Emergència social
Societat  /  Emergència Social 11/01/2022

Quatre de cada deu entitats socials estan endeutades

Els retards de la Generalitat per pagar les subvencions i la factura extra pel covid disparen la despesa de les ONG

2 min
Un repartidor de l'empresa Just Eat recull un plat de menjar al menjador social Parròquia de Santa Anna. Foto:

BarcelonaL'increment de la demanda , la despesa extra per fer front als estralls del covid, tot ha sumat perquè les entitats socials hagin hagut de gastar més sense haver rebut les subvencions i partides públiques, cosa que ha provocat que el 42% tanquessin el 2020 endeutades, segons el baròmetre social elaborat conjuntament per la Taula del Tercer Sector i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, tot i que són dades que es poden extrapolar a tot Catalunya. La xifra recull l'impacte econòmic de la pandèmia el 2020 en les entitats i evidencia que la situació límit de la tresoreria no ha fet res més que empitjorar en aquesta nova crisi: el 2007 les que van presentar números vermells eren el 33%, és a dir, nou punts menys.

"Les entitats no han deixat de treballar en tota aquesta pandèmia, però això no s'ha vist recompensat", es queixa Anna Albareda, gerent de la Taula, un paraigua que aplega 35 federacions que agrupen 3.000 associacions de totes les mides i serveis. Albareda subratlla que han fet de para-xocs fins i tot quan els serveis socials municipals van mantenir les portes tancades. No totes ho han viscut de manera igual, explica la responsable, però totes les entitats tenen en comú que mentre han vist com se'ls disparava la demanda d'usuaris, han hagut de treballar amb pressupostos desfasats perquè la Generalitat (en el 96% dels casos), els ajuntaments o les diputacions van retardar el pagament de la subvenció, que són bàsiques per a la supervivència de les entitats. A més, la falta de subministrament de material higiènic (mascaretes, gels o EPIs) va fer que les associacions s'haguessin d'espavilar per comprar-lo: més despesa extra que s'ha hagut de sufragar, en part, recorrent a fons propis.

Obertes en el confinament

La pandèmia ha posat les entitats en una situació financera límit: a causa de l'increment de la demanda s'han vist forçades a fer hores extres o, en alguns casos, a plantejar-se limitar els serveis que prestaven, cosa que hauria fet col·lapsar els serveis públics i hauria deixat milers d'usuaris sense una atenció digna. Així, les gerències de les entitats han hagut de buscar noves vies de finançament per evitar acomiadaments: la solució, en bona part, s'ha traduït en "buscar pòlisses o interessos bancaris", assenyala Marta Obdulia, gerent d'ECOM, una federació que treballa per a l'empoderament de les persones amb discapacitats físiques. I això trasbalsa els comptes econòmics de les ONG, perquè un cop arriben les transferències de subvencions "aquestes despeses no es poden imputar als ajuts", com tampoc es poden fer les baixes mèdiques del personal, es queixa Obdulia.

La situació fa anys que s'arrossega i, malgrat els compromisos de la Generalitat, encara no s'ha formalitzat l'esperada Llei de Serveis Socials o un nou model de finançament que demanen les entitats. En aquest sentit, Albareda assenyala que cal abandonar el sistema de "subvencions per projectes concrets" i avançar cap a un "finançament estable" o, com apunta Obdulia, disposar del "calendari de quan es rebran els diners abans de l'execució dels serveis" i incloure els serveis a la cartera de serveis perquè així les entitats tinguin sempre els diners disponibles i no hagin de demanar crèdits.

stats