La fiscalia rebaixa la petició de pena als acusats pels aldarulls contra el pla Caufec d'Esplugues

BarcelonaLa fiscalia i la Generalitat han rebaixat aquest dimarts les peticions de pena per als sis joves jutjats pels aldarulls contra el pla urbanístic Caufec d'Esplugues de Llobregat l'any 2007. Després de les declaracions de diversos policies on no es va poder acreditar fermament la seva participació en algunes de les agressions i desordres denunciats, les acusacions públiques han reduït les peticions de pena. En concret, la fiscalia demana a cadascun d'ells 1.600 euros de multa per faltes de desobediència i desordres, mentre reclama un any i mig de presó per atemptat a l'autoritat contra un dels joves per colpejar amb un casc de moto un mosso d'Esquadra.

La Generalitat demana penes superiors, de dos anys de presó per atemptat a l'autoritat contra dos dels acusats, i multes similars a la fiscalia per faltes de desordres i desobediència. Per la seva banda, les defenses demanen l'absolució, i en tot cas penes molt menors tenint en compte les dilacions indegudes del procés, que fins i tot podrien acabar suposant la prescripció de les faltes.

El cas ha trigat set anys a arribar a judici, però la lluita veïnal es remunta a l'any 1991, quan l'Ajuntament d'Esplugues va iniciar l'aprovació d'un projecte urbanístic que proposava la modificació del Pla General Metropolità de 1976 amb l'objectiu de soterrar les línies elèctriques d'alta tensió al peu de la muntanya de Sant Pere Màrtir. El pla contemplava la urbanització de 40 hectàrees de terreny entre els barris de Finestrelles i Can Vidalet, a la falda de Collserola.

Aquí va començar la lluita en contra del projecte, com una oposició jurídico-administrativa impulsada per la Coordinadora d'Associacions de Veïns contra el Pla Caufec conformada per totes les associacions veïnals d'Esplugues menys dues. A partir del 2004, la lluita va continuar amb accions al carrer. Després que el projecte es redefinís per la promotora Sacresa, els veïns van donar per esgotades les negociacions amb els responsables polítics i és quan van començar els moviments.

En la manifestació del 6 d'octubre del 2007, d'unes 400 persones, hi van participar famílies amb nens, i alguns dels manifestants anaven disfressats de pallassos. En determinats punts del recorregut, no comunicat, es van pintar senyals de trànsit, es van creuar tanques metàl·liques i neumàtics al mig del carrer i finalment es va atacar una excavadora de les obres del pla urbanístic.

Els Mossos es van veure desbordats en diverses ocasions i uns quants agents van resultar ferits per cops. En les sessions de la setmana passada, els acusats van negar haver comès les agressions i els aldarulls. Cinc d'ells van ser detinguts dies després perquè un dels mossos els havia reconegut d'actes anteriors. Però els agents no van poder confirmar totalment que els acusats fossin els que havien comès els delictes.

La fiscal ha reconegut en el seu informe final que no ha quedat acreditat que els acusats actuessin de forma coordinada ni fossin els autors dels principals aldarulls, sinó que fins i tot algun d'ells surt als informes policials com un dels mediadors entre Mossos i esvalotadors. La fiscal ha reconegut que hi hauria d'haver més persones processades però ha dit que els acusats han tingut "la mala sort que els agents els coneixien" d'altres mobilitzacions.