La futura identitat digital catalana: una eina administrativa per "empoderar el ciutadà"

El Govern confia que IdentiCat vegi la llum el 2020 i a llarg termini permeti fer gestions mèdiques

La Generalitat engega el procés cap a la creació d'una identitat digital oficial catalana. En concret, aquest dissabte el president Quim Torra ha anunciat que la setmana vinent s'obrirà un procés de licitació perquè les empreses interessades proposin una forma tècnica per dur-la a terme. El mateix Govern concep la identitat digital com una eina que permetrà als ciutadans fer tràmits i, en un futur una mica més llunyà, gestionar la relació amb el sistema mèdic o fins i tot votar. "Catalunya es converteix en el primer país en dotar-se d'una identitat digital descentralitzada on el ciutadà és propietari, gestor i custodi exclusiu de la seva identitat i les seves dades", ha explicat Torra, que ha afegit que és el primer pas per "empoderar" els ciutadans per a una futura República.

De moment, se'n destinarà a la primera fase uns 550.000 euros, tot i que fonts governamentals asseguren que se n'invertiran més a mesura que avanci el projecte, que hauria de veure la llum el 2020. "Actualment hi ha instruments i tecnologies que han permès una relació bilateral entre el ciutadà i l'administració, però volem anar més enllà", explica el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró. "Volem que aquesta identitat sigui del ciutadà, que ell decideixi com l'utilitza i en quins àmbits d'actuació", afegeix.

Noves passes cap a la desconnexió

La manera pràctica com s'instaurarà l'anomenat IdentiCat encara és una incògnita, i, de fet, dependrà del que proposi l'empresa a la qual licitin el servei. Tot i això, Nacho Alamillo, l'expert en qüestions d'identitats digitals que ha assessorat la Generalitat en aquest àmbit, concreta a tall d'exemple que projectes pilots fets en altres llocs han acabat materialitzant-se en una aplicació mòbil en què el ciutadà es registra oferint totes les dades personals que siguin requerides. 

La gràcia és que, en el moment de fer qualsevol tràmit, només es facilitaria la informació específica necessària, i no tota la resta. És a dir, que si per accedir a un servei es requereix ser major d'edat, el sistema que demani l'autenticació només obtindrà la data de naixement de l'usuari, i no qui és o on viu. A més, a llarg termini hauria de servir també per fer tràmits amb empreses. 

Esquivar l'efecte 'big brother'

"L'objectiu és apostar per una identitat descentralitzada, que una autoritat central no guardi les dades sinó que sigui el ciutadà qui les controli”, assenyala Puigneró. La clau, per aconseguir-ho, rau en la tecnologia 'blockchain', un sistema que permet distribuir la informació en parts i que arribi de manera segura a l'altre extrem, sense que cap entitat hi intervingui. "Això redueix força el risc de crear una societat 'big brother'", assenyala el conseller. Una iniciativa que, segons el president de la Generalitat, Quim Torra, posarà Catalunya "a l'altura de països com Estònia, Finlàndia, Noruega i Suïssa".

Els dos portaveus esclareixen que no es tracta d'un DNI català, així com tampoc promou la creació d'un cens electoral, que és una competència estatal, sinó que es dissenyarà com una eina d'ús voluntari i, per tant, "sense registre administratiu". Tot i això, matisen, la intenció és que s'estengui com a model d'ús a Catalunya i que vagi substituint les formes electròniques actuals d'interactuar amb serveis públics, ja que aquestes –assegura Alamillo– quedarien obsoletes: no assegurarien tant la protecció de dades del ciutadà com ho fa la seva proposta.

El marc legal protegeix la iniciativa

Pel que fa a com això encaixaria en el sistema administratiu espanyol o, fins i tot, europeu, l'expert assessor de la Generalitat en aquest assumpte defensa que la legislació comuna de l'estat espanyol els protegeix (la llei 39/2015 reconeix el dret a la identitat digital) i que hi ha antecedents judicials que diuen que les comunitats autònomes tenen competència plena per emetre aquests sistemes.

Amb tot, per tramitar tot el que es refereixi a la declaració de la renda, per exemple, l'administració espanyola hauria d'acceptar l'ús d'aquesta metodologia. A més, per tal que aquest tipus de sistema es pugui implantar es necessiten estàndards tecnològics comuns, els quals, segons Alamillo, estarien ja molt avançats.

Més continguts de