L’adéu fictici a la presó

BarcelonaArriben les eleccions municipals, i com és tradició, s’acceleren aquells projectes que dormien sota alguna carpeta. Dóna inici l’enderroc de la presó Model, malgrat que de moment només afecta el centre de reclusos en règim obert, entre els carrers Entença i Rosselló. El tancament definitiu s’ha calculat per a d’aquí dos anys, una nova data que s’afegeix a les moltes que ja ha tingut aquesta antiga reivindicació. Veïns i funcionaris de presos ja es van manifestar divendres passat perquè aquesta notícia arriba quan encara no se sap on aniran els presos afectats, ni existeix un pla clar que garanteixi la recuperació d’aquest espai per a usos públics.

Quan l’any 1904 es va inaugurar, al seu voltant no hi vivia prou gent per queixar-se. Llavors era un edifici ubicat als afores de la ciutat, al costat de la barriada de barraques de Cal Baldiri, que era entre els carrers de Numància i Josep Tarradellas. En aquells anys, la Model s’aixecava entre horts, i els nens de la rodalia jugaven al costat dels seus murs. No va ser fins a la dècada del 1930 quan va començar a interaccionar amb la gent que vivia en els primers blocs de pisos que es van edificar al carrer Provença, com aquella senyora que es despullava cada nit amb el balcó obert, o els propietaris que llogaven els seus balcons als familiars dels presos per mantenir-hi converses a crits (en la postguerra, els sentinelles donaven fi a aquelles converses a trets).

Primer motí, primera promesa

La situació canviaria radicalment als anys setanta, quan la presó va quedar engolida per Barcelona. Els veïns es queixaven de les immobiliàries que per vendre pisos deien als compradors que amb la presó s’hi faria un gran jardí. El primer a demanar el trasllat de la Model va ser Juan Antonio Samaranch, durant la campanya per a procurador a corts del 1972; poc després es fixava com a data límit per complir aquell objectiu l’any 1980. En comptes d’això esclatava el primer d’una llarga llista de motins de presos, el més greu dels quals va tenir lloc l’octubre del 1977, quan es va calar foc a la presó. El veïnat va viure atemorit aquells aldarulls, i molta gent va marxar d’allà. Presos i familiars es comunicaven per les finestres que donaven al carrer, i pels murs perimetrals saltaven tota mena de paquets. Un altre maldecap van ser les fugides, com la del 1978, quan els presos van excavar un túnel i uns quants van sortir per les clavegueres. Els guàrdies no es van atrevir a disparar per la presència a la vorera d’un grup d’infants.

El 1983 un intent de fugida va acabar amb un tiroteig, i en una altra ocasió la policia va obrir foc pel carrer Entença per aturar un detingut que provava de fugir a peu, cosa que va provocar una primera protesta ciutadana. L’episodi més singular va tenir lloc un any més tard, quan en molt poc temps va provar de fugir el Vaquilla, va caure assassinat d’un tret fet des d’un terrat veí el mafiós Raymond Vaccarizi i vuit presos armats van escapar-se, cosa que va produir un nou tiroteig al carrer que va causar cinc ferits (dos d’ells vianants). En aquella ocasió, els veïns van tornar a manifestar-se i van fer públic el seu disgust per les promeses no complides de traslladar la Model. Poc després el llavors conseller de Justícia, Agustí Bassols, va anunciar que el centre seria tancat l’any 1987.

Les protestes dels presos tampoc no es van aturar. Entre el 1989 i el 1990 van pujar dues vegades al terrat per denunciar la saturació i les males condicions del recinte. Les evidents mancances de la presó van fer que el 1993 es donés un nou termini de cinc anys per complir l’enderroc, passat el qual diverses entitats del barri van començar a mobilitzar-se setmanalment per reclamar que la Model es transformés en equipaments públics, com un centre cívic i una guarderia. El 2001 el conseller en cap Artur Mas i l’alcalde Joan Clos van signar un conveni per treure les presons de la ciutat, i es va parlar d’instal·lar-hi la biblioteca provincial. Encara el 2005 es va anunciar l’enderroc per al 2008, i la construcció d’un centre penitenciari a la Zona Franca. Ara el nou termini és el 2017, una data que els veïns esperen que sigui la definitiva.