Fins a 41.200 euros anuals: el sobreesforç econòmic mitjà de les persones amb discapacitat

L'Ajuntament de Barcelona ha quantificat el cost extra de la vida per a aquestes famílies

A la ciutat de Barcelona hi viuen fins a 137.824 persones que tenen alguna mena de discapacitat reconeguda, el 8% del total de la població. I ara l'Ajuntament ha posat xifres al sobreesforç econòmic que han de fer aquests barcelonins –i les seves famílies– per garantir-se els estàndards de vida. El resultat: de mitjana, fins a 41.200 euros anuals. Això inclou els costos directes, com les adaptacions a casa en el cas que calguin, i també els indirectes, com les oportunitats laborals perdudes o els sous més baixos a què solen optar tant les persones amb discapacitat com la seva principal cuidadora, que sol ser una dona de la mateixa família. La xifra varia molt depenent de l'edat o el tipus de discapacitat, però segons els responsables de l'estudi fa evident la necessitat que les administracions adoptin mesures per pal·liar el greuge, que pot arribar a ser una causa d'exclusió social, i la necessitat d'aplicar tarificacions socials. "És una desigualtat", ha lamentat la regidora presidenta de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), Marga Marí-Klose, que ha assegurat que l'Ajuntament se sent interpel·lat per aquesta realitat.

Només l'1% de les àrees de joc de Barcelona són accessibles als nens amb discapacitat

L'informe, que és pioner a l'Estat, ha mesurat deduccions o ajudes inexistents i ha tingut en compte fins a tretze perfils de discapacitat: tres de discapacitat física, tres d'intel·lectual, tres de trastorns mentals, dos de discapacitat visual i dos més d'auditiva. I, després, ha ponderat el resultat tenint en compte el pes que representa cada col·lectiu sobre el conjunt de la població. La conclusió final és que el greuge econòmic per a les persones d'entre 6 i 64 anys és de 41.203 euros anuals i per a les més grans de 37.785 euros. Però el sobreesforç pot arribar a ser molt més alt, de més de 95.000 euros, depenent del perfil i les necessitats de cada persona. L'estudi evidencia la diferència entre el que ha de pagar algú amb discapacitat per tenir uns estàndards de vida semblants als d'algú que no en té i s'ha limitat a la situació dels veïns que viuen a casa seva i no en residències o centres assistits.

Les persones amb discapacitat exigeixen que almenys un 5% dels taxis siguin adaptats

L'informe, que s'ha fet públic aquest dimarts coincidit amb el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, ha utilitzat dades del 2017. L'han impulsat l'IMPD i el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi), i ha sigut l'Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra qui l'ha executat. Els responsables han remarcat que els càlculs s'han fet tenint en compte la realitat de la ciutat de Barcelona a l'hora de valorar, per exemple, quin seria el sou mitjà.

Objectiu: fugir de les polítiques homogènies

Vistos els resultats numèrics, l'informe fa una sèrie de recomanacions enfocades a les administracions, que van des d'incloure la discapacitat com a variable a tenir en compte en polítiques de tarificació social fins a articular actuacions en clau de gènere per valorar el paper de la dona com a cuidadora principal o fugir de polítiques homogeneïtzadores per a un col·lectiu que no és homogeni.

Més continguts de