Així es mouen els plàstics pel Mediterrani

La costa catalana és de les que acumula més residus, la majoria de creació pròpia

Les xarxes socials del Programa Copernicus han difós aquesta setmana un estudi que posa de manifest com transiten els plàstics pel Mediterrani. Es tracta d'una simulació que pretén detectar quins poden ser els punts de més acumulació de plàstics tenint en compte els patrons de vent i corrents marins que es van produir entre el 2013 i el 2017.

A partir de dades de població pròxima a la costa i als rius, i també amb dades de trànsit de vaixells, l'estudi posa al mar més de 10 bilions de partícules virtuals de plàstic per simular com es comporten. Els destins finals més habituals dels plàstics són la costa i el fons del mar, però una de les conclusions interessants de l'estudi és que acaben amb molta més freqüència al litoral que no pas al fons marí.

Segons l'estudi, les zones del Mediterrani amb més acumulacions de plàstics són l'àrea de Çukurova, al sud de Turquia, i la costa catalana, també Israel i el delta del riu Po. L'estudi determina també que la contaminació de cada país prové principalment dels mateixos residus que emet al mar per via terrestre, és a dir, els corrents marins no arriben a provocar que algun país tingui grans acumulacions de plàstics a la costa per culpa dels residus d'un altre.

Al Mediterrani de mitjana els plàstics enviats al mar a través de la costa o els rius es mantenen 7 dies sobre l'aigua, mentre que els que hi arriben a través dels vaixells poden persistir-hi fins a 80 dies. Es tracta en tot cas de períodes relativament curts que, segons l'estudi, eviten que hi hagi zones amb grans acumulacions de plàstics de manera persistent.

El treball no és recent sinó que es va publicar el 2018, i l'estudi el van fer experts del Centro Euro-Mediterraneo sui Cambiamenti Climatici d'Itàlia, a partir de les dades que ofereix el Copernicus Marine Service, la pota d'aquest programa europeu dedicada al mar.