Per la Mahsa Amini, per un petó sense por

Barcelona"Per un ball al carrer. Per un petó sense por." Així comença la cançó Baraye del músic iranià Shervin Hajipour, que s'ha convertit en l'himne de les protestes per l'assassinat el passat setembre de la jove de 22 anys Mahsa Amini a mans de l'anomenada policia de la moral per no dur correctament el hijab. I amb aquesta cançó s'ha tancat la protesta que aquest dissabte ha recorregut el centre de Barcelona fins a la plaça de Sant Jaume en suport de les dones i del poble iranià. Sota el lema "Dona, vida, llibertat", la marxa ha aplegat al voltant de 3.000 persones segons les entitats convocants, 800 segons la Guàrdia Urbana.

La ràbia per la injustícia de l'assassinat masclista de Mahsa Amini i la posterior repressió del règim a tota la dissidència ha mobilitzat una població que reclama el respecte pels drets humans, que "lluita per la llibertat de les dones iranianes, però també afganeses, peruanes... per totes les dones", diu Anahita Nassir, filla d'exiliats de la revolució islàmica. Unes paraules que expressa amb decisió mentre se senten els crits de "no esteu soles" i "sou un exemple per a totes nosaltres".

És el primer cop en 44 anys de República islàmica que les dones encapçalen un moviment de protesta que arrossega tota la població, dones i homes; grans i joves. És una revolta que lideren les dones, a l'Iran i aquí. Elles van al capdavant de la manifestació, perquè elles no només són les víctimes de la repressió i falta de llibertat, són també les protagonistes de la supervivència, de la lluita política. I ara, quan criden Dona, Vida, Llibertat ho fan per a tothom, per dones i homes, i deixen clar que ja no volen canvis en el règim, "volem un canvi de règim", sentencia Annahita Nassir. 

Mentrestant, la comunitat iraniana denuncia que, els últims quatre mesos, el règim iranià ha detingut a més de 20.000 persones i que hi ha més de 100 persones detingudes que corren el risc de ser executades de forma imminent. Des de l'inici de les protestes, més de 500 persones han estat assassinades i quatre joves han estat executats per haver-hi participat. De la mateixa manera, denuncien el silenci de la comunitat internacional que fins ara no "ha mostrat la contundència que necessita el poble iranià", comenta Ana Beltran, també filla d'exiliats iranians.

Aquestes reclamacions han estat presents en el manifest que ha tancat l'acte i que, llegit en català i en persa, denuncia com "la lluita pels drets humans no té sentit sense la llibertat de les dones" i això "ens afecta totes i a tots, dins i fora de l'Iran". Avui han estat les dones iranianes, avui ha estat la Mahsa Amini. Ella va plantar cara a unes normes repressives, una legislació que segurament no entenia. La vida d'ella i de tantes dones arreu del món passa per voler viure i no sobreviure. Les dones no volem ser valentes, ni a l'Iran ni aquí. Les dones volem viure en llibertat, a l'Iran i aquí. Avui les dones han sortit, hem sortit als carrers de Barcelona per la Mahsa; per un ball al carrer, per un petó sense por. No ho oblidem, la Mahsa som totes, les d'allà i les d'aquí. Dona, Vida, Llibertat per totes.