Als anys 80 es va començar a plantejar el tractament dels tumors usant, a més dels tractaments establerts, fàrmacs que actuaven contra les proteïnes produïdes de manera anòmala pels tumors perquè poguessin ser reconegudes pel sistema immune, i destruir-les. Van demostrar una eficàcia limitada i es van aplicar sobretot a melanomes. En els darrers cinc anys s’ha ressuscitat l’interès pel desenvolupament de nous fàrmacs immunològics com els inhibidors de PD-1 i CTLA-4 que han demostrat eficàcia, no només en els tumors més relacionats amb la immunologia com el melanoma o el renal, sinó també en tumors sòlids comuns com el càncer de pulmó. El descobriment actual demostra que, com més reaccions immunològiques desperta un tumor pels seus antígens (les proteïnes contra les quals l’organisme desenvolupa anticossos), més bona resposta té als nous fàrmacs bloquejants de PD-1 i CTLA-4. L’estudi ha estat realitzat en càncer de pulmó i melanoma i obre la porta a un tractament oncològic més personalitzat del càncer basat en el coneixement del sistema immune.
