La lluita de Lloret de Mar contra la seva mala imatge

El municipi fa anys que intenta reconvertir el seu model turístic, però l’estigma el persegueix

“Lloret de Mar, la ciutat amb més metres de barres de bar”. Era un dels eslògans habituals als anys 80 per promocionar el municipi selvatà com a destinació de vacances. Durant l’època del boom turístic, a molts establiments i representants polítics els va interessar atraure un perfil de turista jove amb ganes de sol, platja i festa sense parar.

Però des del 2000, i especialment des del 2011, els diferents governs municipals han intentat canviar el model turístic de la ciutat i malgrat els esforços del sector públic i del privat, la seva mala fama no l’abandona. I cada estiu acaba ocupant portades dels diaris, ja sigui per les baralles, els enfrontaments i fins i tot els homicidis, pels hotels que cometen frau punxant la llum o pels realities televisius que s’hi roden.

“Intentes tirar endavant una marca i reposicionar-la, amb grans esforços de tota la ciutat per oferir un producte de més qualitat, però quan surt el nom de Lloret apareixen al costat tots els tòpics”, lamenta la gerent de Turisme Lloret, Elizabeth Keegan, que afegeix: “És realment un cas d’estudi com la marca està totalment estigmatitzada”.

Les administracions i els empresaris fa anys que lluiten per capgirar la imatge de Lloret i s’han posat en marxa diverses mesures. La darrera es va formalitzar al mes de juny amb l’acord entre la Generalitat, l’Ajuntament i el Patronat de Turisme per invertir, els tres anys vinents, més de 60 milions per reconvertir turísticament el municipi. A més, el sector privat, representat per la Mesa Empresarial, també es va comprometre a destinar 60 milions, en tres anys, per millorar i modernitzar les seves infraestructures i serveis hotelers.

Els aldarulls del 2011

“És un projecte de ciutat perquè, tot i estar encarat al turisme, incideix en molts àmbits diferents: des de la millora dels camins de ronda fins a l’ampliació de la zona esportiva i l’arribada de la fibra òptica i l’autopista”, va destacar l’alcalde, Jaume Dulsat (PDECat), que va arribar al càrrec el 2015. Abans, els seus antecessors també van engegar diverses mesures, però no sempre han sigut efectives ni han servit per treure’s de sobre l’estigma.

“Tenim el 60% de les places d’hotels de 5 estrelles i de luxe de la Costa Brava, quatre hotels amb parcs aquàtics, dos palaus de congressos i 80 sales de reunions, activitats i cites esportives durant tot l’any… Però la gent només se’n recorda dels incidents”, protesta l’alcalde.

El punt d’inflexió es va produir l’estiu del 2011 quan un menor va morir apunyalat, i durant diverses nits turistes i Mossos van protagonitzar greus enfrontaments que van acabar desembocant en manifestacions de protesta dels veïns.

Com a resposta, l’Ajuntament va aprovar l’ordenança de civisme i convivència que prohibia, entre més coses, les rutes d’oci nocturn conegudes com a disco tours, el consum d’alcohol al carrer i la promoció de la barra lliure. “A partir de llavors la situació va canviar molt perquè la policia tenia una normativa per poder sancionar les males conductes”, apunta Enric Dotras, president del gremi d’hotelers i representant de la Mesa Empresarial de Turisme.

Tot i això, Dotras creu que fa falta més control: “Necessitem més presència policial i d’agents cívics, s’ha d’enviar el missatge que a Lloret no et pots descontrolar”. El principal escull, però, és el finançament. El municipi té un pressupost en funció dels 38.000 habitants de l’hivern, sense tenir en compte que a l’estiu la població augmenta fins a més de 200.000, amb pics de 300.000. I malgrat que la plantilla de policies locals s’incrementa de 108 a 118 membres durant els mesos de calor, es demostra any a any que aquests efectius “no són suficients”.

“Costa tenir els recursos per gestionar el gran volum de turistes que arriben entre el juny i el setembre”, assenyala Dotras, que també indica que és molt difícil controlar el perfil del turista que decideix visitar el municipi. Abans bàsicament arribaven a través de turoperadors, però ara la majoria reserven les vacances a través de pàgines web. A més, hi ha un alt percentatge de visitants que no fan nit al municipi o que, directament, no se sap on passen la nit, i que alteren significativament les estadístiques.

“Tenim 60.000 places entre hotels, càmpings i apartaments, i 40.000 habitants. ¿On dormen les 100.000 persones que falten per arribar als 200.000 visitants que tenim?”, es pregunta Dotras, que també recorda que a les nits arriben autobusos i cotxes per sortir de festa per Lloret, i que “és impossible controlar-los”.

“Quan passa un incident, sigui al mig del carrer o en un local privat, ens perjudica a tots”, destaca l’empresari, en referència a l’homicidi que es va produir a l’agost en una discoteca, quan un noi va apallissar un turista italià, que va morir hores després. Aquella mort va tornar a posar el focus mediàtic sobre la ciutat i el seu model de destinació turística.

La desesperació dels veïns

“Els darrers anys s’han fet bé algunes coses, però no han donat el resultat desitjat”, admet Inés Javega, secretària de l’Associació de Veïns del Rieral, que creu que un dels principals problemes al municipi és el “tràfic i consum de drogues”.

“S’hauria de seleccionar millor el turisme que ens arriba, o establir una edat mínima, a més d’augmentar la presència policial”, insta la representant veïnal, que reconeix que els lloretencs estan desesperats i cansats de la mala fama de la ciutat.

Reconvertir els hotels

A Lloret de Mar una gran part dels hotels són familiars, petits i amb instal·lacions molt antigues, una circumstància que fa que busquin turoperadors que els omplin les habitacions tota la temporada a preus molt baixos. És per això que fa anys que l’Ajuntament intenta convèncer els hotelers perquè millorin i modernitzin els establiments, amb l’objectiu d’apujar la seva categoria i atraure un turisme familiar, esportiu i de congressos. De fet, actualment estan estudiant amb la Generalitat fórmules per incentivar la inversió per reconvertir les instal·lacions hoteleres. No obstant això, alguns establiments ja han fet els deures i fa anys que van canviar el perfil de la clientela. És el cas dels quatre hotels Evenia, que el 2004, amb l’obertura de l’Olympic Suites, van decidir reconvertir les instal·lacions per atraure-hi famílies i parelles, amb habitacions adaptades a les seves necessitats, i oferint serveis pensats per als més petits com ara parcs aquàtics, zones de joc i animació les 24 hores.