Oscar Camps: "Els blancs poden buscar refugi en avió i les persones negres ho fan en pastera"

El fundador d'Open Arms celebra l'èxit del primer corredor humanitari aeri però recorda els altres refugiats

3 min
Refugiats ucraïnesos arribant a l'Aeroport de Barcelona, aquesta matinada

BarcelonaClar i català. El fundador d'Open Arms, Oscar Camps, ha valorat positivament "el primer vol d'aquest corredor humanitari" que ha permès que aquest diumenge a la matinada arribessin a l'aeroport de Barcelona 220 refugiats ucraïnesos, però ha recordat que al món hi ha 65 conflictes armats i ha denunciat que no ens generen la mateixa empatia: "Lamentablement, els blancs poden buscar refugi en avió i les persones negres ho fan en pastera". I és que tot i les constants migracions de persones que arriben o volen arribar a Europa buscant refugi, sembla que el continent no ha despertat fins ara, quan es tracta d'un país europeu. Malgrat tot, Camps ha volgut destacar-ne la part positiva i, tot i reconèixer que "es pot millorar", ha celebrat l'èxit de la col·laboració publicoprivada per aconseguir que un avió privat volés fins a Varsòvia per recollir 220 refugiats i els portés fins al Prat per després distribuir-los en diferents autocars que els han portat a Badalona, Guissona, Manresa i Madrid.

El vol ha arribat a mitjanit. L'avió l'ha finançat la Fundació Solidaire, creada pel director i productor de cinema italià Enrique Piñeyro, mentre que l'organització d'aquesta operació tan complicada anava a càrrec d'Open Arms, una ONG amb una llarga experiència en el rescat de persones. També ha sigut fonamental la col·laboració del consolat general d'Espanya a Varsòvia, la Fundació DKV Integralia, Ergo Hestia (Polònia) i l'empresa Audax Renovables, que s'ha fet càrrec de la complicada logística en origen.

Un cop l'avió ha aterrat al Prat, els refugiats sortien a poc a poc, complint tots els protocols administratius i també sanitaris, per les mesures contra el coronavirus. Tot plegat ha provocat que la sortida dels refugiats fos molt lenta i feixuga. Un cop a terra, les dones, els nens i els avis que fugen de la invasió russa s'han distribuït entre les administracions i les entitats que també s'hi han implicat, que són l'Ajuntament de Badalona, l'Ajuntament de Guissona, la Fundació del Convent de Santa Clara de Manresa (dirigida per sor Lucía Caram) i Mensajeros por la Paz, una associació madrilenya dirigida pel pare Ángel.

Un refugiat ucraïnès aquesta matinada al Prat.

La distribució dels refugiats ha generat certa polèmica, perquè alguns noms no coincidien amb el que estava acordat. A Badalona, per exemple, hi havien d'anar 66 famílies, la majoria de les quals ja tenien familiars o coneguts al municipi. A l'arribada, després de comprovar que els noms no coincidien, ha resultat que l'Ajuntament no tenia prou places per allotjar-los i ha calgut buscar-los un lloc d'urgència. Creu Roja se n'ha fet càrrec. A més, mentre alguns mitjans de comunicació com l'ARA i els voluntaris esperaven l'arribada dels refugiats, l'alcalde badaloní, Rubén Guijarro, s'ha saltat tot els protocols i ha entrat dins de l'espai reservat per a les persones que acabaven d'aterrar per poder sortir després amb la primera família i aconseguir sortir a les fotografies.

Dins del vol hi havia també representants de les entitats i administracions acollidores. El regidor badaloní de Protecció Social a les Persones i Impuls Comercial, David Torrents, era un d'ells. Segons ha explicat a l'ARA, l'expedició estava "molt cansada" pel viatge. Torrents també ha destacat tota la feina de preparació, però ha assegurat que "és un viatge que val la pena". Durant l'operació han localitzat més famílies que tenen vincles amb ucraïnesos que ja viuen a Catalunya, però encara no havien arribat a Varsòvia i, per tant, encara no els poden treure del país. La intenció és repetir aquest vol en els pròxims dies. A Badalona hi viuen 900 persones d'origen ucraïnès.

stats