OBSERVATORI ÀFRICA
Societat 07/04/2013

Una mosca collonera a la punta d'un míssil

3 min
A la guerra de Síria, alguns països han dictat embargament a la venda d'armes.

La signatura a les Nacions Unides del primer Tractat sobre el Comerç d'Armes ha estat qualificada de "moment extraordinari" per les organitzacions civils -més d'un centenar a tot el món- que lluitaven per la seva aprovació des de feia més de deu anys. "Aquest tractat -ha dit la directora de la campanya d'Intermón Oxfam, Anna MacDonald- significa que per primera vegada a la història tenim un tractat jurídicament vinculant que regularà el negoci més mortífer del món: el comerç d'armes".

La resolució que els països hauran d'anar firmant a partir del juny ha estat adoptada per 154 vots a favor, tres en contra -Corea del Nord, Síria i l'Iran- i 23 abstencions, entre les quals hi ha les de la Xina i Rússia, dos dels principals fabricants d'armes del comerç internacional. Un comerç dominat pels EUA amb un 40% del mercat i en què -per sorprenent que sembli- els cinc principals fabricants mundials són membres permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

"Aquest tractat -diu MacDonald- envia un missatge clar als traficants d'armes, als senyors de la guerra i als dictadors: «Senyors, el seu moment s'ha acabat. A partir d'ara el món els estarà observant i els demanarà responsabilitats»". Segons Francisco Yermo, d'Intermón, tot i que les armes són un dels negocis més rendibles del món, amb un mercat de més de 80.000 milions de dòlars anuals, fins ara no hi havia ni una llei internacional que en regulés el comerç. "Els plàtans, la fruita, no es poden comercialitzar -diu Yermo- sense passar estrictes mesures de control sanitari i de qualitat. Les armes no passen cap control".

Aquest tractat, pensen els seus promotors, evitarà les 1.440 víctimes al dia -una cada minut- que moren actualment a causa de l'accés a les armes per part de poblacions vulnerables, no només en països on hi ha guerres de baixa intensitat -com la RD Congo- sinó també en països -com el Brasil i Guatemala- on les armes arriben sense problemes a les organitzacions criminals. El tractat, diuen, obligarà tots els governs a fer un estat de comptes clar de les seves vendes i transferències i facilitarà que no es desviïn fàcilment a mans del terrorisme, el crim organitzat o a països que incompleixen el dret internacional humanitari.

¿Voldrà dir tot plegat que hi haurà menys guerres o que no arribaran armes a països que no compleixen els drets humans ni les convencions internacionals sobre la guerra? En absolut. Fins ara, en cas de guerra, de determinades guerres -la de l'ex-Iugoslàvia per exemple, però no la de Líbia, on la "resistència" va rebre armes "legalment"-, l'ONU acostuma a dictar un embargament de vendes. Però aquest embargament se'l salten els països fabricants blanquejant les vendes a través de tercers països: per exemple, Alemanya va vendre armes a l'Argentina durant la guerra de l'ex-Iugoslàvia, i l'Argentina va fer arribar les armes a Croàcia.

Motius per arrufar el nas

¿Significarà el tractat que els països que no compleixen els drets humans no podran comprar armes? Només cal dir que un dels primers clients del món és l'Aràbia Saudita. Actualment, per citar un exemple, Rússia ha trobat en el govern de Mali un client extraordinari que ja s'ha gastat 12 milions de dòlars en la compra d'armes i ara vol comprar helicòpters i avions de combat. ¿El govern de Mali, amb uns militars colpistes, és un govern que pugi garantir els drets humans? Com s'hauria de qualificar aquest negoci de vendre'ls armes, endeutar completament la seva economia, aprofitant la inestabilitat quan el que necessiten és reconstruir el teixit social del país? Què n'hem de dir de les vendes d'armes a Grècia per part d'Alemanya? ¿I les de la Xina a Corea del Nord? ¿I les armes que inunden l'Àfrica i passen de governs "legítims" a grups "il·legítims" segons com vagin les eleccions, els cops d'estat o les relacions d'amistat?

Ens hauria de fer arrufar el nas, d'altra banda, el fet que John Kerry, secretari d'Estat dels EUA, celebri el tractat perquè "protegeix el dret sobirà dels estats a mantenir el comerç legítim d'armes". Entenc l'entusiasme per l'aprovació del tractat -serà una eina per fer una mica la murga al negoci de la sang-, però d'aquí a pensar que entrem en una època menys bel·licosa hi ha un salt tan gran com 80.000 milions de dòlars anuals que necessiten, insaciables, sang fresca per xarrupar i multiplicar-se.

stats