Absolen l’únic mosso jutjat pel cas amb què es volia esquitxar Trapero

BarcelonaL’Audiència de Barcelona ha dictat sentència del cas Macedònia, una presumpta trama de corrupció policial i narcotraficants que es va començar a investigar el 2009 i que va intentar esquitxar els Mossos d’Esquadra. Es va arribar a posar en el punt de mira el major del cos, Josep Lluís Trapero, però al final la causa es va anar aigualint i només va arribar a judici un mosso: un subinspector. Ara la sentència l’absol. El tribunal ha descartat la trama de corrupció policial i únicament ha condemnat vuit dels acusats per tràfic de drogues, tot i que a penes menors: entre un any i mig i dos anys i mig de presó. Tots havien pactat una rebaixa de la condemna amb la Fiscalia. La resta d'acusats, que s'enfrontaven a fins a deu anys de presó, han quedat exculpats.

El cas Macedònia ha experimentat uns quants girs de guió, des de l'entrada de la comitiva judicial al complex central d'Egara dels Mossos, quan el jutge va voler certificar si el cos li amagava informació, fins a un escorcoll a la joieria Rabat del passeig de Gràcia de Barcelona. L'última sorpresa la va protagonitzar la defensa d'un confident policial ara absolt i sobre el qual girava la trama, que va apuntar a l'excomissari de la Policia Nacional, José Manuel Villarejo, com a artífex de la causa per desprestigiar Trapero i els Mossos. L'advocat de l'home va demanar que l'Audiència de Barcelona cités a declarar Villarejo com a testimoni. El tribunal ho va descartar, però l'ombra de l'excomissari va planar al judici en uns quants moments.

La Fiscalia acusava els disset processats d'integrar una organització criminal encapçalada pel confident ara exculpat, que hauria trobat facilitats per aconseguir el control del mercat de la droga al sud del Llobregat gràcies als contactes que tenia com a informador, entre ells el subinspector dels Mossos a qui s’acusava d’estar a sou dels narcotraficants. Però el tribunal només ha comprat la tesi de la Fiscalia a mitges. D'una banda, considera que hi ha prou proves per creure que una part dels acusats es dedicaven al tràfic de drogues, tot i que de l'altra descarta que formessin un grup criminal liderat pel confident, a qui absol també de lucrar-se amb les drogues.

Malgrat que els jutges en cap moment dubten del paper d'informador policial d'aquest home i de la reunió que va mantenir amb el subinspector dels Mossos també exculpat, opinen que aquesta relació no va traspassar cap línia vermella. L'Audiència admet que l'agent va arribar a fer diverses consultes a bases de dades policials, però no té cap prova que servissin per beneficiar ningú. La sentència assegura que l'agent "simulava" atendre alguna de les peticions que li feien els acusats, encara que finalment no va portar a terme "cap actuació il·lícita" ni els va revelar informació "secreta".

Trapero va comparèixer com a testimoni al judici, però el tribunal no entra en el fons de la seva declaració. La sentència es limita a destacar "l'evident animadversió" entre el major dels Mossos i el jutge del cas, Joaquín Aguirre, que va apartar el cos de la investigació per falta de confiança. La policia va ser rellevada després que Trapero i l'ara inspector Antoni Salleras anessin a parlar amb Aguirre per explicar-li que no trobaven indicis de la suposada trama corrupta. Ara l'Audiència de Barcelona els dona "la raó quan afirmaven que la seva investigació no era errònia ni esbiaixada, com va mantenir el jutge".

Una obsessió del magistrat

El cas Macedònia es va convertir gairebé en una obsessió per al magistrat d'instrucció, que el va mantenir obert durant anys tot i que va arribar a discrepar amb la Fiscalia en alguns punts. El tribunal recorda que Trapero i Salleras van subratllar "l'entossudiment" del jutge en l'afer. La sentència també qüestiona el paper d'Aguirre. Per exemple, diu que es va extralimitar perquè “no tenia competència” per punxar telèfons a persones no investigades. L’Audiència retreu al jutge el “caràcter prospectiu” de moltes de les seves interlocutòries, motivades per una investigació en què es va intervenir sobre “múltiples fets i persones que no tenien res a veure” amb l’origen del cas. Segons el tribunal, es van incloure fets i persones que apareixien a les converses: per això ha declarat nul·les algunes actuacions d'Aguirre, que descriu de prospectiu.

L’Audiència va molt més enllà perquè defineix la investigació “de vegades erràtica i sobretot desproporcionada”. Ho argumenta amb els telèfons que es van punxar i les “innombrables” llistes de comunicacions. “L’afectació de drets fonamentals de molts ciutadans va ser evident i no estava justificada”, avisa el tribunal, que veu “falta de motivació” en algunes interlocutòries que “ni tan sols esmentaven la persona o el telèfon que s’havia d’intervenir”. La sentència també recrimina al jutge que “va sobrepassar de manera considerable” el termini màxim de detenció judicial, per sobre de les 72 hores, “sense que es pugui entendre”.