Cada setmana moren més de dues persones grans soles a casa seva

Els serveis dels bombers per obrir la porta d'ancians que han caigut o que han mort ja són habituals

Quantes persones grans han mort soles a casa seva i sense fer soroll, i han passat hores o dies fins que els serveis d'emergències les han trobat? És una de les xifres més esfereïdores de la societat catalana, però ningú la té. Només els Bombers de Barcelona han comptat les vegades que han obert la porta d'un habitatge i s'han trobat un cos sense vida. L'any passat van localitzar 141 persones mortes dins de casa. 102 persones, més del 70%, tenien 61 anys o més, segons les dades a les quals ha tingut accés l'ARA. Cada setmana dues persones grans moren soles a casa seva, a Barcelona. Si la xifra s'extrapola a Catalunya, són més de dos. Això és innegable, però ningú ho sap concretar més ni millor.

Quan es pregunta als Bombers de Barcelona i de la Generalitat si és habitual que atenguin persones grans que han caigut o han mort, la resposta és que sí sense cap dubte. Són serveis que s'han tornat recurrents durant l'última dècada, amb una població més envellida, i a les ciutats poblades s'han convertit en diaris. "Cada cop tenim més gent gran desatesa. En una jornada a Badalona ens podem trobar tres persones al terra i una de morta", explica el portaveu de la UGT als Bombers de la Generalitat, Antonio del Río. Hi coincideix el portaveu de CCOO als Bombers de Barcelona, Oriol Salvador, que parla d'un o dos serveis al dia a cada parc de la ciutat: entre tots en sumen una desena.

Només es quantifiquen els casos a Barcelona i no se'n sap l'abast total

Les persones grans que moren soles a casa són invisibles, però aquest dijous s'han fet una mica més palpables. A la Junta Local de Seguretat de Barcelona s'ha presentat l'informe dels bombers: a part de les 102 morts de l'any passat, el 2018 van trobar 107 persones de 61 anys o més mortes dins de casa i el 2017 van ser 105. S'han localitzat més homes que dones, cosa que s'atribueix a la soledat que viuen els homes quan es fan grans, perquè acostumen a relacionar-se menys. L'única excepció és la franja de 91 anys o més, ja que les dones tenen una esperança de vida més llarga. El tinent d'alcalde de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, ho ha definit de "problemàtica" que s'ha de "fer aflorar".

Una quarta part de la gent gran viu sola a Barcelona

A la resta de Catalunya, les xifres són inexistents. El sistema de recollida de dades del SEM no permet segregar-les, com tampoc el dels bombers de la Generalitat. Segons l'informe de Barcelona, l'única referència catalana són els serveis dels Mossos d'Esquadra en què hi havia una persona morta, que van ser 786 l'any passat. En aquesta xifra, però, s'inclouen totes les morts, sense diferenciar edat, lloc ni causa de la defunció.

Oblidats per tothom

Més enllà de les dades, els bombers alerten que ningú es preocupa per la gent gran. "Atenem una persona que ha passat una nit al terra perquè no es podia aixecar ni tenia cap aparell per fer-ho i, per sort, no ha mort. Però al cap d'un mes o dos tornem al mateix habitatge i, aleshores, ja ha mort. Ningú ha fet res entre la primera i la segona intervenció. És el que més em dol", lamenta Del Río, que aposta perquè els serveis d'emergències posin en alerta de les persones grans vulnerables "abans que morin". "Et sents impotent i amb ràbia. No ens podem permetre que hi hagi gent que visqui així. És molt trist", assegura Salvador. El representant del sindicat CATAC, Joan Carles Cerdán, afegeix que els Bombers de la Generalitat podrien avisar a través del protocol per detectar la pobresa energètica, però que encara no està en marxa.

Els Bombers de la Generalitat no avisen de la pobresa energètica

Perquè qui alerta dels ancians que viuen sols i que poden haver caigut o mort? "Diverses vegades ens avisen les farmàcies. Com que són persones molt rutinàries, quan fa dies que no els veuen, van a casa seva. I, si no contesten, ens truquen. També ens ha passat amb el banc", explica Salvador, que diu que altres avisos venen de la comunitat. "Els veïns ens alerten si han sentit algun soroll o crit. I els familiars que no hi poden contactar", diu Alfons Tormo, d'Intersindical-CSC. Tormo apunta que cada cop reben més avisos dels serveis de teleassistència. L'any passat, el servei de teleassistència de la Diputació de Barcelona –que dona servei a tots els municipis menys a la capital– va activar 192 vegades els bombers: 79 per caigudes i 49 perquè la persona no responia.

"La societat no veu la vellesa com una oportunitat, sinó com un llast", diu Quiles

Però no totes les persones grans tenen teleassistència, família o comunitat. El director gerent d'Amics de la Gent Gran, Albert Quiles, explica que atenen 1.800 persones amb soledat no desitjada no només perquè visquin soles, sinó perquè un terç també pateix abandonament tot i conviure amb algú. Són persones que acostumen a haver perdut els amics i els familiars, o els tenen lluny. Per això Quiles alerta que la desaparició de les relacions veïnals a les grans ciutats per la gentrificació encara fa més difícil que la gent gran tingui "un entorn de confiança i referència". "La societat no mira la vellesa com una oportunitat, sinó com un llast", conclou.