Atac terrorista a catalunya
Societat 10/01/2021

Recta final del judici del 17-A que no resoldrà tots els neguits

El jutge preveu enllestir les sessions que falten en les pròximes dues setmanes

Pau Esparch
5 min
Recta final del judici del 17-A que no resoldrà tots els neguits

BarcelonaCosta de creure que Abdelbaki es-Satty, l’imam que capitanejava la cèl·lula de Ripoll, no hagués generat cap alerta als cossos de seguretat. A principis del 2000 Es-Satty tenia vincles amb el jihadisme d’Al-Qaida: en l’operació Xacal a Vilanova i la Geltrú i de manera indirecta en l’operació Tigris, que va facilitar la fugida d’implicats en l’atemptat de l’11-M a Madrid. Uns anys més tard, el 2014, quan acabava de sortir de la presó per tràfic de drogues, va intentar radicalitzar dos joves a Castelló, on feia d’imam. A principis del 2016 Es-Satty presumia de relacions amb el CNI en una comunitat islàmica a Bèlgica on volia treballar, però al final va tornar a fer d’imam a Ripoll. Aquell mateix any va gestar el grup que prepararia el pla per atemptar el 20 d’agost del 2017 a la Sagrada Família, el Camp Nou i la Torre Eiffel.

El judici del 17-A, que des del 10 de novembre té lloc a l’Audiència Nacional, ha presentat aquest perfil d’Es-Satty, però no ha abordat quins contactes va tenir amb el CNI i fins quan. Tampoc s’han donat més detalls del que aporta el sumari de la causa judicial, que recull que el CNI i la Guàrdia Civil van visitar Es-Satty a la presó de Castelló. Aquest és un dels punts que no resoldrà els neguits de les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils, que, consultades per l’ARA quan faltava poc per començar el judici, demanaven que s’aclarissin tots els fets. Però el que s’ha vist és que abans del 17-A els cossos policials no estaven al darrere d’Es-Satty i no hi haurà temps d’aprofundir més perquè el jutge Alfonso Guevara preveu enllestir les sessions pendents en les pròximes dues setmanes. Només el temporal Filomena podrà endarrerir lleugerament el calendari previst, ja que les pròximes dues sessions s’han hagut d’ajornar.

Després de tres setmanes d’aturada per les vacances de Nadal, Guevara, que per precaució ha reservat la sala de l’Audiència Nacional per a tot el mes de gener, vol encarrilar la recta final donant, en principi, sis dies a la Fiscalia i als advocats per tancar les sessions que queden. Es calcula que els primers dies seran perquè declarin els perits que faltaven i per a les proves documentals, mentre que els altres ja seran per als informes de les diverses parts -per saber si mantenen les peticions que feien abans del judici-. De fet, tot apunta que encara que algunes acusacions demanin l’acusació d’assassinat per als acusats, com reclamen les víctimes, el tribunal no la recollirà en la condemna.

Si una cosa ha quedat clara en el judici és que la cèl·lula de Ripoll planejava uns atemptats amb furgonetes carregades de triperòxid de triacetona (TATP) que no es van executar a causa de l’explosió del xalet d’Alcanar. L’autor de l’atropellament a la Rambla i els cinc de l’atemptat a Cambrils van cometre un atac terrorista improvisat que no estava previst en el pla dissenyat amb els altres membres del grup. Tant el jutge d’instrucció de l’Audiència Nacional com la Fiscalia han avalat aquesta tesi, que el tribunal presidit per Guevara ha donat per bona. En canvi, el que pot deixar algun dubte és si a Driss Oukabir, un dels tres jutjats, se’l pot considerar el desè membre de la cèl·lula o el seu rol hauria sigut de col·laborador -cosa que li rebaixaria la condemna-. Aquest serà un dels punts en què caldrà esperar a la sentència.

Moltes respostes pendents

Però, tot i la sentència, hi haurà interrogants que continuaran sense resposta, com ara si hi havia algú més que hagués freqüentat el xalet d’Alcanar que no fos detectat durant la investigació, quins contactes tenia el grup de Ripoll amb l’Estat Islàmic o a qui s’ha d’atribuir la responsabilitat que l’estat espanyol no vigilés la venda de material per fer explosius malgrat estar-hi obligat -un dels punts que tampoc s’ha abordat al judici-. També ha sorprès la falta de col·laboració d’alguns països, sobretot de Bèlgica i el Marroc, per aclarir el pas dels membres de la cèl·lula per l’estranger.

Les tres claus que marcaran el recorregut judicial

El dubte de la sentència

Si es manté la previsió, d’aquí pocs dies el jutge Alfonso Guevara donarà el judici del 17-A vist per a sentència. I no seria estrany que el tribunal de l’Audiència Nacional decideixi avalar les peticions de condemna que fa la Fiscalia per a dos dels tres acusats -Mohamed Houli Chemlal, ferit a Alcanar i processat com a membre de la cèl·lula, i Saïd ben Iazza, col·laborador- però no està tan clar el rol que atribuirà a Driss Oukabir.

L’acusació d’assassinat

El que es veu inevitable és que la condemna sigui per terrorisme -per pertànyer o col·laborar amb una organització terrorista- però no per assassinat, perquè amb tota probabilitat es considerarà que els jutjats no van participar en eel pla improvisat per cometre els atemptats terroristes del 17 i el 18 d’agost -els autors materials de Barcelona i Cambrils van ser abatuts pels Mossos.

La decisió definitiva?

Un cop hi hagi sentència de l’Audiència Nacional, que si no es dictés abans de l’agost deixaria els acusats automàticament en llibertat -perquè ja no es pot prorrogar més la seva presó preventiva-, les acusacions podran presentar recurs. L’advocat dels pares del nen de Rubí mort a la Rambla ha obert la porta a les víctimes internacionals a demanar justícia als seus països en funció del resultat de la sentència.

stats