Societat 09/05/2022

Famílies que han acollit refugiats ucraïnesos: “Ens han deixat de la mà de Déu”

No hi ha cap ajut específic per a les persones que han ofert sostre i menjar als exiliats de la guerra d'Ucraïna

4 min
Fotografia de La mare i les tres noies refugiades d’Ucraïna que des de fa dos mesos viuen a Ripoll, refugiades de la guerra d'Ucraïna

Girona“Em van dir que estarien a casa un màxim de quatre setmanes, mentre es tramitava la documentació, i que rebria tota l’ajuda i el suport que necessités”, recorda Nina Llach, una psicòloga de 49 anys que viu a Ripoll. Quan va esclatar la guerra d’Ucraïna va decidir que havia de fer alguna cosa per ajudar els refugiats i es va oferir per acollir-ne a casa, aprofitant que hi havia una expedició dels Bombers de Girona que n'anava a recollir. Però la realitat ha quedat molt lluny de les promeses que li van fer en les reunions prèvies. Fa gairebé dos mesos que va rebre una mare i tres noies joves, i pràcticament no ha tingut cap suport per cobrir les necessitats bàsiques de les ucraïneses. El pla estatal d’acollida de refugiats preveu assistència per als exiliats, però cap administració ha establert una línia d'ajuts per a les persones que han acollit a casa els que fugien del terror bèl·lic.

“He hagut de portar-les a Girona o Camprodon per fer tots els tràmits, pagar el menjar, el butà, la roba, el material escolar… I sort dels veïns i familiars que m’han ajudat, i d'una empresa que ens han pagat el gasoil perquè puguem dutxar-nos”, assenyala la psicòloga, que no ha trobat cap mena d'acompanyament en tot el procés. “Sento una impotència increïble, perquè no les penso deixar tirades i aquí sempre tindran un llit i un plat a taula, però m’han posat en una situació terrible. Només treballo mitja jornada i ja no tinc diners, i n’he hagut de demanar a familiars. No podré viure gaire més, així”, diu Llach, que critica el paper de les administracions: “Ens han deixat de la mà de Déu”. Aquesta veïna de Ripoll diu casualment la mateixa frase que la Roser Arnau i l’Enric Rosillo, dos veïns de Pontós que també van acollir refugiats i que senten que els han deixat sols: “No ens han ajudat en res, ens han dit «aquí teniu les famílies, i ara espavileu-vos per ajudar-les»”, es queixen. 

La parella, a banda de suport econòmic, també ha trobat a faltar orientació i informació. “No sabíem on havien de demanar els papers. Per casualitat, una senyora ens va preguntar si ja havíem tramitat el seu NIE provisional, i això no ens ho havia explicat ningú”, posen d’exemple. Des del Ministeri d'Inclusió recorden que han desplegat campanyes de comunicació, han creat una pàgina web en ucrainés i que han habilitat un Call Center per resoldre dubtes i preguntes; que ja ha atès més de 60.000 trucades.

Diferències entre administracions 

El matrimoni de Pontós afegeix que, a més, cada administració funciona diferent. Per exemple, la Nina no rep cap ajuda del Consell Comarcal del Ripollès; en canvi, la Roser i l’Enric sí que han aconseguit un petit suport del de l'Alt Empordà, després de gairebé dos mesos acollint una mare i una filla d’11 anys: tenen un lot de menjar al mes, 60 € per a roba de Càritas, i d'aquí sis setmanes rebran una targeta moneder de 100 € per a alimentació. “Tenim sort de la solidaritat dels veïns i dels amics que ens han ajudat durant tot aquest temps, però per part de l’administració, zero ajudes”, insisteixen. 

Fins i tot, hi ha famílies que han decidit marxar de Catalunya per la manca de possibilitats de sortir-se'n aquí. És el cas d'una mare i una filla que va acollir la veïna de Girona Isabel Codina. Tres setmanes després d'arribar se'n van anar a Polònia. "Acollir-se al pla de l'Estat significava estar sis mesos sense treballar. Aquí tot era fer cues: per a l'assistenta social, per a la documentació. I veien que no podrien fer res. El govern diu que destina molts milions als refugiats, però després et posen tot de pegues", lamenta Codina.

Per tot plegat la Coordinadora d’ONGs solidàries de les comarques gironines carrega contra el sistema d’atenció social dels refugiats: “S'ha respost tard i de manera insuficient: ni s’ha articulat un sistema de suport als particulars que acullen refugiats, ni s’han redimensionat els equips de serveis socials”, subratlla el seu president, Jan Millastre. 

El 70% dels refugiats, en xarxes familiars 

Segons dades de la Generalitat, a Catalunya hi ha registrats 20.486 refugiats ucraïnesos, el 70% dels quals estan allotjats en xarxes familiars i de proximitat, i el 30% en dispositius d’allotjament d’urgència. Quan arriben, poden sol·licitar una protecció temporal, que els dona accés a la salut i l’educació, i dret a treballar. Si ho volen, es poden acollir al programa estatal d'asil que s’ha desplegat per la crisi ucraïnesa i que cobreix el seu allotjament i manutenció. Ara bé, si prefereixen quedar-se amb les famílies acollidores mentre esperen que se'ls assigni el destí final –com les ucraïneses de Ripoll i de Pontós–, llavors no tenen cap suport, més enllà dels ordinaris.

I és que la resta d’administracions no tenen cap línia específica per als refugiats ucraïnesos ni per a les famílies que els acullen. “Només tenim els programes i serveis per a persones nouvingudes o per als veïns en situació de vulnerabilitat”, indica la directora del Consorci de Benestar del Ripollès, Elisabet Ortega, que especifica que les entitats locals i comarcals no han rebut cap aportació extraordinària per atendre l'augment de demanda derivada de la crisi. Per aquest motiu hi ha famílies que es troben amb administracions que poden ajudar-les més o menys, en funció de les seves disponibilitats econòmiques.

El ministeri d'Inclusió es va comprometre a cobrir amb els fons europeus totes les despeses derivades de l’acollida d'ucraïnesos de les comunitats autònomes i la resta d'administracions, tot i que no se sap quan arribaran aquests diners. Des del departament d’Igualtat i Feminismes s’han compromès a reforçar els recursos d’ajuda “en les pròximes setmanes i mesos, i en la mesura que l’Estat transfereixi els Fons Europeus”. I, mentrestant, són les famílies les que han d'assumir de la seva butxaca el cost econòmic d'auxiliar els refugiats.

stats