Publicitat
Publicitat

El 155 i la restitució de la normalitat en la sanitat catalana

El president Rajoy afirmava que l’administració de la Generalitat està en una situació de “més normalitat”. Aquest missatge de pretesa normalitat repetit de manera constant pel govern de l’Estat dista molt de la realitat en què ens trobem en el dia a dia de l’administració catalana. L’aplicació de l’article 155 de la Constitució té una càrrega política excepcional; no es pot parlar de normalitat quan el govern legítim de la Generalitat està destituït, l’administració bloquejada i els comptes intervinguts. És cert que el correcte funcionament dels serveis sanitaris, i de la resta de serveis públics, està garantit i no s’ha vist afectat: ¿algú es pensava que es donarien indicacions perquè els serveis bàsics no funcionessin? Els professionals del nostre sistema estan demostrant una actitud de servei i compromís amb la seva feina i amb la ciutadania, cosa que no s’ha de confondre amb submissió davant la situació política actual. Cal, doncs, agrair la tasca dels servidors públics.

Però l’aplicació del 155 sí que té un impacte real en la ciutadania. Un exemple és la llei d’universalització de l’assistència sanitària. Aquesta llei, que blinda l’assistència sanitària pública a tots els ciutadans, respon a la limitació del dret d’accés a molts col·lectius dictada per l’Estat l’any 2012 a través d’un reial decret. Actualment la llei catalana està suspesa pel Tribunal Constitucional i s’havia d’obrir un període de negociació entre l’Estat i el Govern, que no es produirà, ja que, en la situació actual, la Generalitat i l’Estat estan representats per la mateixa persona. La ciutadania, però, no ha de patir, ja que des de Catalunya no es donarà cap instrucció per limitar l’assistència sanitària a ningú.

La intervenció ha vingut per quedar-se

Tampoc es pot parlar de normalitat quan ens trobem amb una administració en “situació de paràlisi”. Els tràmits burocràtics s’han multiplicat, la gestió s’ha fet més lenta i feixuga, s’han paralitzat contractes i inversions i s’han bloquejat recursos i comptes. Per posar un exemple, avui dia no està garantit l’increment de tarifes que es paguen als centres sociosanitaris, cosa que posa en risc l’aplicació de les millores salarials als treballadors d’aquest àmbit. Fins ara cap alt càrrec del ministeri de Sanitat ha signat un sol document que permeti tirar endavant els projectes del departament. ¿És possible gestionar una conselleria amb el pressupost i la rellevància vital dels serveis que presta amb aquesta situació de paràlisi? L’aplicació de l’article 155 probablement finalitzarà quan s’hagi constituït un nou govern sorgit de les eleccions del 21-D, però sembla que la intervenció econòmica en què es troba la Generalitat des del 15 de setembre passat, i que és la causant de bona part de l’ofec de l’administració, ha vingut per quedar-se. No deixa de ser curiós que aquesta intervenció es produís en el mes en què la Generalitat registrava 140 M€ de superàvit. ¿Encara creuen que la situació a Catalunya és de normalitat?

Visibilitzant l'assetjament sexual

Etiquetes

Més continguts de

Visibilitzant l'assetjament sexual
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT