La Girona dels contrastos: d'un 9 a un 50% de veïns estrangers a pocs minuts a peu
La proporció de ciutadans nascuts fora de l'Estat canvia dràsticament de Montilivi a Santa Eugènia
GironaGirona és una ciutat mitjana de poc més de 100.000 habitants. En pocs quilòmetres a la rodona, es concentra un paisatge urbà divers i ple de contrastos, amb molt poca distància física entre els barris benestants i els més humils. Tal com constaten les dades del Cens Anual de Població de l’Institut Nacional d'Estadística (INE), analitzades per l'ARA, el districte 2, que inclou Montilivi i part de Palau, té al voltant d’un 9% de població nascuda a l’estranger, mentre que, a aquesta mateixa altura, però a la banda sud-oest de la ciutat, a Santa Eugènia, aquesta proporció supera el 50%.
![Els mapes de la immigració a Catalunya, carrer per carrer](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Montilivi i Palau són barris alçats en un turó a la riba de l’Onyar, bàsicament residencials. Pujant per l’avinguda de Montilivi, tot són cases més o menys uniformes, unifamiliars, amb porta d’entrada, garatge i pati a darrere. Més amunt, hi ha l'institut, l’estadi del Girona i les facultats de Ciències, Econòmiques i Dret de la Universitat de Girona. Darrere d’aquests edificis, les cases que queden amagades són cada vegada més grans i nobles, d’arquitectura moderna i amb grans patis. Totes amb alarma i càmeres de vigilància. Per aquí viuen alguns jugadors del Girona FC. Més als afores, a prop de la carretera, hi ha escoles privades com Montessori i el St. George’s School.
"A les aules de l'institut públic es percep que és un barri benestant. És una realitat absolutament diferent d'altres barris. La ràtio d’immigració és molt més baixa a l’ESO i al batxillerat", explica un docent del centre. En canvi, als cicles formatius sí que hi ha molta més diversitat d'origen i de classe social, ja que els alumnes no són exclusivament del barri sinó que venen d'arreu de la ciutat i la comarca a fer una formació d'especialitat.
![Cases unifamiliars al barri de Montilivi de Girona](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 3780 2520"%3E%3C/svg%3E)
Pels carrers de Montilivi, fora dels dies de partit i de l'entorn de la universitat o l’institut en les hores lectives, hi ha poc moviment. No és un barri amb gaires botigues ni bars, però sí amb tots els serveis bàsics. Durant el dia, alguns veïns passegen el gos per les zones enjardinades i d'altres aprofiten per fer esport, ja que hi ha pujades i baixades, té a prop entorns naturals i hi passen pocs cotxes. "La situació és essencialment tranquil·la, sense grans incidències. Als anys 80 sí que vam haver de fer grans reivindicacions per aconseguir serveis i carreteres asfaltades, a Montilivi, però ara ens dediquem sobretot a fer activitats socials com el grup de teatre, havaneres i coral", explica Ramon Ternero, president de l'associació de veïns.
El pol associatiu de Santa Eugènia
El barri de Santa Eugènia és tot el contrari. Hi ha molt més bullici i moviment al carrer a totes hores. Fa més de seixanta anys era un municipi independent separat de Girona. Ara és un barri dels més densos i amb una diversitat cultural evident a simple vista. A cada dues o tres portalades hi ha restaurants de kebab, salons d’ungles, botigues 24 h, restaurant llatins, teteries marroquines, cuina índia, locals asiàtics… No hi ha cases unifamiliars: tot són blocs de pisos, alguns de lloguer social. I a les places, com la del Barco o la de Núria Terés, sempre hi ha nens jugant a futbol, grups de joves als bancs i jubilats jugant a petanca.
A l'est, el barri limita amb l’Eixample i amb la zona de la Devesa, més cèntrica i, a l’oest, fa de xarnera amb la població multiètnica de Salt. I al sud, es dissol cap a Can Gibert del Pla, també un barri humil, on l’Ajuntament ha anunciat nous solars per a habitatge social i preveu una gran transformació amb el futur Campus de la Salut Josep Trueta.
Santa Eugènia també és un dels barris més associatius de Catalunya. Hi ha més de quaranta entitats, dinamitzades per associacions de totes les nacionalitats i diàspores que alimenten el xup-xup popular i contribueixen inequívocament a la immersió i la convivència. Moltes s’agrupen i s’organitzen al voltant de l’Ateneu Eugenienc, on cada tarda hi ha activitats, reunions i tallers. "A nosaltres no ens agrada la paraula immigració. Nosaltres parlem de ciutadans gironins. I punt. No s’ha de separar entre guineans, senegalesos, xinesos o musulmans", explica Ramon Macaya, president de la junta de l’Ateneu. I afegeix: "L’objectiu no és que l'entitat de cada comunitat faci la seva activitat i se’n vagi, sinó que col·laborin. Ara, per exemple, hem començat una extraescolar a l'escola Montfalgars d'immersió en la cultura popular, i a la colla gegantera ja tenim una nena i un portador senegalesos". Més enllà d’aquest pol associatiu, al barri hi ha el centre cívic Can Ninetes, l’espai de creació musical La Marfà, la biblioteca Salvador Allende i l’associació de veïns, que també organitzen moltes activitats.
Entre els veïns de Santa Eugènia, però, també hi ha preocupació per la seguretat. O almenys per la percepció d'inseguretat. Per això fa uns mesos l'Ajuntament de Girona va inaugurar la comissaria de Can Burrassó, amb presència de Mossos d'Esquadra, per atendre les necessitats del barri i reforçar la vigilància policial, cosa que dona tranquil·litat als veïns dels voltants. "Aquí no hi ha més delinqüència que en altres barris, però, com que a vegades s'obliden de nosaltres, volíem una comissaria a prop com als altres llocs", reconeix el Saïd, un jove marroquí que està assegut davant de la prefectura policial.
L'illa del Barri Vell
Més enllà del contrast entre Montilivi i Santa Eugènia hi ha una zona del centre de Girona en què el percentatge de ciutadans nascuts fora de l'Estat és el més alt del municipi. Són uns carrers del Barri Vell gironí on la proporció s'enfila fins al 57%. No és pels expats amants de les bicicletes que venen a la ciutat, que omplen el centre de cafeteries d’especialitat, locals de brunch amb cartells en anglès i pisos turístics —tal com han denunciat molts veïns i entitats—, ja que la majoria fan estades curtes i no figuren al cens. L’estadística es dispara sobretot per La Sopa, el centre municipal d’acollida situat darrere la catedral, on l'Ajuntament té empadronades més de 600 persones, tot i que no hi viuen. La majoria són d’origen africà i és la manera de poder-los donar cobertura dels serveis bàsics en un tràmit administratiu temporal fins que troben una solució.
