POLÈMICA JUDICIAL
Societat 04/02/2015

4-F: nou anys de lluita per canviar consciències

L’emissió del documental ‘Ciutat morta’ situa un cas oblidat a l’epicentre polític i mediàtic

Núria Martínez
3 min
REVIURE EL CAS NOU ANYS DESPRÉS 
 Després de l’emissió de Ciutat morta al canal 33, Rodrigo Lanza i Mariana Huidobro van exposar la seva posició en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes. Ara per ara Lanza valora positivament els efectes que el documental ha generat.

BarcelonaRodrigo Lanza, condemnat pel cas 4-F, s’ha vist desbordat per l’allau de reaccions que ha generat l’emissió del documental Ciutat morta al canal 33 el 17 de gener. Tot i que valora molt positivament els efectes que ha generat el documental, Lanza creu que només servirà per “despertar consciències”. “Altres persones que hagin patit casos similars s’atreviran a denunciar-ho”, afirma. L’emissió del documental i les conseqüències que ha generat han colpit la família Lanza, que han reviscut una història que creien enterrada. “No pensava que hi hauria tant d’interès en el documental. Personalment hi ha coses que creia que tenia superades, però no era així”, relata. Avui fa nou anys dels incidents del 4-F en un teatre municipal ocupat, pels quals van ser condemnades nou persones, a qui es va relacionar amb l’agressió a un agent de la Guàrdia Urbana, al carrer Sant Pere Més Baix de Barcelona, que va quedar tetraplègic.

Una de les persones condemnades, Patricia Heras, es va suïcidar el 26 d’abril del 2011 durant un permís penitenciari. Uns anys després del 4-F, els agents Bakari Samyang i Víctor Bayona, que havien declarat contra les persones detingudes, van ser declarats culpables de tortures i fals testimoni en un altre cas, i condemnats a dos anys i tres mesos de presó i a vuit anys i tres mesos d’inhabilitació. A més a més, als ex guàrdies urbans se’ls va concedir pensions d’invalidesa vitalícies d’entre 1.600 i 1.800 euros al mes.

“La gran victòria que hem aconseguit amb Ciutat morta és que ha tocat la consciència i la responsabilitat de tots”, assegura el codirector del documental Xapo Ortega. Tot i que l’emissió del documental ha centrat l’agenda mediàtica les últimes setmanes, Ortega considera que des del punt de vista polític només s’han mostrat declaracions de bones intencions. “Els 9 anys de silenci són molt difícils de trencar”, lamenta.

Qüestionar la versió oficial

Per la seva banda, el primer tinent d’alcalde, Joaquim Forn, afirma que l’Ajuntament ha complert amb tot el que van dir que farien. “Vam enviar el documental a la Fiscalia i farem el mateix si ens arriben més proves”, reitera. A més, recorda que els serveis jurídics estan investigant el cas. Forn defensa que l’Ajuntament ja actua “complint la llei” i que perquè s’hagi emès Ciutat morta “no han de canviar la manera de treballar”. “És possible que arran de l’emissió la gent tingui menys confiança en determinades versions. Però que la gent es qüestioni les coses com a norma està bé, s’ha de qüestionar tot”, expressa. Forn remarca que es tracta “d’un documental de part” i que cal “conèixer-ho tot”. “La Guàrdia Urbana és un cos de policia democràtic i a vegades sembla que s’oblidi”, insisteix Forn. Pel que fa a un possible sentiment creixent de desconfiança en la justícia, el vicepresident de la secció de dret penal del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Juan Carlos Zayas, considera que podria accentuar-se si la gent que no es dedica a això pensa que ha sigut “una condemna immerescuda o un error”.

Zayas apunta que “a la llarga cal un debat tranquil sobre fins a quin punt hi ha tendència a fer més cas a les declaracions de la policia que a la d’altres testimonis”. “S’acostuma a pensar que un policia o un forense no té cap interès a perjudicar una persona que no coneix. En principi és cert, però quan hi ha proves molt evidents que ho contradiuen es podria revisar”, reflexiona.

Concentracions

Diversos col·lectius han convocat una manifestació aquesta tarda a Barcelona i a diferents municipis de Catalunya en suport als condemnats del 4-F. L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va reclamar als organitzadors que es manifestin amb “ordre i civisme”. “La gent té dret a manifestar-se, la democràcia és això, que cadascú expressi les seves posicions”, va concloure.

stats