Salut

“Cada minut moren dos nens per pneumònia i sembla que al món li importi un rave”

Quique Bassat, pediatre i president del comitè directiu del primer Fòrum Global sobre Pneumònia Infantil

Amb una especial sensibilitat per la salut dels més petits, el pediatre i expert en malalties infeccioses infantils Quique Bassat (Barcelona, 1974) ha fet carrera en algunes de les regions més precàries d'Àsia i Àfrica, com Moçambic o Bhutan. Allà ha conegut la cara més fosca de la medicina: pacients molt petits que moren per malalties prevenibles i que a països europeus són impensables. Crític amb la resposta esbiaixada davant d'emergències sanitàries en funció de la riquesa dels països i després de dècades treballant en la recerca d'una vacuna per combatre la malària, Bassat ha sigut escollit president del comitè directiu del Fòrum Global sobre Pneumònia Infantil, el primer esdeveniment centrat exclusivament en aquesta afecció i que se celebra a Barcelona fins al 31 de gener. L'objectiu és ambiciós: salvar la vida a 9 milions de menors al món.

Vacunes més barates contra la pneumònia infantil per salvar 3 milions de vides

Per què és tan important que se celebri un fòrum dedicat a la pneumònia infantil?

Perquè fins ara no hi havia cap espai internacional i monotemàtic on poder discutir sobre la malaltia des de totes les perspectives possibles (política, clínica, acadèmica i científica). I això és molt irònic: cada minut moren dos nens per pneumònia i sembla que al món li importi un rave. Rep molta menys atenció que la malària o la tuberculosi, malgrat que la seva mortalitat sigui més elevada que la del xarampió, el tètanus i el VIH junts. Aquests debats són importants per visibilitzar la pneumònia. Esclar que se celebren molts mítings sobre la malaltia, però tots molt esbiaixats cap a les necessitats dels països rics, que passen per curar la pneumònia del senyor gran que ingressa a l'hospital. Poques vegades cedeixen temps per abordar el gran problema de la pneumònia infantil. Entre altres raons, i principalment, perquè els afectats són els països pobres.

Aquests dies Barcelona pretén ser l'altaveu d'aquestes regions.

Hem aplegat els agents claus en la prevenció i l'atenció de la pneumònia: els 14 governs, especialment perjudicats, ja que tenen els sistemes de salut saturats, però també agències internacionals com les Nacions Unides i Unicef, els grans finançadors en salut global com la Fundació Gates i La Caixa, i el món científic, que tenim l'obligació moral de contribuir a posar solucions sobre la taula.

¿La pneumònia exemplifica la històrica esquerda del primer i el segon món en termes de salut?

Els països rics es preocupen dels temes de salut global quan se senten amenaçats. Això és de lògica. Ho vam veure molt clarament amb la crisi de l'Ebola el 2014, quan en el moment de pànic es va arribar a creure que podia arribar gent afectada des de Libèria, Guinea i Sierra Leone, i expandir l'epidèmia per Europa. Una vegada el país amb recurs es planta i es mou, comença l'emergència mundial. Com més a prop de la riquesa es declarin els casos, més creix l'angoixa i la mobilització mentre que s'ignoren altres malalties mortals.

"Com més a prop de la riquesa es declarin els casos, més creix l'angoixa i la mobilització mentre s'ignoren altres malalties mortals"

Amb el coronavirus ha passat el mateix.

Sí. I no em malinterpreteu: pot ser una catàstrofe, perquè es pot arribar a convertir en una pandèmia. És molt normal que estiguem tots preocupats. L'amenaça la percebem molt a prop. Però posem-ho en perspectiva també, si us plau. Ha causat un centenar de morts. Deixem-nos de discursos hipòcrites mentre als països pobres es moren 2.000 nens cada dia per la pneumònia.

Quina és la situació de la pneumònia a Catalunya?

La majoria dels casos són lleus perquè la cobertura vacunal a Catalunya frega el 100%. Això fa que, en general, la població estigui protegida i que, si un infant pateix un brot, tingui un sistema de salut que el rebi, el diagnostiqui, el tracti i el curi. És estrany veure morts infantils per pneumònia, tret que hi hagi factors de risc en joc que els predisposin. Aquí el problema principal són infeccions respiratòries i cada any, amb el fred, arriba l'època de la bronquiolitis, que és substancialment diferent de les pneumònies, però també causa complicacions. Els que tenim fills sabem que amb el fred es visiten d'urgències un parell de cops l'any.

És a dir, generalment no hi ha mortalitat infantil per pneumònia.

Com a pediatre, i personalment, no he vist cap nen que mori per això a Catalunya. A l'Àfrica, en canvi, vaig veure moltes defuncions només el primer dia: no es poden permetre assistència mèdica, no tenen accés al sistema perquè viuen a 30 o 50 quilòmetres del primer dispensari, estan malnutrits o pateixen altres malalties com el VIH, que els fan molt vulnerables. Els nens es posen malalts i moren, però els seus familiars no saben per què.

Què han de fer aquests països?

Seria ideal que per cada 2.000 habitants hi hagués un metge, però a Moçambic, per exemple, n'hi ha 2.000 per a una població que es dispara fins a 29 milions de persones. No hi ha prou recursos, però per començar els estats amb una alta càrrega de pneumònia –i tots els països, per extensió– haurien de crear programes nacionals de control específic de la malaltia. En molts la pneumònia encara cau sota el paraigua dels programes de vacunes o de salut maternoinfantil, però no compten amb un pla de prevenció i d'actuació propi.

Els programes nacionals, a més, permeten mobilitzar recursos internacionals, oi?

Exactament. Si un país no té una estratègia específica per a una malaltia, és molt difícil que organismes internacionals intervinguin davant buits de finançament. Això és el que passa actualment amb la pneumònia a països com Nigèria, que enguany ha anunciat la creació d'aquest programa individual.

"Com a pediatre, no he vist cap nen que mori de pneumònia a Catalunya. A l'Àfrica, en canvi, en vaig veure moltes ja el primer dia"

Al fòrum també s'ha anunciat que es posarà a l'abast una nova vacuna contra el pneumococ.

L'Institut Serum de l'Índia ha produït una vacuna conjugada contra el bacteri del pneumococ, que és el més mortal, la qual serà més assequible i funciona molt bé. Actualment existeixen dues vacunes per a nens contra aquest microorganisme que funcionen, però són molt cares. Tot i ser finançades per l'Aliança Global per a Vacunes i Immunitzacions (GAVI, per les seves sigles en anglès), el cost de cada dosi se situa en 10 euros i, esclar, aquesta despesa es menja bona part dels pocs diners que hi ha per cada persona en els països pobres. La de l'Índia, però, costarà dos euros per dosi, de manera que el cost final serà de 6 euros i no de 30, com passava fins ara. A més, prové d'un país amb una alta càrrega vírica i molts casos de pneumònia. Això és un avenç descomunal: més protecció per menys diners.

Un pas més en la lluita contra aquesta amenaça.

Totalment. No ens oblidem que és una malaltia prevenible amb vacunes, tractable (perquè els antibiòtics que hi ha funcionen molt bé) i relativament fàcil de diagnosticar. El drama és que si ho poses en l'equació d'un sistema de salut disfuncional i fràgil, l'estratègia de protecció no funciona. Ara per ara, on hi ha més incidència de la malaltia és on pitjor es poden gestionar els casos.