Societat 04/06/2021

Més Zambranos, De Beauvoirs i Butlers als llibres de text

Tres iniciatives lliuren 100.000 firmes al ministeri d'Educació perquè introdueixi més dones als currículums

3 min
Acció de protesta per la revisió de la figura de Pablo Picasso al museu de Barcelona

Ni Luisa Roldán ni Maruja Mallo. Tampoc María Zambrano o Judith Butler. Les dones no són matèria d’estudi a escoles i universitats perquè senzillament han desaparegut dels currículums escolars i gairebé les úniques que hi surten ho fan en qualitat d’esposes o germanes de reis. Per feminitzar els llibres, aquest divendres tres iniciatives populars lliuren al ministeri d’Educació més de 100.000 firmes que reclamen corregir “l’esborrament de dones artistes i filòsofes” com María Blanchard i Simone de Beauvoir.

Míriam Varela, historiadora d’art i opositora a professora, i els professors de batxillerat María del Toro i José Luis García són al darrere de la recollida d'aquestes firmes a través de Change.org. Les dues primeres la van començar a Galícia i ell a Mallorca, i quan se'n van adonar van sumar esforços per adreçar-se al ministeri, perquè s'aprofiti la força del moviment feminista i sobretot la pròxima entrada en vigor de la nova llei d'educació –la Lomloe–. Amb la nova norma el departament de Celaá hauria de posar les bases del nou currículum per a les etapes no universitàries perquè no es repeteixi que a les PAU l'alumnat no trobi ni una sola obra feta per dones.

Varela explica el xoc que va patir a l'adonar-se que als temaris de les oposicions “no hi havia cap dona”, i subratlla que aquesta absència no es deu al fet que històricament les dones no haguessin agafat un pinzell o fossin desconegudes pels seus coetanis. Ben al contrari, “moltes eren admirades, membres de les acadèmies, considerades superstars ”, diu aquesta jove gallega, que per donar facilitats a mestres i professors ha llançat La Roldana, una guia virtual de dones artistes que haurien de tenir un lloc prominent als llibres escolars. “Si els pintors realistes sabessin com Rosa Bonheur està menystinguda, protestarien!”, assegura Varela.

Un segle d'esborrament

L’esborrament de dones del relat històric, explica Varela, arrenca el segle XIX, quan se'n va imposar una imatge com “a àngel de llar, recloses a casa” i totes les que havien despuntat van passar a ser oblidades o baixades a plans inferiors, d’artistes actives a mers objectes de desig i d’inspiració dels seus companys genis. L’onada actual de revisionisme de com s’han explicat les diferents disciplines o s’ha transmès la història està corregint aquests biaixos, però encara s’està lluny de rellegir l’obra d'autors consagrats com Pablo Picasso. “Les seves dones, companyes, eren de cercles intel·lectuals, artistes, però han quedat tapades”, argumenta la historiadora.

Precisament professores i estudiants de l’Escola Massana de Barcelona es van plantar aquesta setmana davant dels quadres del pintor malagueny al Museu Picasso amb lemes estampats a les seves samarretes com: "Picasso l’ombra de Dora Maar" [pintora coneguda pel fet de ser parella de l’artista], "Picasso maltractador" o "Picasso és Antonio David Flores", en una protesta en què volien “denunciar la manca de consciència política per part del museu davant el fet que Picasso fos un maltractador”, segons María Llopis, organitzadora de l'acte.

Per a Varela, amb la revisió dels currículums de la llei Celaá és imprescindible que s'acabi amb els "tractaments vexatoris" d'artistes i intel·lectuals dones, com ara només referir-s'hi pel parentiu amb un home o anomenar-les per comparar-les amb els seus companys de generació homes. "S'han de revisar els continguts i introduir-ne d'igualitaris perquè les dones no som una anècdota", rebla.

stats