Els joves haurien de destinar un 120% de la capacitat adquisitiva a pagar un lloguer mitjà

La taxa d'emancipació cau per sota del 25%, el nivell més baix de la història a Catalunya

Marxar de casa els pares és cada vegada més difícil "i a més aquesta situació s'està normalitzant". Aquesta és la denúncia que ha fet pública el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) -que agrupa les entitats juvenils catalanes- i que ha recollit per primera vegada en un informe les xifres que constaten el greu problema socioeconòmic que representa per al col·lectiu l'accés al mercat de l'habitatge. Segons l'informe Radiografia: Joves llogateres i dret a l'habitatge 2020 -desenvolupat amb l'Observatori DESC-, actualment els joves haurien de destinar gairebé el 120% de la seva capacitat adquisitiva, és a dir més del que ingressen, a pagar un lloguer mitjà. "Una tasca impossible; i un fet molt greu si és tenen en compte les recomanacions europees que diuen que el que s'hauria de destinar a l'habitatge és, com a màxim, el 30% o el 40% del sou", ha apuntat Guillem Chirino, portaveu del CNJC.

L'informe constata que només un 24% dels joves entre 16 i 29 anys poden emancipar-se a Catalunya: es tracta de la xifra més baixa de la història. Les dades encara són més greus a Espanya, on poc més del 19% dels joves d'aquesta edat viuen de manera independent, mentre que el 2008, just abans que esclatés la bombolla immobiliària, la xifra arribava al 32%. Ara mateix a Europa la mitjana és del 31%.

Com sempre, al darrere de les dades fredes hi ha històries reals, com la de la Núria Castellà. Ella no va improvisar, al contrari: va esperar a tenir la carrera i el postgrau acabats i també a aconseguir dues feines (una al matí i una altra a la tarda). Va ser aleshores quan va decidir independitzar-se. Uns anys més tard, però, va haver de tornar a casa la mare perquè la companya de pis va marxar i, amb els seus ingressos, "no podia pagar sola el lloguer". "Ara amb 28 anys continuo a casa la mare -reconeix- i em toca lidiar amb la frustració de saber que la societat et diu que als 25 ja hauries d'estar mantenint-te amb els teus propis recursos, però la realitat és que és gairebé impossible", lamenta.

"Et sents un fracassat quan no arribes"

La Núria ara s'ho pensa dues vegades: "Ara tinc una feina a jornada completa però veient el panorama laboral i el del mercat de lloguer no tinc clar que no em torni a passar el mateix si ho intento", explica. De fet, entre els joves que han aconseguit independitzar-se, el 43% asseguren tenir dificultats per arribar a finals de mes. "No es tracta només de les dades quantitatives -apunta Chirino, que afegeix-, les dades qualitatives també són molt dures". L'informe subratlla la incertesa vital en què es troba aquest col·lectiu: el 56% dels que viuen emancipats creuen que hauran de canviar de pis l'any vinent o quan els toqui renovar el lloguer, i el 76% reconeixen que no poden viure al barri o municipi que voldrien per una qüestió econòmica.

L'informe recull conseqüències vitals encara més dures i subratlla que, el 2017, quatre de cada deu joves emancipats d'entre 15 i 34 anys manifestaven haver patit tristesa o angoixa per aquesta situació habitacional. El 34% admetien haver cancel·lat o endarrerit projectes personals o professionals, i el 24% es plantejaven provar sort en un altre país. El 18% dels joves admetien haver endarrerit ja el pagament d'alguna factura i, exactament el mateix percentatge, reconeixien tenir més problemes i disputes familiars per aquesta qüestió. I encara més: un 16% asseguraven haver deixat o posposat els estudis per poder pagar l'habitatge i un altre 13% admetien haver reduït el consum d'aliments bàsics per fer front al lloguer.

"Et sents un fracassat quan veus que no arribes; és així", lamenta la Núria. Les entitats de joves assenyalen que la situació encara ha empitjorat més amb la crisi del coronavirus. "Hem arribat al punt en què sembla que els que s'emancipen són uns 'privilegiats' quan és un dret poder iniciar un procés vital com el que representa desenvolupar-te com a persona", ha sentenciat Chirino.

Més polítiques específiques

Davant d'aquesta situació els portaveus del CNJC han presentat el seu informe al president del Parlament, Roger Torrent. Els joves reclamen un debat profund a la cambra que serveixi per plantejar més polítiques d'habitatge destinades als joves i més oferta de pisos de protecció oficial per a joves. A l'informe els joves també demanen al Govern que faci complir amb sancions les actuals lleis de l'habitatge i de contenció de preus del lloguer. Torrent s'ha compromès a dur el debat a la cambra, això sí, passat el 14 de febrer, després de les eleccions.