Medi Ambient

Embarcacions i banyistes: hi ha més descontrol que mai a la Costa Brava?

El Govern activa dos informadors ambientals al Baix Empordà per controlar la proliferació de barques i conscienciar sobre les bones pràctiques

Les cales de Mont-ras on aquest estiu han tornat a robar les boies.
24/08/2025
4 min

GironaEstiu rere estiu, la Costa Brava s'omple de barques d'ús recreatiu que fondegen i tiren l'àncora en cales i racons idíl·lics. Sobretot passa al litoral del Baix Empordà, entre Palamós i Begur, on es concentren molts ports i camps de boies amb centenars d'embarcacions amarrades els mesos de juliol d'agost que cada dia salpen a mar, però també més amunt del golf de Roses, en direcció al cap de Creus, on el paisatge és més agrest i salvatge. En tots aquests indrets, les línies de boies grogues marquen el límit que els vaixells no poden superar —quan no hi ha balises, les barques teòricament no poden acostar-se a menys de 50 metres de les roques—. Ara bé, un any més, els ecologistes denuncien que sovint aquestes mesures no es compleixen i que la proliferació de llanxes, iots, zòdiacs i motos d'aigua malmet l'entorn i posa en perill els banyistes que arriben a peu a les cales.

“Mai cap estiu havia vist tant de descontrol i tanta gent. Hi ha gentada a tots els racons. La sensació de massificació és evident i, tristament, la situació ha empitjorat. La gent que va en caiac o vol nedar es troba embarcacions passant a tot drap durant tot el dia. És ridícul i perillós”, critica Jordi Cruz, portaveu de medi marí de SOS Costa Brava.

Conscient d'aquest increment significatiu del nombre d'embarcacions d'esbarjo, sobretot després de la pandèmia, la Generalitat ha posat en marxa durant els mesos de juliol i agost un dispositiu pilot d'informadors ambientals a l'espai marí protegit Natura 2000 Litoral del Baix Empordà. Són dos professionals que traslladen la informació, de veu i in situ, als usuaris d'embarcacions de la costa de Palamós, Mont-ras, Palafrugell i Begur.

Els informadors també donen recomanacions de bones pràctiques de fondeig, expliquen les actuacions municipals i de la Generalitat per millorar la gestió de l'espai i fan enquestes a usuaris de platges i embarcacions per recollir informació sobre hàbits, percepcions i problemàtiques de convivència. A l'Alt Empordà, en tot el litoral del cap de Crues, aquesta mesura pionera no s'aplica perquè, en tractar-se d'un parc natural, ja té les seves pròpies normes i controls de navegació per evitar conductes incíviques.

Un dels informadors ambientals del litoral del Baix Empordà.

"És una mesura positiva i necessària que ha donat els seus resultats. Els informadors tenen un paper clau en la conscienciació de la ciutadania que no coneix les normes de conducta per preservar l'entorn. També tenen el paper de sanció, ja que estan coordinats amb els cossos de seguretat pel que fa al percentatge de visitants que, tot i conèixer les normes, en fan cas omís", explica a l'ARA Marc Vilhaur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat.

Sobre aquesta figura, que també és present en molts altres indrets naturals de Catalunya, Vilhaur afegeix: "Són una eina que ens permet donar resposta a un país que tendeix a ser líder turístic mundial, així com als 10 milions d'habitants. La gestió i l'accés al medi natural s'haurà de garantir i controlar".

A la Costa Brava, aquests informadors han estat impulsats per la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà, un organisme que uneix administracions, entitats i científics amb l'objectiu de fer compatible la sostenibilitat ecològica de medi amb les activitats econòmiques del territori.

Les roques d'Aigua Xelida, a Palafrugell, amb desenes de barques a tocar.

Les cales de Mont-ras, focus de conflicte

Un dels detonants d'aquesta mesura ha estat el succés, per tercer cop en dos anys, de sabotatges a les boies de les cales del Vedell i del Crit, al municipi de Mont-ras, un dels punts crítics d'aquesta proliferació de barques. L'Ajuntament d'aquest petit municipi baix-empordanès va destinar una part important del seu pressupost a balisar la zona a principis d'estiu, però només dos dies després les boies ja havien estat vandalitzades i retirades per propietaris d'embarcacions que volen fondejar molt a prop de les roques.

Davant d'aquesta situació, SOS Costa Brava, que considera insuficient la mesura dels informadors, reclama més col·laboració de les administracions supramunicipals per erradicar el problema. "Les boies no ha de finançar-les un ajuntament que no rep ingressos del turisme nàutic, sinó que cal una gestió i vigilància comunes per a tot el Baix Empordà, dins la Taula de Cogestió", argumenta Jordi Cruz, que afegeix: "Demanem una llei que reguli el fondeig i una cartografia de les fanerògames per establir amb claredat en quines zones no poden tirar l'àncora les barques".

Per denunciar aquesta situació, fa una setmana la federació ecologista va organitzar un acte simbòlic traçant una barrera amb cordes, caiacs i banyistes durant unes hores per barrar l'entrada de barques a la cala del Vedell.

La badia de la platja del Golfet, prop dels jardins de Cap Roig, plena de barques a recer del vent.

Conseqüències sobre l'ecosistema marí

Més enllà de la seguretat, l'impacte visual i la pèrdua de tranquil·litat per als banyistes, la concentració d'embarcacions té també un efecte directe sobre la biodiversitat de l'ecosistema marí. “L'ancoratge sobre els fons marins és un efecte demostrat, però també el soroll de les embarcacions pot fer que els peixos modifiquin el seu comportament. A les Medes veiem que a l'estiu, amb tanta gent, espècies com el mero desapareixen. O quan des de les barques es llencen patates o olives a les orades, també es modifica el seu comportament”, explica Bernat Hereu, biòleg de la Universitat de Barcelona.

Més enllà de l'ancoratge, l'expert lamenta que la infraestructura dels camps de boies també pot fer mal a l'ecosistema. "Si no s'instal·len correctament, les cadenes fan malbé els fons i les praderies de posidònia, i deixen les roques pelades en un o dos metres tot al voltant", explica.

De la mateixa manera, el combustible que fa funcionar les barques i s'aboca al mar també és perillós. Hereu subratlla que aquests hidrocarburs queden flotant, no es degraden i arriben a les roques i a les comunitats mediolitorals, a la frontera entre el mar i la costa, que són fràgils i queden molt afectades. "També les aus marines que es capbussen poden veure alterada la seva capacitat natural d'aïllar-se, perquè la cera de les plomes en queda impregnada", conclou.

stats