Societat 18/05/2022

El mirador de Glòries deixarà tocar el cel

A partir de divendres es podrà gaudir d'una de les millors panoràmiques de Barcelona

4 min

BarcelonaLa Torre Glòries és un símbol de Barcelona i motiu de visita per a molts turistes, però fins ara ha estat incapaç de seduir els barcelonins. No molesta, no fa nosa i ja està bé que hagi modernitzat l'skyline de la ciutat, però si un dia desaparegués alguns trigarien temps a trobar-la a faltar. Un històric urbanista d'aquells que van planejar la ciutat tal com avui la coneixem deia de broma que semblava que l'havien llençat des del cel i que va caure a les Glòries com hauria pogut caure en qualsevol altra banda de la ciutat. Aquesta indiferència, però, podria canviar. A partir d'aquest divendres, dia 20 de maig, la Torre Glòries, que va ser dissenyada per l'arquitecte francès Jean Nouvel i inaugurada el 2005, inicia una nova etapa i molt possiblement començarà a robar cors entre els barcelonins. 

La cúpula de la torre, a 125 metres d'altura, s'obrirà al públic convertida en un mirador d'aquells dels quals un no voldria baixar mai. Això sí, el gust es paga: 15 euros per persona i 25 amb l'entrada Premium, que requereix trobar-se en bon estat de forma. La ubicació de l'edifici el deixa en el primer lloc del rànquing dels miradors de la ciutat: no hi ha a Barcelona cap altra talaia des d'on contemplar al mateix temps el MNAC, el castell de Montjuïc i el port. I girant una mica el cap es pot veure com la ciutat vella es fon amb l'Eixample i es va enfilant fins a arribar al turó de la Rovira. La vista, amb aquesta perspectiva, permet mirar gairebé en línia recta el que fins ara era el millor mirador de la ciutat, el de les bateries antiaèries i antifeixistes del Carmel. 

Seguint la panoràmica cap al nord, es veu perfectament com l'avinguda Meridiana aprofita el pas que deixen els turons per enfilar cap al Vallès. Sorprèn també veure com el Parc del Clot s'estira fins a convertir-se en el mar de formigó que haurà de sostenir algun dia l'estació d'alta velocitat de La Sagrera. També criden l'atenció les oficines del 22@ i veure com enmig d'edificis moderns més aviat faltats de carisma s'aixequen tímidament algunes xemeneies que proven de recordar que, en un temps molt llunyà, al Poblenou també hi havia fàbriques.

Vista de la Gran Via de les Corts Catalanes
La plaça de les Glòries
L'estructura de Tomás Saraceno

L'entrada al mirador no es fa des de la Torre Glòries, sinó des d'una peixera que s'ha construït al costat. Des d'allà, s'accedeix a un passadís soterrani que condueix a la base de la torre i al llarg d'aquest trajecte es poden veure cinc exposicions que volen mostrar "els elements que ens envolten i que veiem constantment però no en som conscients", segons descriuen fonts del projecte. Teulades, passos de vianants, perspectives... També hi podem trobar una exposició amb 134 figures de paper "dels altres éssers vius que habiten la ciutat", com les marietes, els ratolins, els esbarbats o les formigues, obra de l'artista badaloní Joan Sallas, o una pantalla de 27 metres de llarg que mostra l'estat del mar, en directe, o les partícules contaminants que ens estem empassant els barcelonins en aquell precís moment. Sense adonar-se'n, s'arriba a la base de la torre d'on surten els ascensors que pugen directament a la planta 30, sense possibilitat de barrejar-se amb els 1.800 treballadors de l'edifici. L'art no acaba aquí. Al sostre del mirador, sostinguda amb cables, hi ha la instal·lació artística de Tomàs Saraceno, espectacular només de ser vista però que permet, als que estiguin més en forma i hagin pagat l'entrada Premium, enfilar-se entre els núvols i fer gairebé tota la volta a la cúpula. L'experiència no provoca vertigen, ni tan sols als que en patim, però requereix agilitat. L'obra de Saraceno és una de les grans apostes de Mediapro Exhibitions, que és l'empresa que gestiona el mirador de la torre, propietat de Merlin Properties.

Més centralitat

El mirador es convertirà ben segur en un nou atractiu de la ciutat, i és una pedra més per seguir donant centralitat a la zona de les Glòries, que és el que havia previst Ildefons Cerdà l'any 1859. Molt més lentament del que hauria volgut l'il·lustre urbanista, aquesta zona de la ciutat va guanyant centralitat i, de fet, la Torre Glòries (2005) es podria considerar la primera peça d'aquesta gran transformació. Només dos anys més tard, el 2007, l'Ajuntament i els veïns van tancar el Compromís per Glòries, el gran acord per decidir tota la transformació que s'ha anat executant durant aquest temps, com la creació dels túnels d'entrada i sortida de la ciutat per la Gran Via o la creació d'un gran parc, una part del qual ja s'ha obert a la ciutadania . El 2008 va ser el torn de la grapadora, l'edifici que allotja el Museu del Disseny i la biblioteca del Clot (Josep Benet), i al llarg dels anys diferents empreses han anat traslladant-se a aquesta zona i hi han portat milers de treballadors que han acabat comportant l'obertura de restaurants o altres negocis. El trasllat del Mercat dels Encants i, sobretot, l'enderroc de l'anella viària, el 2014, són els altres grans canvis que han ajudat a transformar l'espai. I encara queda pendent l'altra part del parc, Canòpia, un intercanviador de transport públic, blocs de pisos i un gran bulevard verd entre els carrers de Badajoz i Bilbao. El mirador de la Torre Glòries serà la millor talaia per observar l'última part de la gran transformació de les Glòries.

stats