Un de cada tres educadors assegura que el centre de menors on treballa no compleix la ràtio d'educadors i nens

BarcelonaUna dona, d'entre 25 i 35 anys i amb poca experiència en el sistema de protecció de menors. Aquest és el perfil de treballador més habitual als centres de menors de Catalunya, segons els resultats de l'enquesta a més de 700 professionals del sector que ha fet el Col·legi d'Educadors i Educadores Socials i a la qual ha tingut l'accés l'ARA. "Són professionals ben formats però molt joves, amb poc rodatge laboral i que han de fer front a situacions complexes amb unes condicions laborals precàries", resumeix Xavier Campos, membre de la direcció del Col·legi.

Els resultats aquesta enquesta s'estan transformant ara mateix en un informe que permetrà posar el termòmetre al sector de l'atenció dels menors a Catalunya i que es farà públic a finals de novembre. És la primera vegada que els professionals ajuden a crear la radiografia d'aquest sector, fet que permetrà mesurar l'impacte que ha tingut l'arribada de menors estrangers no acompanyats en un doble vessant: el de les condicions laborals de les persones que hi treballen i, per tant, el de l'atenció que es dona a aquests menors.

Una de les dades més polèmiques és la que fa referència a la relació entre el nombre de professionals que hi ha el centre i el nombre de menors que atenen. Tot i que aquesta ràtio varia en funció del tipus de centre i de les edats dels nens, Campos explica que "el màxim ronda els 20 nens per educador". Segons l'enquesta, però, un de cada tres treballadors assegura que el centre on treballa no ho compleix. La percepció d'aquest incompliment és encara més alta (37,8%) en els centres propis –gestionats per la Generalitat– que en els concertats (28%), on és una empresa del sector social qui gestiona l'atenció als menors.

"Això vol dir que no estem oferint l'atenció que es mereixen aquests nens; és com si en una escola faltés un professor i un company seu hagués de fer-se càrrec de 40 alumnes en lloc dels seus 20", puntualitza Campos. El Col·legi aclareix que molts centres sí que tenen contractats tots els educadors que marca la llei però que, "en el dia a dia, a l'hora de fer torns, no hi són tots".

Un dels factors que alteren aquesta ràtio són les baixes laborals. Gairebé el 60% dels treballadors admeten haver-ne agafat una i el 62% asseguren que "actualment", al centre on treballen, hi ha empleats de baixa. La majoria, el 23% dels casos, són per ansietat, estrès o depressió. En segon lloc hi ha les baixes per malalties comunes. Un 12,45% dels treballadors també expliquen que la seva sortida temporal del centre ha sigut fruit d'una agressió durant el seu servei.

"Estem satisfets de tenir dades concretes perquè fins ara notàvem la pudor de cremat, però ara sabem on és el foc i quina magnitud té", explica Campos a l'ARA, que remarca la importància dels resultats: "Volem fer partícip la societat d'aquestes dades per conscienciar-la que la situació dels treballadors i l'atenció a aquests nens és clau, perquè són els nens que viuran entre nosaltres", insisteix.

Davant d'aquestes xifres, el Col·legi d'Educadors reclama "un respecte estricte de la normativa" però també "un seguiment o una inspecció" més constant dels centres. "No s'està fent un control de seguiment amb la intensitat que caldria, la mateixa Generalitat reconeix que no té els recursos per fer-ho", argumenta Campos, que apunta que el desplegament d'emergència per atendre els menors estrangers a través d'empreses concertades ha fet que no es pari tanta atenció a les condicions laborals. "És necessari vigilar quines són les condicions laborals oferides per aquestes empreses per no expulsar els professionals més capacitats, els que haurien de fer una feina de mentoratge als més joves", subratlla Campos.

En aquest sentit, el Col·legi insisteix que els plecs d'adjudicacions han de ser molt estrictes però calen més eines. "Un cop adjudicat el contracte ningú controla si els compleixen els horaris, les graelles o els torns, i això acaba depenent de la bona voluntat de les direccions o les entitats", diu Campos, que afegeix: "El Govern, que és el tutor d'aquests nens, se n'hauria de fer responsable, perquè vetllar pels professionals és vetllar per aquests menors".

Externalitzacions i compliment de convenis

L'informe del Col·legi també recull l'impacte que ha tingut al sector l'obertura de nous recursos per a menors estrangers no acompanyats. Actualment, més d'un 60% dels professionals mantenen que treballen per a un centre concertat, és a dir, gestionat per una empresa. "És una realitat, que hi hagi més centres concertats no és ni bo ni dolent per si mateix, això dependrà del programa educatiu que implementi cada una d'aquestes empreses", explica Campos.

En canvi, aquesta realitat ja comença tenir una derivada en els contractes. Tot i que la meitat dels treballadors expliquen que la seva empresa compleix el conveni d'acció social (que regula els centres de menors), un altre 45% apunten que "el conveni es compleix, però no en tot". "Aquest punt sí que és clarament dolent –denuncia Campos– i també caldria controlar aquelles empreses que, com que tenen la seu fora de Catalunya, apliquen el conveni espanyol, que és clarament pitjor", lamenta el directiu del Col·legi.