Lumumba ressuscita davant la justícia belga

La justícia belga ha decidit obrir una investigació sobre la mort de Patrice Lumumba, 51 anys després que el polític congolès fos assassinat i el seu cos esquarterat i submergit en un bidó d'àcid sulfúric, per eliminar-ne qualsevol resta, el 17 de desembre del 1961.

En aquest crim del primer mandatari de la independència del Congo hi van participar el govern belga, el govern nord-americà i els dirigents polítics congolesos, amb el protagonista directe de Moïse Tshombe, el líder de la secessió de Katanga. Un crim que s'ha convertit en un dels episodis més amargs de la independència i la descolonització congoleses, la pedra angular sobre la qual creix el malgirbat futur d'un país que va néixer amb enormes dificultats i que, encara avui, és incapaç de traçar el seu propi camí com a estat, sempre castigat per les interferències rapinyaires de les potències mundials. A aquesta maledicció cal sumar-hi les dificultats pròpies per harmonitzar, en un projecte polític comú, la gran varietat cultural dels diferents pobles que viuen dins de l'enorme territori que constitueix la RD Congo.

Fets coneguts sense relat oficial

L'any 2001 una comissió d'investigació del Parlament belga ja va expressar en les seves conclusions la "responsabilitat moral" del govern en aquell magnicidi, però ara són els fills de Lumumba els que volen que la justícia condemni -i posi noms i cognoms- als autors de l'assassinat del seu pare. Gérard Soete, aleshores comissari de policia a Katanga, és una de les persones que hi van participar. Com ell mateix ha explicat, va ser l'encarregat d'esquarterar i fer desaparèixer el cadàver. "Ho vaig fer per salvar milers de persones i mantenir la calma en una situació explosiva", va declarar davant de la primera comissió d'investigació parlamentària. Durant anys, Soete va conservar en una capseta dues dents de Lumumba i una de les bales que li va extreure del crani. De tant en tant les ensenyava als amics, fins que un dia va decidir desprendre-se'n i les va tirar al mar del Nord.

Si la mort de Lumumba es converteix en un judici públic, més enllà dels morbosos i lamentables detalls sobre com va ser assassinat, aquest judici podria servir per ordenar i explicar una època i uns fets que avui es coneixen sobradament però que no han estat encara relatats d'una manera sòlida per cap tribunal o estat, de manera que el mite, la llegenda, les ombres i la imaginació segueixen convertint Lumumba en un personatge sobre el qual tots els relats -i totes les fantasies o rumors- són possibles segons qui els faci.

En tot cas, hi ha un moment, el moment clau, en què comença a gestar-se la seva sentència de mort: és el dia 30 de juny del 1960, el dia en què el Congo esdevé independent. El rei Balduí de Bèlgica ha viatjat fins a Léopoldville (avui Kinshasa) per donar el tret de sortida del nou país que, després de les eleccions fetes a corre-cuita, disposa d'un nou govern africà. Durant l'acte principal està previst que parli Balduí i que, a continuació, ho faci Kasavubu, el nou president. Parla, doncs, Balduí, i ho fa per evocar l'obra de la monarquia belga al Congo i lloar "el geni" de Leopold II. A continuació, parla Kasavubu, en un discurs conciliador que ha escrit un belga, el cap del gabinet del governador general. Aleshores s'aixeca el primer ministre, Lumumba i, saltant-se el protocol, llegeix el que serà considerat com un dels grans discursos del segle XX. Lumumba diu que la independència no és cap regal sinó el resultat d'una lluita a base de "llàgrimes, foc i sang". Parla de les humiliacions del passat, de l'esclavitud: "Les ironies, insults i cops que havíem de rebre matí, migdia i tarda perquè érem negres". Balduí s'indigna. La CIA i els serveis d'intel·ligència belga marquen amb una creu el nom del nou governant.

Desgavell accelerat fins a la mort

Entre aquest primer acte de la mort de Lumumba i la seva mort física al cap de sis mesos, el país viu un desgavell accelerat: un motí a l'exèrcit, la fugida massiva de belgues, una invasió dels belgues a Katanga, la intervenció militar de les Nacions Unides, una crisi constitucional, la secessió de Kasaï. Lumumba demana la intervenció de les Nacions Unides per mantenir la unitat territorial. L'ONU hi envia els Cascos Blaus però no atura els belgues que controlen Katanga. Els occidentals retiren el suport a Lumumba, que demana ajuda a Moscou i obre un nou i definitiu front al conflicte: la Guerra Freda a l'Àfrica. El Congo produeix el cobalt que es necessita per als míssils i altres armes, així com l'urani, que va ser tan important per als nord-americans durant la Segona Guerra Mundial. La CIA dóna l'ordre de matar Lumumba. L'aliat que té dins del govern és Mobutu, fins aleshores amic de Lumumba. Però els belgues també preparen l'assassinat, i són ells els que se n'ocuparan, després que Mobutu els entregui Lumumba i l'enviï amb un avió a Katanga. Abans de pujar emmanillat a l'avió, un dels soldats de Mobutu li encasta una bola de paper a la boca amb el text del discurs pronunciat davant Balduí.

El 17 de desembre del 1961 Lumumba arriba a Elisabethville (avui Lumubashi), on és assassinat aquella mateixa nit, amb dos companys més, després de ser brutalment torturats. Cinc anys després, quan Mobutu fa el segon cop d'estat i comença la república del Zaire, converteix Lumumba en un heroi nacional. Posa el seu nom a un dels carrers principals de la capital. Aixeca un monument. L'any 1968, el vicepresident nord-americà, Hubert Hyumphrey, visita Kinshasa i es desplaça fins al monument de Lumumba per dipositar-hi una corona de flors.