sempre genera controvèrsia", afirma Jordi Cano, professor d’ESO, batxillerat i de la UdL. Cano explica que, en converses amb els seus col·legues, ha constatat que hi ha docents ("una minoria, però molt sorollosos") que creuen que la nova llei i els nous currículums "ataquen la seva llibertat a l’hora de fer classe": "Hi ha resistència que els equips directius i els projectes de centre puguin incidir sobre com fas classe al dia a dia". Ell, en canvi, té dubtes sobre com les noves normatives aterraran a les aules. "No és cert que ens obliguin a treballar per àmbits. No hi ha cap element de la llei que modifiqui com el professor transmet l’assignatura a l’aula".

Les organitzacions europees com la Unesco o l’OCDE avalen aquests canvis educatius i reclamen que els estats facin esforços per mantenir els estudiants al sistema educatiu. L’objectiu és reduir les xifres d’abandonament escolar prematur: a Catalunya, un 18% d’alumnes pleguen a l'acabar l’ESO; l’objectiu europeu és no superar el 10%.

3.
El 25% dona una treva

El TC pot trigar mesos o anys a emetre el veredicte final

EN MANS DEL TC  En els pròxims dies, els magistrats del TC poden vetar el marc legal del 9-N .

El caos per la gestió de la pandèmia després de Nadal i les vagues de mestres a la primavera van arribar mentre als despatxos de la conselleria es preparava una resposta judicial importantíssima: com fer front a la sentència que obligava totes les escoles a fer un 25% en castellà. Al final, i després de moltes negociacions, la resposta va arribar per dues vies: un decret llei del Govern que prohibeix explícitament l’ús de percentatges a les aules i una nova llei que diu que el català és la llengua vehicular i el castellà és curricular. Com que el nou marc normatiu fa impossible aplicar la sentència, el Tribunal Superior de Justícia ha enviat el cas al Tribunal Constitucional perquè analitzi si les dues normatives s’atenen o no a la Constitució. 

Aquest pas obre la partida final. Al departament d’Educació ja li va bé que el cas s’hagi portat al TC, perquè això dona una treva temporal i permet guanyar temps i estar-se uns mesos (uns cursos, fins i tot) sense haver d’aplicar la sentència del 25%, que és ferma. 

En el fons, és un xut de pilota cap endavant: quan el TC es pronunciï sobre el cas, ja no quedarà cap marge per recórrer. S’haurà arribat al final del camí. El precedent no dona gaire esperança: fa 12 anys el TC es va pronunciar sobre el català a l’escola i des de llavors està en fals. Va ser a tomb de l’Estatut de Catalunya, aprovat el 2006, que establia que el català s’ha "d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge" i que, alhora, s’ha de garantir una "presència adequada" de les dues llengües als plans d’estudis. La sentència del TC del 2010 va decretar que aquest article és legal sempre que s’interpreti que "no es priva el castellà de la condició de llengua vehicular i d’aprenentatge". "El castellà no pot deixar de ser també llengua vehicular i d’aprenentatge", afirmava la sentència.

Ara només cal esperar per saber què pensen els jutges del TC, que hauran de valorar també si la nova llei d’educació (Lomloe), que elimina el concepte de "llengua vehicular", canvia o no les regles del joc.

4.
Xoc entre sindicats i Govern

No hi ha hagut acord i el curs comença amb vagues

Docents preparen la vaga de cinc dies ensenyament convocada per sindicats prr protestar contra les noves mesures del conseller educacio Cambray. Acampada i assemblea Dpt Ensenyament Generalitat. Barcelona. . 14-03-22. foto de celia atset. diari ara.

Fa un mes i mig que els sindicats van avisar que el curs vinent serà "ingovernable ": faran vaga el dia 7 de setembre, quan comencen les classes d’ESO i postobligatòria i dos dies després de l'inici de curs d’infantil i primària, i una altra el dia 28. Durant les vacances no hi ha hagut avenços, així que si no hi ha una sorpresa d’última hora, el curs començarà com va acabar l’anterior: amb protestes sindicals.

La paradoxa és que les dues parts diuen que hi ha marge per a l’acord. El conseller, Josep Gonzàlez-Cambray, va reclamar als sindicats, a principis d’agost en una entrevista a l’ACN, un pacte "pel bé de la comunitat educativa". El Govern els va proposar retornar l’horari lectiu d’abans de les retallades als mestres de primària aquest curs (tornar a fer 18 hores lectives, i no 19) i el curs que ve a l’ESO (23 hores, i no 24). Però els sindicats insisteixen: "No acceptarem que el retorn de l’hora lectiva no sigui alhora per a tot l’alumnat i tot el professorat", diu Iolanda Segura, portaveu d’Ustec. "Tornar també l’hora lectiva a l’ESO ajudaria a calmar el conflicte", afegeix Teresa Esperabé, de CCOO. A més, diuen que si el Govern realment volgués reduir les hores lectives ho faria fins i tot sense l’acord sindical: "Ens han imposat mesures sense passar per cap negociació, i ara resulta que el retorn de l’hora lectiva no pot tirar endavant sense el nostre suport", retreu Segura. 

La relació entre els sindicats i la conselleria es preveu complicada: exigeixen que el complement salarial es torni a cobrar al cap de 6 anys de feina (i no als 9 com ara), que els majors de 55 anys puguin fer 2 hores menys de classe i l’estabilització dels interins. "Temem que molta gent es quedarà fora del concurs de mèrits i no permetrem aquest abús", diuen des d’Ustec. I tot plegat en un ambient electoral: a la primavera hi ha eleccions sindicals i tots voldran marcar perfil.

5.
El repte pendent de l’escola inclusiva

El sector reclama la implantació de la infermera escolar

Els beneficis  de l’escola inclusiva   L’ESCOLA INCLUSIVAUN REPTE EDUCATIU PLE  DE BENEFICIS  El decret d’atenció educativa per un sistema inclusiu  de la Generalitat

En l’únic tema en què estan d’acord tots els entrevistats per fer aquestes pàgines és que una de les prioritats per al curs que ve hauria de ser avançar en el desplegament del decret de l’escola inclusiva . Ho diuen els sindicats ("Estem a anys llum del que diu la normativa", lamenta Ustec), els mestres, les famílies i fins i tot la conselleria, des d'on asseguren que hi haurà novetats aviat perquè és una de les prioritats per a aquest curs. Des del 2017, la normativa garanteix que els nens amb necessitats educatives especials s’escolaritzin en centres ordinaris. El pla era que escoles i instituts incorporessin especialistes, però la realitat és ben diferent. "Vam passar de no ser inclusius a dir que teníem una escola inclusiva d’un any per l’altre i això porta molt patiment, perquè li poses un nom que no és real", diu Rat Basterretxea, presidenta de Suma Castellar. Demana al Govern més recursos, però sobretot un full de ruta "clar". "Per solucionar problemes ells hi posen milions, però si no tenen clares les prioritats i no canvien la forma de funcionar aquests milions es perden", diu. Les famílies que fa temps que lluiten per una escola inclusiva expliquen que els recursos que reben els seus fills no són estructurals, sinó que depenen de la capacitat de mobilització i insistència de la família i l’escola.

Per evitar aquestes diferències, una de les batalles principals és que s’implanti la figura de la infermera escolar a tots els centres, tal com passa en altres països europeus. Fins i tot el sindicat d’infermeres Satse ha criticat el Govern per no apostar per una figura que "beneficia l’alumnat, les seves famílies i el conjunt de la comunitat educativa". Segons l’entitat, el cost d’una infermera escolar seria d’entre 16 i 20 euros per habitant cada any.

Dossier Les incerteses del nou curs
Vés a l’ÍNDEX
stats