Extutelats sobre la reclamació de les prestacions: "Estem sent perseguits injustament"
En una carta oberta, el col·lectiu retreu a Drets Socials que estigui exercint "agressió institucional" acusant-los sense proves
BarcelonaMés d'un centenar de joves extutelats per la Generalitat han denunciat sentir-se el boc expiatori d'una mala gestió de l’administració i pel retret de la Sindicatura de Comptes sobre els 167 milions d'euros de prestacions socials pagades a persones que ja no complien els requisits. Com ha avançat l'ARA, la direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència (DGPPIA) ha començat a enviar a centenars d'aquests nois missatges en què reclama milers d'euros per "impagaments indeguts" i els dona deu dies perquè puguin presentar al·legacions. Són quantitats que superen els 10.000 euros i en molts casos fins i tot els 30.000.
En una carta oberta publicada aquest divendres, aquests joves lamenten que se'ls hagi posat al "punt de mira", enviant-los comunicació "sense previ avís" i acusant-los "indiscriminadament" d'haver cobrat sense tenir-hi dret. "Estem sent injustament perseguides", exclamen en un breu text en què asseguren que no han comès "cap frau ni cap delicte".
Els joves retreuen a l'administració que els va tutelar durant la seva infantesa que ara els "vulneri el dret a la presumpció d'innocència" i hagi passat d'oferir-los una protecció institucional a una "agressió institucional" perquè la reclamació —afirmen— no aporta proves que hi hagi hagut alguna responsabilitat o error per part del jovent. "És mentida tot el que diuen de mi, jo he treballat sempre [amb un sou] dins dels límits" per poder compaginar la prestació i el salari, denuncia una de les joves a qui li reclamen 32.000 euros. "És una brutalitat això que ens demanen. Com volen que ho tornem?", es pregunta una altra de les receptores de la carta. "Som víctimes, no botxins", escriuen a la carta oberta, on també fan una crida a la societat civil, entitats socials i jurídiques, i als mitjans de comunicació que els facin costat. “No podem permetre que aquesta injustícia quedi silenciada. Necessitem ajuda. Difusió. Veu. Suport. Justícia".
A punt de fer 23 anys
Els destinataris de les cartes enviades per correu electrònic tenen en comú estar a punt de fer els 23 anys, quan han de sortir del sistema de protecció definitivament i espavilar-se sols, perquè la majoria no tenen suport econòmic de la família biològica o ni tan sols hi tenen contacte. La revisió ha començat pels expedients del 2021, un any abans que s'externalitzés el servei a una UTE formada per la Fundació Mercè Miralles i Resilis, i que estan a punt de prescriure perquè han passat quatre anys, una situació amb la qual es va trobar el departament quan a l'octubre de l'any passat va reclamar part de la renda garantida a milers de famílies vulnerables i va acabar per amnistiar-les.
Catalunya és l'única comunitat de l'Estat en què es continua protegint aquests joves passada la majoria d'edat perquè s'entenen les dificultats per les quals han de passar per emancipar-se tots sols. Fins als 23 anys han de complir un pla individualitzat (d'estalvi, d'higiene, de comportament, d'estudis, etc.) si volen estar dintre del programa, tenir una plaça en un centre o en un pis tutelat i percebre una prestació, que ara és de 778, 84 euros al mes (es fixa amb el mateix barem que la resta de prestacions socials, a través de l'Índex de la Renda de Suficiència). En cas que treballin, o tinguin ingressos, l'ajuda es redueix proporcionalment. "Aquest suport econòmic pretén garantir una mínima estabilitat per continuar els estudis, accedir a un habitatge o construir un projecte de vida digne", escriuen. La Laura és una de les signants del text i assegura que "sempre" ha lliurat a l'administració totes les nòmines, fins al punt que "des de fa un any" té estalviats els mil euros de més que sap que haurà de pagar, però encara ningú li ha demanat que torni. A ella li reclamen 36.000 euros i es queixa que li enviessin la carta a ella, sense passar ni pels seus referents ni per l'entitat que l'acompanya i critica que l'administració no hagi tingut en compte les vulnerabilitats d'aquests nois. "Ho han gestionat fatal", conclou.
Malgrat totes les dificultats, els extutelats aconsegueixen tenir unes taxes d'ocupació laboral molt més altes que els joves que creixen amb la seva família, segons una recent enquesta elaborada per la FEPA, la federació d'entitats que treballen per a l'emancipació d'aquests joves.
