L'auditoria als Mossos es tanca amb un agent sancionat i 50 d'investigats

La investigació "més gran" no concreta les actuacions qüestionades en les protestes contra la sentència

Hi havia expectació per "l'auditoria més gran de la història" dels Mossos d'Esquadra després de les protestes postsentència, però els resultats presentats aquesta tarda no han aportat concrecions. A finals d'octubre des del Govern van atribuir a aquesta auditoria la funció d'investigar actuacions qüestionades i sospitoses de mala praxi, tot i que ara s'han volgut separar les intervencions de la revisió del model policial. Per les actuacions dels antiavalots dels Mossos durant l'octubre de l'any passat s'han obert 34 investigacions que han implicat 50 agents, de les quals 23 continuen obertes: 17 als jutjats i sis a la Divisió d'Afers Interns (DAI) del cos. Pel que fa a les altres 11 investigacions –totes són procediments interns–, només una ha acabat amb sanció: s'ha suspès un únic mosso de sou i feina temporalment. Dues més s'han arxivat i la resta no han arribat ni a la DAI.

La investigació interna als Mossos dona aire a Buch

En tot aquest temps, segons el director dels Mossos, Pere Ferrer, no s'han aplicat mesures cautelars a cap dels 50 agents investigats, com per exemple canviar-los de destí mentre no es resolen els processos oberts. Pel que fa a les intervencions que s'han investigat o que encara estan sota sospita, des del cos no han detallat quines són. La policia s'ha limitat a apuntar que, dels 17 casos que hi ha als jutjats, 9 els han denunciat entitats per la defensa dels drets humans: cinc Irídia i quatre Amnistia Internacional. Ferrer ha explicat que la majoria de les causes judicials són per lesions i que els expedients que han tramitat a la DAI han sigut per actuacions personals dels agents.

De les investigacions per les intervencions dels antidisturbis durant les mobilitzacions de l'octubre no n'ha transcendit res més en la presentació de l'auditoria, que s'ha fet al complex central d'Egara dels Mossos. El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha recordat que entre el 14 i el 27 d'octubre de l'any passat es van produir 877 protestes, de les quals un 20% van acabar amb incidents o aldarulls. Buch ha admès que "la policia de Catalunya va actuar amb encerts i també amb errors que s'han de corregir", però ha defensat el model del cos. De l'auditoria, després d'haver analitzat unes 1.000 hores de material, n'han sorgit vuit línies de treball que volen derivar en 22 accions per millorar les unitats d'ordre públic: la Brigada Mòbil (Brimo) i l'àrea regional de recursos operatius (ARRO).

Tres de les actuacions dels Mossos que estan sota sospita

L'auditoria es volia fer pública a finals de març i s'ha retardat per la pandèmia del covid-19. Però després de vuit mesos de les mobilitzacions postsentència tampoc s'han concretat els canvis en l'ordre públic. El cap dels Mossos, el comissari en cap Eduard Sallent, ha avançat que els antiavalots plantegen fer servir una "llançadora" diferent als projectils d'escuma (foam) de la mateixa lesivitat. També ha apostat per millorar les imatges que capten en directe i en diferit per tenir tota la informació possible quan, per exemple, es decideix carregar, a més d'utilitzar altres eines permeses com el gas pebre. De fet, poc abans que el Tribunal Suprem condemnés els líders independentistes, la policia catalana va anunciar que tenia previst fer servir el gas pebre i això va generar una polèmica que va acabar en la destitució de la cap de comunicació d'Interior. Sallent ha assegurat que ara no es descarta utilitzar-lo "en un futur immediat".

Gas pebre i tanques: noves eines dels Mossos per frenar manifestants

El cap dels Mossos ha reclamat reforçar els efectius de la Brimo i l'ARRO després de reconèixer que les protestes de l'octubre van posar "al límit" les capacitats d'ordre públic del cos perquè es van produir concentracions de "molta intensitat i perllongament". El director de la policia ha coincidit en la petició de destinar més agents a les dues unitats, també per les últimes onades de robatoris amb violència.

Mateixa valoració que a l'octubre

A l'espera que es defineixin els possibles canvis, els càrrecs polítics han volgut defensar el cos: "L'autocrítica i la voluntat de millorar no poden ser l'argument per convertir les debilitats o els desencerts en un qüestionament general del projecte", ha dit Ferrer. Buch s'ha mantingut en la mateixa valoració que ja feia a l'octubre, quan es criticaven algunes intervencions dels antidisturbis dels Mossos que el van posar contra les cordes. El conseller va insistir llavors que el cos feia "autocrítica permanent", cosa que aquesta tarda ha repetit i ha exemplificat amb la tasca de la DAI, que els últims 10 anys ha posat 534 sancions a agents.

Buch, l’equilibrista entre el Govern i la policia

Malgrat tot, les primeres valoracions de les entitats que han anat a la presentació de l'auditoria mostren alguns recels. L'advocada Anaïs Franquesa, en nom d'Irídia, ha criticat que no s'hagin detallat quines actuacions s'han revisat ni "què va fallar", també en la coordinació amb la Policia Nacional per la utilització de pilotes de goma. La coordinadora d'Amnistia Internacional a Catalunya, Adriana Ribas, ha reclamat que l'avaluació sigui "el punt de partida" per fer millores, i el síndic de greuges, Rafael Ribó, ha anunciat que estudiarà l'informe "amb deteniment".

El Govern retirarà l'acusació del 30-G

La Generalitat té previst retirar la petició inicial de dos anys de presó per a sis manifestants acusats de desordres públics i atemptat a l'autoritat durant la manifestació per reclamar la investidura de Carles Puigdemont el 30 de gener del 2018. Aquell dia centenars de persones van irrompre al Parc de la Ciutadella després de forçar-ne els accessos. De moment, en el seu escrit d'acusació, el Govern encara va mantenir la seva petició de 2 anys de presó, mentre que la Fiscalia va demanar fins a 3 anys. Fonts de l'executiu català, però, han explicat a l'ACN que s'ha constatat que no hi ha agents dels Mossos ferits, i per això la Generalitat es retirarà de l'acusació amb tota probabilitat quan es fixi data per al judici. La Generalitat ja va retirar-se com a acusació particular en el cas dels nou de Lledoners. No ho ha fet, però, en el cas dels empresonats per les mobilitzacions de la sentència. Aquest dimarts al matí comença el judici a Girona contra dos d'ells, als quals el departament d'Interior demana tres anys de presó i la Fiscalia nou.