Discriminació
Societat 11/08/2021

Quan l'accent o el color de la pell tanquen la porta al lloguer

Una de cada tres denúncies que rep SOS Racisme per discriminació en drets socials és per l'accés a l'habitatge

Clara López Alcaide
4 min
Anuncis de pisos a l'aparador d'una immobiliària.

Barcelona"No m'esperava que fossis així". Aquesta va ser la reacció d'un agent immobiliari quan Uma Jawo, de 24 anys i veïna de Vic, es disposava a visitar un pis per llogar. "Així com?", va respondre sorpresa la jove. L'home va intentar retirar les seves paraules i va dir-li que ja no podia ensenyar-li el pis perquè l'acabaven de llogar a una altra persona. Quinze minuts abans de la trobada, però, Jawo havia trucat per telèfon a la immobiliària que l'oferia i li havien assegurat que, si després de la visita el pis li agradava, era seu: "Sempre em diuen que tinc un català perfecte i crec que per això no van sospitar que era estrangera i molt menys negra –relata–. Va ser una de les primeres experiències que vaig tenir buscant pis quan vaig arribar a Vic".

Jawo denuncia que, com ella, moltes persones migrants i racialitzades s'enfronten a situacions de discriminació a l'hora d'intentar llogar un pis o accedir a una hipoteca. El 30% de les denúncies que rep SOS Racisme per discriminació en l'accés a drets socials —que inclouen àmbits com l'educació, la sanitat i serveis públics com el padró— són per accés a l'habitatge, però la xifra podria ser molt més gran si es tenen en compte el nombre de casos que no s'arriben a denunciar. "La gent no sap que pot denunciar aquestes situacions, que són delictes i vulneracions de drets bàsics", assegura l'advocada i portaveu de SOS Racisme Marilda Sueiras.

La setmana passada l'Ajuntament de Barcelona va anunciar que havia sancionat amb 45.000 euros els propietaris d'un pis i la immobiliària que el comercialitzava per haver negat el lloguer a una persona marroquina que complia tots els requisits. La multa és una excepció: és la primera per discriminació directa per racisme i havia de servir, en paraules del regidor de Drets Socials, de "missatge de prevenció" per al sector immobiliari. Però el racisme immobiliari és molt menys excepcional. Segons dades de l'Ajuntament, el 2020 una de cada quatre vulneracions del dret a l'accés a l'habitatge (el 25%) van ser per motius racistes, la segona causa després de l'aporofòbia (odi als pobres), amb un 35,7% dels casos.

Excés de condicions i visites que no arriben mai

Les formes de discriminar que utilitzen propietaris i operadors són diverses: des de pisos que explícitament s'anuncien en portals immobiliaris amb la descripció "només per a espanyols", fins a condicions que inclouen un excés de documentació i més garanties per poder llogar. "Una qüestió és que no puguis accedir a un habitatge per unes condicions econòmiques concretes i una altra és que les condicions que se t'imposin siguin més estrictes que la norma i això estigui condicionat pel teu origen", denuncia Sueiras. El primer filtre s'activa a través de la trucada. "Si una persona truca per telèfon i se li nota l'accent o dona un cognom estranger, sovint li diuen que no tenen oferta o que és molt cara", diu.

Fatima Boutammant va haver de posar-se en contacte amb fins a dotze immobiliàries per trobar un pis on independitzar-se a Osona. Algunes li demanaven uns requisits més estrictes que els que constaven a l'oferta inicial, d'altres directament li negaven la visita quan detectaven que era d'origen estranger. "Cada vegada que anava a una agència o trucava per telèfon em deien que al final havien llogat el pis a una altra persona, o que ara no el volien llogar", recorda. Per a Boutammant, la majoria d'aquestes negatives eren "excuses" per evitar que pogués accedir al pis, perquè complia els requisits que demanava el propietari a l'oferta.

"Vaig estar un any buscant desesperadament per internet i trucant cada dia", relata. La jove, de 30 anys, recorda que una vegada una amiga seva, d'origen català, va trobar un pis a una immobiliària on ella feia mesos que estava en llista d'espera. "Demanaven nom i cognom i en veure que era estrangera em deien que no tenien res. A ella, en canvi, li van trobar un pis que estava bé en una setmana per un preu normal", lamenta. "Ho vaig passar molt malament –assegura–. Per què nosaltres no podem llogar un pis? Entenc que potser ho fan perquè s’han trobat amb casos... però els marroquins no som tots iguals", afegeix.

Les entitats atribueixen el racisme en l'accés a l'habitatge a l’estigmatització de certs col·lectius. "L'imaginari col·lectiu atorga certs comportaments a determinats col·lectius pel simple fet de tenir un mateix origen ètnic. És pur imaginari racista", explica Sueiras, i afegeix que sovint propietaris i agències immobiliàries estableixen criteris partint de "comportaments no demostrats" que atribueixen a determinades cultures. "Associen el fet que vingui gent estrangera al fet que siguin pobres o atreguin delinqüència, i que puguin degradar el teixit del barri. A vegades també creuen que pot canviar el prestigi de la zona i fer que l'edifici no sigui tan exclusiu", assegura Sueiras.

Una pràctica il·legal

SOS Racisme avisa que discriminar a l'hora de vendre o llogar un pis és una pràctica il·legal recollida a la llei del dret a l'habitatge i que pot comportar sancions molt greus, de 90.000 euros a 900.000. "Qui té la responsabilitat sancionadora són els ens locals, o si són molt petits i no han demanat mai la competència, és l'Agència de l’Habitatge de Catalunya", diu Sueiras, que reivindica l'habitatge com un dret bàsic. Lamenta, però, que molts casos que arriben a l'entitat ho fan sense proves, sobretot perquè la discriminació és verbal o física. I molts afectats normalitzen aquestes situacions, de manera que no les denuncien.

Uma Jawo va acudir a SOS Racisme demanant informació després de viure diverses experiències racistes mentre buscava pis a Vic. Assegura, però, que molts coneguts no saben a qui acudir quan es troben en aquestes situacions. "Hauríem de tenir l'oportunitat de poder denunciar-ho perquè hi ha una mena d'impunitat per als propietaris que fa que et puguin dir a la cara que no volen negres al seu pis, perquè saben que no passarà res si ho diuen", reivindica. Tant ella com Fatima Boutammant lamenten, però, que les dificultats per trobar un sostre representen una forma més de la discriminació diària que viuen les persones racialitzades: "Sempre patim per tot: per trobar feina, pels estudis, per aconseguir un pis... ¿Però per què ha de ser així?"

stats