Soterrament de la Gran Via a l'Hospitalet: el Govern avança els diners i desbloqueja les obres

BarcelonaEl soterrament de la Gran Via, al seu pas per l'Hospitalet de Llobregat, fa un altre pas endavant. Fa cinc anys que es va aprovar el projecte constructiu i els treballs havien de començar de forma imminent l'any següent, el 2021, però no ha sigut fins aquest dilluns al matí que s'ha desbloquejat l'obra. La Generalitat i l'Ajuntament de l'Hospitalet han arribat a un acord per començar a recosir aquesta part del territori entre la Rambla Marina i el riu Llobregat. Si tot va bé, el nou calendari marca que les obres s'iniciaran –finalment– durant la segona meitat de l'any que ve. Es tracta d'uns treballs importants tant pel volum econòmic com per l'impacte social que tindran, perquè pretenen transformar tota la zona de l'Hospital de Bellvitge en el gran pol biomèdic del sud d'Europa.

El nou acord per tirar endavant aquest soterrament s'ha signat durant la primera reunió bilateral d'aquesta legislatura entre el Govern i l'Ajuntament de l'Hospitalet, una trobada que per primera vegada ha tingut a banda i banda de la taula de negociació el mateix partit: el PSC. De fet, a la reunió, liderada pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau; la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, i l’alcalde del municipi, David Quirós, s'ha arribat a una entesa per finançar els treballs, que era el que tenia aturades les obres.

El cost total dels treballs s'enfila fins als 144 milions d'euros en aquesta primera fase. El municipi n'havia de pagar el 27% (39,8 milions) i la Generalitat un 19% (28,4 milions), però amb l'acord d'aquest matí el Govern s'ha compromès a fer front a la seva part i també a la que li correspondria a l'Hospitalet. A canvi, la ciutat compensarà les quotes avançades per la Generalitat, a través de l’entrega de diferents parcel·les de terreny que el Govern destinarà en un 50% a actuacions urbanístiques o equipaments públics.

Què s'hi construirà al damunt?

El soterrament aplana el camí per desenvolupar l'anomenat Pla Director Urbanístic Biopol Granvia, un projecte "estratègic" per a Catalunya, segons les administracions, que volen convertir aquesta zona de l’Hospitalet de Llobregat en un dels pols econòmics del sector de la recerca i innovació més importants del sud d’Europa.

Així, tapar aquesta via permetrà als veïns connectar "a peu pla" centres sanitaris tan importants com l’Hospital Universitari de Bellvitge, l'Institut Català d'Oncologia - Hospital Duran i Reynals, l’Idibell i la Universitat de Barcelona, una zona coneguda ja com el Bioclúster d’Innovació i Salut, perquè concentra en pocs metres tot un ecosistema d'empreses i centres de recerca i formació.

La reordenació d'aquesta zona és clau també per la seva posició, entre l'aeroport, el Port, el Parc Logístic de la Zona Franca i la Fira i s'espera que en el futur aquest nou complex generi una activitat econòmica "d'alt valor afegit" i un "fort impacte en el mercat laboral i el PIB de Catalunya". De fet, quan estigui en funcionament s'estima que ajudarà a crear gairebé 50.000 llocs de treball i que facturarà més de 7.000 milions.

"És un acord amb majúscules, en línia amb la reflexió que hem dit altres vegades: aquest país necessita projectes d'aquesta envergadura, d'aquesta ambició", ha valorat el conseller Dalmau. Al seu torn, l'alcalde de l'Hospitalet ha qualificat el dia d'"històric" i ha recordat que es tracta d'un acord "llargament esperat" que ara es fa realitat: "Anirem de la mà, i crec que un dels elements més importants de l'acord del soterrament és que el 50% del sòl públic de l'entorn del Biopol de Bellvitge es pugui convertir, en un futur, en equipaments públics".

Nou calendari d'obres

Es preveu que les obres d'aquesta primera fase, el projecte de soterrament, tinguin una durada de tres anys (des del segon semestre del 2026 fins al primer semestre de 2029). La segona part, que correspon a la urbanització de la superfície i la creació de tot el Biopol, s'allargarà encara durant dos anys i mig més, fins a finals del 2030.

Aquesta gran obra posa fil a l'agulla a una de les parts que es volia amagar a l'Hospitalet, però no és l'única. Queda pendent també el soterrament de les vies de la R2 i la R4 de Rodalies al seu pas pel nucli més urbà del municipi, una reivindicació també històrica, que fa dècades que s'arrossega, que s'ha anunciat nombroses vegades, però tampoc s'ha executat.