Societat  /  Immigració 18/03/2022

"Són la meva filla i els meus nets"

Una família ucraïnesa es retrobarà a Barcelona gràcies a un reportatge del diari ARA

3 min
Olga Babiheva amb el seu fill i la seva neboda, a les portes del Saier on va anar per iniciar els tràmits de l'asil

MartorellLes notícies volen. També les bones, fins i tot en una guerra. Tres setmanes després de fugir dels bombardejos de Kíiv, Olga Babiheva es retrobarà amb la seva mare i una tia gràcies a la fotografia que va il·lustrar un article del diari ARA en què apareix amb el seu fill i la seva neboda. Tot just acabava d'arribar a Barcelona i començava els tràmits per regularitzar la seva situació i poder ser reconeguda com a refugiada. La dona havia deixat casa seva a bord d'un cotxe Skoda amb el seu marit, el fill, els cunyats i la neboda petita, primer amb la intenció només d'allunyar-se de la capital, però després la por i la incertesa els van fer decidir posar quilòmetres pel mig fins a arribar al punt més allunyat de "les exrepúbliques soviètiques".

En una història creuada, aquella fotografia, presa el matí del 4 de març davant del Saier (Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats), reapareix a 2.300 quilòmetres nord enllà, a l'estació de Cracòvia, el punt des d'on es distribueixen els milers de refugiats que aconsegueixen sortir d'Ucraïna i busquen el refugi en altres països. Allà va arribar un grup de mossos d'esquadra i policies locals, en una expedició batejada com Copland en col·laboració amb l'associació És per tu, que havien decidit organitzar una caravana solidària amb material humanitari d'anada i persones refugiades de passatgeres en el camí de tornada. "És la meva filla!", va dir la Luva ensenyant la notícia de l'ARA quan va veure que duien un cartell oferint trajectes de franc cap a Barcelona, explica la periodista de SER Catalunya Andrea Villoria. La dona, de 58 anys, feia 24 hores que esperava asseguda en un banc de l'estació que la sort li somrigués, acompanyada de la seva germana.

A Barcelona, Olga Babiheva ja compta les hores que li queden per reunir-se amb la mare i la tia. "He plorat d'alegria al saber que havien aconseguit marxar d'aquell infern", escriu a través del WhatsApp, alhora que confessa sentir-se "molt feliç i satisfeta amb [l'acollida rebuda a] Espanya". Les dues parelles viuen encara a l'alberg de Barcelona i confien que un cop obtinguin la protecció temporal, podran començar a pensar en el futur.

151 menors tutelats

Més enllà de la història d'aquesta família, hi ha també la realitat dels menors ucraïnesos que arriben sols a Catalunya. Des que va esclatar la guerra la Generalitat té constància que n'han arribat 151 i ja n'ha pres la tutela. Moltes d'aquestes criatures tenen oncles o amistats que se'n poden fer càrrec i d'altres ja estan amb algunes de les més de 2.000 famílies que ja han mostrat la seva voluntat d'acollir. En paral·lel, uns 300 menors ja han començat l'escolarització a escoles catalanes, segons dades del Govern, que estima que són més de 6.000 els ucraïnesos que han arribat.

Precisament, per a tots ells el govern espanyol preveu obrir divendres el centre de primera acollida al pavelló número 7 de la Fira de Barcelona . Aquí, els refugiats seran identificats i faran tots els tràmits per sol·licitar la protecció temporal, una figura consensuada per tots els països de la Unió Europa, que per primer cop dona amb temps rècord llibertat de moviments als refugiats, així com permís de residència i de treball per un any, renovable a tres.

El ministre d'Inclusió, José Luis Escrivá, ha insistit aquest dimarts que les peticions de protecció es resolen amb una mitjana de dues hores al centre de Pozuelo de Alarcón que va engegar divendres passat. En cas que el refugiat no tingui un lloc per viure, se'l derivarà a una de les 2.000 places en hotels i albergs disponibles que té el sistema d'asil, abans que se li concedeixi un recurs definitiu, en funció de les seves necessitats: si té xarxa d'acollida, quin tipus de família són o la zona geogràfica on compta amb vincles.

A partir de les dades dels atesos al centre de Pozuelo de Alarcón, Escrivá ha apuntat que un 55% dels refugiats són menors d'edat, un 30% més són dones i un 12% estaven a l'estat espanyol quan va començar la guerra i no hi poden tornar. A més, una tercera part presenten "vulnerabilitats", com un estat de salut delicat o són gent gran. Sobre com han arribat fins a Espanya, un terç ho ha fet en avió, un 40% en autobús i un 17% en cotxe.

stats