Recerca
Societat 02/07/2021

Guadalupe Sabio: "Podem tenir un 20% de la població del futur amb malalties cròniques"

3 min
Guadalupe Sabio.

BarcelonaGuadalupe Sabio és veterinària de formació i es dedica a investigar les conseqüències de l’obesitat en el cos al Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC). El 2008 va publicar un article a la revista Science en què descrivia que l’estrès a què està sotmès el teixit greixós durant l’obesitat genera substàncies que afecten el fetge. Ara investiga com l’obesitat afecta el cor. La seva recerca ha estat reconeguda amb el XVI Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Biomèdica.

Se sap que l’obesitat causa malalties cardiovasculars. Com?

— Fa temps que sabem que l’obesitat causa acumulació de colesterol als vasos sanguinis i això genera un tap. Però cada vegada és més evident que no hi ha només aquest efecte mecànic, sinó un altre d’hormonal. El greix, que pateix molt d’estrès, els músculs i el fetge secreten una sèrie d’hormones que van al cor i el poden danyar.

Què vol dir que un teixit gras està estressat?

— Quan ens engreixem, les cèl·lules s’han d’expandir com un globus i això produeix un estrès de tipus mecànic. També passa que les cèl·lules del teixit adipós han de metabolitzar massa greix, i aquest estrès metabòlic dona lloc a uns processos que canvien les funcionalitats d’aquest teixit i fan que no funcioni tan bé.

Com afecten el cor aquestes substàncies?

— Poden produir efectes com una hipertròfia cardíaca, un dèficit en l’energia que consumeix, i tot això fa que li costi més funcionar.

Hi ha algun tractament per evitar-ho?

— El problema és que encara no coneixem totes aquestes substàncies. És un camp de recerca molt incipient. L’objectiu és identificar-les i produir anticossos o inhibidors per bloquejar-les a la sang i que no arribin al cor.

Es diu que hi ha una epidèmia d’obesitat.

— I és veritat. Cada vegada hi ha més gent amb obesitat o sobrepès. El nombre d’infants amb sobrepès o obesitat a Espanya és molt preocupant. I sabem que quan un nen té sobrepès, normalment es manté. Canviar el metabolisme és molt complicat perquè el cos té sistemes de defensa per mantenir el pes, que des del punt de vista evolutiu és una reserva d’energia.

Per què hi ha aquesta epidèmia?

— S’han intentat augmentar les hores d’exercici a les escoles, però quan els infants tornen a casa l’oci basat en tauletes i ordinadors en lloc dels jocs al carrer d’abans els ha tornat molt sedentaris. Això, unit a l’augment de productes alimentaris processats i ensucrats, fa que el percentatge de nens obesos augmenti de manera molt perillosa.

Quines conseqüències pot tenir aquest augment?

— Els nens obesos d’avui poden ser malalts de diverses malalties en el futur. Poden tenir diabetis de tipus 2, una malaltia molt relacionada amb l’excés d’alimentació, que fa que el cos no sigui capaç de modular la glucosa i es produeixi resistència a la insulina als teixits. També poden tenir problemes articulars, cardiovasculars i fins i tot càncer. Molts tipus de càncer estan associats a l’obesitat i a l’alimentació amb certs tipus de greixos no saludables. Estem establint els fonaments perquè tinguin moltes malalties cròniques que afectaran la seva qualitat de vida.

Què es pot fer per millorar la situació?

— Els governs han d’educar les noves generacions en l’alimentació saludable i la necessitat de fer exercici. És difícil perquè al darrere de tots els productes processats hi ha una economia, però si la tendència actual es manté podríem tenir un 20% de la població futura amb malalties cròniques. És millor prevenir-ho ara que no pas trobar-nos en la situació que d’aquí quaranta anys no tinguem prou hospitals per atendre’ls.

stats