El descens de la mortalitat a Europa va ser més marcat durant la recessió econòmica
Investigadors d'ISGlobal apunten a diversos factors, com la baixada en els nivells de contaminació o en els accidents durant la crisi
BarcelonaLa frenada de l'activitat econòmica en els pitjors anys de la crisi s'associa a un descens dels nivells de la contaminació, dels accidents laborals i de trànsit. Són tres factors que, entre d'altres, poden explicar per què la corba de descens de la mortalitat que s'observa a Europa des de fa dècades va fer-se encara més pronunciada durant el punt més baix de la recessió del 2008, segons conclou un estudi liderat de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).
Allà on la crisi va ser més aguda, com és el cas d'Espanya, els resultats encara són més marcats. Si es pren la dècada que va del 2000 al 2010, el nombre de morts a l'Estat queia a un ritme del 2% anual i el descens s'accentua fins al 3% a partir de l'impacte de la recessió. En canvi, si s'observa l'evolució de les morts a Alemanya, un país on la crisi va ser més curta i no tan profunda, el ritme de descens va passar de ser un 2,4% a només un 0,7% durant la crisi.
L'objectiu del treball, publicat a 'Nature Communications', era observar si la mortalitat a Europa té un patró procíclic o contracíclic, és a dir, si accelera la baixada quan hi ha recessió o es ralentitza. Per fer-lo, s'han estudiat les dades de mortalitat diària i les variacions del PIB de 140 regions de quinze països europeus.
Malgrat que les conclusions globals de l'estudi associen una caiguda més elevada de la mortalitat durant el punt més baix de l'economia, els investigadors subratllen que la recessió "no és un escenari desitjable per fer augmentar l'esperança de vida". "Del que es tractaria és que la bonança i l'expansió econòmica siguin compatibles amb una millor qualitat de l'aire, menys accidents i millors hàbits de vida", puntualitza Joan Ballester, primer autor del treball i investigador de l'ISGlobal, un centre impulsat per La Caixa.
La investigació també va tenir en compte les temperatures diàries registrades en els anys estudiats. "L'anàlisi estadística mostra que la relació entre els canvis del PIB i la mortalitat s'accentuava en les èpoques més fredes de l'any, la qual cosa indica que hi podria haver una dependència de l'estacionalitat associada a les causes mateixes de la mort", afegeix el cap del programa Clima i Salut d'ISGlobal i professor ICREA Xavier Rodó.
Menys alcohol i menys sedentarisme
Que el descens de la mortalitat s'accentuï en depressió econòmica pot obeir a factors de més impacte, com els mencionats anteriorment d'una baixada de les emissions o dels desplaçaments i els accidents. Ballester, però, apunta també que aquests períodes acostumen a reflectir "un consum d'alcohol i tabac més baix i un descens del sedentarisme i de l'obesitat".
Tot i que encara es treballa per establir mecanismes més robustos, l'investigador fa referència a estudis que ja apunten a factors com l'estrès laboral o al fet que els hàbits saludables "exigeixen un temps del qual és més difícil disposar quan es treballa a temps complet".
