Les altres estacions fantasma de Barcelona

BarcelonaLes entranyes, velles i rovellades, de les vies subterrànies de Barcelona estan amagades a la vista de la majoria de mortals. Estacions fantasma que només el personal autoritzat trepitja de tant en tant. O això es pensen. Perquè hi ha qui desafia la prohibició i, enfundats en armilles fluorescents, recorren nit i dia l'entramat de túnels a la recerca de racons plens d'història.

Un d'ells és Charles Bronson, autoproclamat "rei de les rates", a la fuga des del 1995 i nascut a l'antiga Iugoslàvia, segons el seu perfil al portal d'informació subterrània Track Runners. Sota pseudònim, Bronson ha recorregut les principals estacions fantasma de Barcelona, les ha fotografiat i n'ha desgranat les històries més curioses.

1. Correus

Està en desús des de l'any 1972

La de Correus és una de les estacions més buscades pels amants dels túnels abandonats. Es va inaugurar el 20 de febrer del 1934 i formava part del tram de la línia 3, conegut com el ramal Aragó-Correus del Gran Metro de Barcelona. Encara s'hi conserven els cartells publicitaris dels anys 70, quan la parada va quedar en desús amb motiu de la prolongació de l'actual línia 4 del metro. "Hi ha qui ha viatjat quilòmetres per poder-la veure. És única. És l'única estació de la ciutat on es pot veure tan clarament la història a les parets", diu Bronson.

2. Bifurcació Vilanova

Les obres van durar quatre anys i mai es va arribar a fer servir

Coneguda també amb el nom de Marina, la Bifurcació Vilanova és on aquest dimarts es va originar l'incendi que va causar el caos a Rodalies. És una estació de tren que mai s'ha arribat a fer servir. És a prop del pont de Marina, entre l’estació d’Arc de Triomf i la del Clot-Aragó. Formava part de pla modificat d’enllaços ferroviaris de Barcelona i havia de substituir l’antiga Estació del Nord. Les obres d’aquesta estació van durar quatre anys i es van donar per acabades el 1974. "Un home que hi va viure en el passat va reunir-hi tots els seus tresors. Ell ja no hi és, però les seves pertinences encara hi són", explica Bronson.

Darrerament l'estació s'havia convertit també en refugi per a una desena de persones que vivien de la ferralla. Per arribar al dormitori subterrani s’havien d’esmunyir per un petit forat que hi ha en un mur i accedir a un espai ple d’escombraries –una autèntica muntanya de porqueria–, per creuar després les vies i entrar per una porta fins a l’estació.

3. Banc

Els enginyers van cometre grans errors de càlcul en construir-la

Una de les artèries viàries més importants de Barcelona, la Via Laietana, amaga al seu subsòl dues parades de metro, la de Correus i una que mai va arribar a entrar en funcionament. Les obres no es van acabar i es van fer poc més de 30 metres de longitud. Els enginyers de l'època van cometre greus errors de càlcul. Segons l'expert en història ferroviària Àlex Reyes, van fer les andanes a peu pla perquè pensaven que el metro seria com un tramvia soterrat.

No van tenir en compte la maquinària inferior que portava i posteriorment es van veure obligats a excavar tot el nivell de les vies perquè poguessin transitar. Un altre exemple és l'escala que encara es conserva, i que avui presenta un aspecte fantasmagòric. La curiositat és que no porta enlloc, perquè tampoc es van fer mai els accessos exteriors.

4. Gaudí

És visible des de les estacions de Sagrada Família a Sant Pau

L'estació abandonada de Gaudí, que mai es va inaugurar, és probablement una de les més visitades. L’estació està situada just sota l’avinguda de Gaudí, davant de la Sagrada Família –entre els carrers de Marina i Lepant–, i, a diferència de les altres, es pot demanar permís per accedir-hi. Transcorre en el recorregut actual que fa el metro entre les estacions de Sagrada Família a Sant Pau - Dos de Maig, i és visible en totes dues direccions. Les andanes es conserven intactes i el nivell superior fins i tot s'ha destinat a altres usos, així com el vestíbul, que està ocupat per una seu d'antics treballadors jubilats de TMB.

A Barcelona hi ha mitja dotzena d'estacions de metro fantasma més: Fernando i Bordeta en són un parell. Segons Reyes, "les xarxes de metro s'acostumen a projectar amb unes necessitats, però amb el pas del temps canvien, i si algunes van quedar molt juntes, s'opta per anul·lar la del mig". D'aquestes dues, per això, se'n conserva poca cosa. L'estació de Fernando, inaugurada el 1946, segons Bronson, va deixar de funcionar el 1968.

Estacions fantasma arreu de Catalunya

Barcelona no és l'única ciutat on hi ha estacions fantasma. Joan Carles Salmeron, historiador i director del Centre d'Estudis del Transport (Terminus), explica que les instal·lacions ferroviàries abandonades s'estenen per tot Catalunya. Una d'elles és, curiosament, on el desembre passat hi va haver el gran robatori de coure que va col·lapsar Rodalies. Santa Perpètua de Mogoda es va construir entre el 2005 i el 2006, i ja fa deu anys que està completament abandonada.

Algunes de les estacions fantasma ho són per la falta de viatgers. És el cas de les de Vallcarca, Olesa de Montserrat, Castellarnau (Sabadell) i Torrebonica (entre Sabadell i Terrassa). A Cabrera de Mar n'hi ha una que va estar abandonada durant molt temps, i que des de fa uns anys es torna a fer servir.

Segons Salmeron, quan una estació queda en desús, la via es renova periòdicament, ja que de vegades hi passen trens –que no fan parada–, però la resta d'instal·lacions queden completament abandonades, com si fossin un edifici vell i oblidat.