El fetge gras no alcohòlic, una epidèmia silenciosa

La malaltia, que pateixen unes 150.000 persones a Catalunya, està lligada a l'obesitat i a l'estil de vida sedentari

Molts pacients no expliquen a ningú que tenen aquesta malaltia. I per això, tot i ser present en un terç de la població, continua sent desconeguda i estant estigmatitzada. Patir de fetge gras no alcohòlic pot arribar a causar problemes cardiovasculars mortals, cirrosi i càncer hepàtic. En el marc del que els experts han anomenat "epidèmia silenciosa", aquest dimarts s'ha celebrat el primer dia internacional de la malaltia per fetge gras no alcohòlic en diferents indrets del món, incloent l'Hospital General de la Vall d'Hebron. A la trobada barcelonina s'ha posat l'accent en la joventut d'aquest fenomen i en la presa de consciència sobre una malaltia molt influïda pels nous estils de vida, més sedentaris i proclius a l'obesitat.

Aquesta malaltia, amb el nom tècnic d'esteatosi hepàtica no alcohòlica (EHNA), apareix quan el fetge no pot transformar el sucre i els greixos ingerits de manera excessiva i augmenta el percentatge de cèl·lules grasses dins l'òrgan. Quan aquestes superen el 5% de cèl·lules totals del fetge, es parla d'esteatosi. En els primers estadis l'acumulació de greix és benigna, però les afectacions greus cada cop són més presents i, segons l'hepatòleg de la Vall d'Hebron Salvador Augustin, la xifra de malalts a Catalunya es mou al voltant de les 150.000 persones.

Pere Ginés, cap del servei de malalties hepàtiques i digestives a l'Hospital Clínic, recorda la vinculació amb l'augment de la piràmide de l'obesitat, que ha anat eixamplant la base els últims anys a Europa. Segons l'últim estudi de la 'Revista Española de Cardiologia', la taxa d'obesitat a l'Estat arriba al 21,6%, i la de sobrepès és del 39,6%. Una preocupació que comparteix l'hepatòleg i pediatra Jesús Quintero, que en la seva consulta de la Vall d'Hebron reconeix que hi ha dies en què només rep "visites per fetge gras". El problema s'estén entre els infants pel canvi d'alimentació i per "la nova percepció del nen, més individualista i procliu a jocs més sedentaris", resumeix Quintero.

Superar l'estigma

Artur Marquès, que va superar les seves complicacions hepàtiques gràcies a un trasplantament d'última hora, recorda que a ell sempre li havien explicat que el greix al fetge mai acabava en cirrosi, fins que van aparèixer nous estudis cap a l'any 2000 i ho va acabar vivint a la seva pròpia pell. "És una malaltia adolescent”, apunta Augustin, que diu que, a més a més, "ve amb un estigma perquè la gent encara relaciona la cirrosi amb l'abús de l'alcohol o la droga, i als pacients els fa vergonya explicar-ho al seu cercle".

Precisament per aquest tendència encara creixent, les causes no estan clares. S'ha confirmat que hi ha un gran vincle amb l'obesitat i la diabetis de tipus 2, però només s'ha trobat incidència de la malaltia hepàtica en una minoria dels pacients obesos i diabètics. En aquesta línia, les últimes investigacions apunten també a la influència de l'ADN, i proven que en algunes variants genètiques es multiplica per deu la probabilitat de desenvolupar la fibrosi i els estats posteriors de la malaltia.

Dificultats per al diagnòstic

La detecció dels símptomes és molt complicada perquè no apareixen fins que la malaltia està molt avançada, i això, segons els experts presents en la jornada de debat, representa un dels principals reptes per al sector. I tampoc és fàcil de tractar un cop detectada, ja que, com apunta el doctor Augustin, tampoc s'ha trobat encara un tractament farmacèutic que actuï amb garantia d'èxit sobre l'EHNA.

L'única manera que s'ha demostrat efectiva per tractar els pacients amb cirrosi és la millora brusca dels hàbits de vida, barrejant esport i una dieta saludable conduïda per nutricionistes, amb un descens de pes rellevant i ràpid. Tot i això, només el 10% dels pacients aconsegueixen aquests objectius, segons s'ha explicat durant la presentació.

Pel que fa a la medicació, s'ha anunciat la recerca de fàrmacs que es troben en fase de desenvolupament i que comencen a donar "molts bons resultats". És el cas del Ramon Álvarez, un dels pacients en fase d'experimentació amb pastilles, que ha celebrat la investigació mèdica i el tractament capdavanter de l'Hospital General de la Vall Hebron. Un esforç que busca culminar en un fàrmac efectiu i consolidat que encara queda, però, lluny. Per això Salvador Augustin insisteix que l'estratègia principal passa per la prevenció en totes les franges d'edat i per visibilitzar la malaltia per fetge gras no alcohòlic, que ja té dia mundial reconegut, el 12 de juny.

Etiquetes

Més continguts de