Vuit de cada deu denúncies per ocupacions són en pisos buits de grans tenidors
Les ocupacions han caigut un 18% però hi ha més intents frustrats
BarcelonaEl 80% de les denúncies que reben els Mossos d'Esquadra i les policies locals per ocupacions d'habitatges corresponen a pisos buits que són propietat de grans tenidors o fons d'inversió. Segons les dades que publica aquest dissabte l'ACN, les ocupacions han caigut al voltant d'un 18% durant els primers 10 mesos d'aquest any en comparació al mateix període de l'anterior, si bé s'han registrat més intents frustrats.
La sotscap executiva dels Mossos, Alicia Moriana, valora en declaracions a l'ACN que quan les ocupacions són en pisos de grans tenidors o fons d'inversió la policia sol trobar-se amb "certa dificultat" per localitzar la propietat i que denunciï, un pas clau perquè els agents intervinguin. De fet, la policia fins i tot s'ha trobat amb casos en què "ni tan sols el mateix fons inversor era coneixedor que era el propietari" del pis ocupat, i en altres en què els amos desisteixen d'iniciar un procés legal pels costos que suposa fins que l'habitatge no sigui "financerament interessant" per a ells.
Amb tot, Moriana considera que la llei d'habitatge de 2023 ha contribuït a pal·liar aquestes dificultats, perquè va introduir mesures per afrontar la inactivitat dels propietaris en els casos d'ocupació il·legal quan suposen una alteració de la convivència veïnal. Per exemple, en casos en què una ocupació provoqui desordres públics o estigui associada a activitats delictives. Si el propietari és un gran tenidor que "desatén la seva obligació" d'actuar, apunta la comissària, la comunitat de veïns o l'ajuntament poden engegar les accions legals per aconseguir el desallotjament. La legislació fins i tot preveu sancions d'entre 3.000 i 900.000 euros per als grans tenidors que no mouen fitxa davant d'una ocupació, i el consistori pot arribar a adquirir l'immoble temporalment per destinar-lo a habitatge social.
Pel que fa a la quantitat d'ocupacions, els Mossos i les policies locals de Catalunya n'han registrat 4.345 des del mes de gener fins a l'octubre. Són un miler menys que en el mateix període de l'any passat, i aquestes dades fan pensar al cos policial que la xifra a final d'any podria quedar sensiblement per sota de les del 2024. De fet, l'any passat se'n van recomptar 6.257, una mitjana de 17 cada dia, la xifra més alta des del 2020, quan n'hi va haver 6.458. Amb tot, cal tenir en compte que les dades no inclouen els casos que s'han portat directament a un jutjat o aquells en què no s'ha intercedit.
D'entre totes les denúncies per ocupacions, tant el 2023 com el 2024 nou de cada deu van ser usurpacions, és a dir, que afectaven pisos buits. Al voltant de mig miler d'ocupacions cadascun d'aquests anys van ser en primeres o segones residències. A més, la pràctica totalitat de les usurpacions en pisos buits, unes 5.000 el 2023 i el 2024, van ser de manera pacífica, i només aproximadament un centenar es van fer amb violència.
Més intents fallits
Ara bé, mentre baixen les denúncies per ocupacions, han crescut els intents d'usurpacions d'habitatge (ocupar pisos buits) i els intents de violacions de domicili (ocupar primeres o segones residències). Els intents frustrats d'ocupacions van a l'alça de manera interrompuda des del 2019, i l'any passat van arribar als 2.056, gairebé el doble que cinc anys abans. Aquest any, de moment, des del gener fins a l'octubre se n'han comptat 1.713, sis menys que a finals del 2024. Tot i això, la policia preveu que el balanç del 2025 podria igualar o superar el de l'any passat.
Moriana creu que tant el fet que hi hagi més intents fallits d'ocupar habitatge com la caiguda de les ocupacions consumades responen a l'activitat de la policia, però també a "la sensibilitat dels veïns", que permet que els cossos de seguretat puguin intervenir sense esperar el curs d'un procés judicial. A més, apunta que ha augmentat la conscienciació dels propietaris, que "posen més mesures físiques de protecció" per evitar ocupacions.
