L'exdirectiu d'Adif culpa el maquinista de l'accident de l'Alvia: "Si hagués frenat 4 segons abans no seríem aquí"
Cortabitarte defensa que no tenia cap responsabilitat en la seguretat del tram ni del revolt
BarcelonaAndrés Cortabitarte, excap de seguretat en la circulació d'Adif i un dels dos acusats pel descarrilament de l'Alvia el 2013, ha negat aquest dijous tenir cap responsabilitat en l'accident i ha descarregat tota culpa en el maquinista Francisco José Garzón Amo. Durant gairebé tres hores d'interrogatori, en què ha respost només a les preguntes del seu propi advocat i del ministeri fiscal, l'exdirectiu de l'administrador ferroviari ha assegurat que la línia per on circulava l'Alvia que va descarrilar era "segura" i que l'accident no hauria passat si el conductor d'aquell comboi hagués frenat a temps.
"La causa de l'accident és l'incompliment del maquinista", ha resumit Cortabitarte, que creu que el detonant del descarrilament al revolt d'A Grandeira va ser la conversa telefònica de "100 segons" que Garzón va mantenir amb l'interventor de bord, ja que va ser la que el va fer desorientar i perdre la consciència del punt quilomètric on es trobava i d'on havia de reduir la velocitat, informa Efe.
El disseny i la senyalització del revolt en què va perdre el control complia, segons Cortabitarte, la normativa vigent en aquell moment i era una infraestructura concebuda perquè un tren pogués passar-hi amb una velocitat d'entre 80 i 160 quilòmetres per hora. "El que ningú no pot preveure és que un tren hi passi a més de 160 quilòmetres per hora. Aquest és un altre risc", ha relatat a la sala Cortabitarte.
Segons l'excàrrec d'Adif, el maquinista, a més, va frenar amb un marge que només li va permetre minorar la marxa fins als 179 quilòmetres per hora, que no va ser suficient per evitar l'impacte. "Si hagués frenat quatre segons abans no seríem aquí ara; però, tot i això, som aquí per quatre segons", ha insistit. Un retard en la frenada que, segons Cortabitarte, es va produir després d'atendre una trucada telefònica que no hauria d'haver atès just quan era en "el punt més important" de la línia, prop de l'estació de tren de la capital gallega. Fins i tot "és il·legal", ha carregat el directiu.
El que sí que ha admès Cortabitarte és que si la via hagués disposat del sistema ERTMS el descarrilament no s'hauria produït, ja que no "hi ha cap dubte" que és "més segur circular amb ERTMS. Aquest sistema, però, s'havia desconnectat perquè fallava, segons ha explicat el mateix directiu d'Adif, tot i que segons ell l'experiència i la formació del conductor del tren l'havien preparat per encarar aquest revolt de manera correcta, tal com havia fet en ocasions anteriors. Amb tot aquest relat, Cortabitarte ha traspassat tota la responsabilitat del sinistre al conductor i ha exculpat del tot l'administrador ferroviari. "La línia era cent per cent segura", ha dit, i sense peculiaritats que fessin presagiar el fatídic accident, sobretot quan "a la xarxa general de vies hi ha 1.800 revolts amb aquestes característiques o fins i tot pitjors".
Sense incidents previs
En tot cas, el que en aquell moment era director de la seguretat en la circulació d'Adif s'ha excusat dient que, tot i el càrrec que ocupava, no li corresponia a ell "l'anàlisi de cap risc" de la línia. Pel seu rol, ha afegit, es va limitar a emetre un certificat sobre el traçat que únicament era un més dels vuit documents "necessaris" perquè es posés en funcionament la línia, que, en última instància, va autoritzar el ministeri de Foment.
La direcció de Seguretat l'únic que fa en aquesta obra és certificar que en el control, el comandament i la senyalització s'ha complert la normativa Cenelec, que té com a finalitat definir i establir la metodologia de com aconseguir els objectius d'un sistema ferroviari en termes de fiabilitat, disponibilitat i manteniment. Segons la versió de Cortabitarte, tampoc amb la línia en funcionament va existir cap mena d'alarma sobre la perillositat del revolt perquè hi havien passat 1.800 trens i l'Adif no tenia constància de queixes.
Cortabitarte ha pogut expressar-se sense la presència de l'altre encausat, ja que Garzón Amo no s'ha desplaçat fins a la Ciutat de la Cultura perquè té grip i, a més, està exonerat d'acudir al judici perquè la jutge va permetre que els dos encausats no tinguessin obligació d'estar presents a sessions d'aquest judici, que s'estendrà durant nou mesos. Sí que hauran d'acudir a les conclusions i els informes finals.
